Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Antonio di Pietro

Article de referència:
La república mediàtica
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
11 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Antonio di Pietro
El 6 de desembre, cansat de la politització que s'estava donant a Itàlia a totes les seves actuacions, el jutge Antonio Di Pietro, la figura més popular de l'anomenada operació Mans Netes, va abandonar la magistratura. Havia estat el fiscal en cap encarregat de tirar endavant el procés contra la corrupció a Itàlia, en què s'havien vist involucrats pràcticament tots els partits del país i molts alts dirigents, des de Giulio Andreotti fins a Bettino Craxi.

Di Pietro va dimitir públicament en acabar la requisitòria que havia presentat en l'anomenat procés Enimont, contra el democristià Arnaldo Forlani i els financers Giuseppe Garofano i Carlos Sarna. En la mateixa requisitòria demanava 10 mesos de presó per a Umberto Bossi. En aquesta seva última actuació, Di Pietro va explicar les raons del seu abandó de la magistratura i es va treure la toga i la corbata. Va recalcar que la seva decisió era definitiva i que no tenia cap perspectiva de futur emparaulada, desmentint així els rumors que deien que ho feia per dedicar-se de ple a la política. Aquell mateix dia, un tribunal de Milà, com a conseqüència de la feina feta per Di Pietro, condemnava Bettino Craxi (refugiat a Tunísia) a cinc anys i sis mesos de presó.

La dimissió de Di Pietro va commocionar Itàlia. La Borsa de Milà va enregistrar una baixada de 2,36 punts tan aviat com es va conèixer la dimissió. A la City de Londres, la moneda italiana va caure sota mínims històrics. Una enquesta publicada l'endemà pel diari La Voce, dirigit per Indro Montanelli, deia que el 93,5% dels italians jutjaven correcta l'actuació judicial de Di Pietro, mentre que només un 49% tenien la mateixa opinió de Berlusconi i el seu govern.

Antonio Di Pietro va néixer a Abruzo l'any 1950 i era fill de pagesos. La seva joventut la va repartir entre el seminari, on va començar a estudiar per capellà, i els anys que es va passar com a emigrant a Alemanya treballant d'obrer metal•lúrgic. Després, en tornar a Itàlia, va treballar com a funcionari civil per a l'exèrcit de l'aire i com a funcionari de policia per pagar-se els estudis de dret.

Als 29 anys es va llicenciar en dret i als 31 ja havia guanyat les oposicions per a fiscal a Bèrgam. Durant la seva carrera judicial, va protagonitzar diversos incidents per indisciplina i males maneres. Di Pietro acostumava a increpar i, a vegades, insultar els seus acusats, cosa que va provocar que més d'un cop els seus superiors li cridessin l'atenció o li obrissin expedients, com un que va motivar el seu trasllat a Milà, on es va convertir en el màxim representant de Mans Netes.

Després de la seva dimissió, Di Pietro es va retirar a la casa que tenia a la vall de Bergamasco per passar amb la seva família els 62 dies de vacances que havia acumulat en els últims dos anys i mig de feina. Ara li quedaria temps per enllestir una feina que tenia pendent: casar-se amb la seva segona dona, amb qui vivia des de feia anys. Era l'advocada Susanna Mazzoleni, amb qui havia tingut dos fills. Di Pietro tenia dos fills més del seu primer matrimoni amb Isabella Ferrarà. El més gran, Cristiano, era policia i li havia fet d'escorta durant tota l'operació Mans Netes.