Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
L´Any Dalí va afavorir la proliferació de mostres artístiques relacionades amb el genial pintor figuerenc

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Carles Serra (1)
Elena Ivanovna Diakonova (2)
Federico García Lorca (8)
Lali Bas Dalí (1)
Leonide Massine (1)
Manuel de Falla (6)
Ramon Oller (5)
Rossy de Palma (1)
Salvador Dalí (26)
Entitats Entitats
Ajuntament de Figueres (2)
Companyia Metros (1)
Editorial Destino (29)
Festival Castell de Peralada (7)
Fundació Gala-Salvador Dalí (12)
Museu Dalí de Figueres (8)
Orquestra de Cambra de l´Empordà (1)
Societat Estatal de Commemoracions Culturals (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
54 lectures d'aquest article
26 impressions d'aquest article
El centenari del geni
Any Dalí
L’11 de maig van començar els actes a nivell internacional que han definit l’Any Dalí, un coneixement que commemora el centenari del naixement del pintor empordanès.

Salvador Dalí (11/5/1904-23/1/1989) va ser una de les figures més rellevants del moviment surrealista i un dels artistes més importants del segle XX.

En el marc de l’Any Dalí, es van dur a terme més de 150 actes repartits per tot el món, amb l’objectiu de difondre els vessants menys coneguts del pintor, com les d’escriptor, filòsof, escultor, guionista i escenògraf. Es tractava de gratar més enllà de l’estereotip excèntric i histriònic que molta gent tenia de Dalí.

Barcelona i Figueres van ser els epicentres de l’Any Dalí, dins del qual es van celebrar una vintena d’exposicions, entre elles Cultura de masas, Dalí; Antológica, Dalí; Afinitats electives, Dalí/Gaudí; El país de Dalí; El manifest groc; Dalí a l’Empordà; El Quijote según Dalí; Dalí y Lorca, de libros; Dalí y las ilusiones ópticas; Records íntims. Infància i joventut de Salvador Dalí; Dalí. Una vida de llibre; Salvador Dalí.

Dibuixos
; Tere Recarens. Yamadú Canosa; Dalí i el retrat còmplice. Fotografies d’autor; Dalí, Lorca, Buñuel: Madris, París, Nova York (1917-1937); Dalí presentat pels fotògrafs més importants del segle; El Discòbol i Dalimitar.

També es van realitzar quatre simposis, Dalí segle XXI; Persistencia y memoria; Dalí y la ciencia, i Dalí y su teatro-museo, així com les edicions de les obres literàries completes del Dalí escriptor.

Rostros ocultos i els seus textos autobiogràfics formen un discurs ple de deliris, bromes, hipocondria, mentides i narcisisme.
A més, es van crear diversos espectacles i un cicle de cinema a la Filmoteca de Catalunya amb pel·lícules en les quals Dalí va participar, i d’altres autors que el van influir o seduir.

La televisió també va participar de l’Any Dalí emetent programes especials sobre l’artista, antigues entrevistes, debats, documentals i reportatges. De la mateixa manera, diaris i revistes van editar infinitat d’articles.

A principis d’any, la fundació Gala-Dalí va presentar una de les obres més espectaculars que havia adquirit els últims dotze anys. Es tracta d’un oli sobre tela de l’any 1963 que pertanyia al grup dels quadres que mostraven imatges duals i que té com a títol: Cinquanta imatges abstractes, en les quals es veu, a tres metres de distància, tres Lenin caracteritzats de xinès formant en conjunt el morro d’un tigre reial. L’obra, de grans dimensions –200 cm d’altura i 229 d’amplada–, fins ara formava part d’una col·lecció privada japonesa i, des del 12 de gener, és al Museu Dalí de Figueres. A partir del setembre, el quadre va passar a formar part de l’Antològica que es va exhibir a Venècia i Filadèlfia.

El 10 de maig es va celebrar, a l’Ajuntament de Figueres, un acte institucional que va servir per reafirmar la importància que havia tingut Dalí en l’atracció i el coneixement de la ciutat arreu del món, principalment als Estats Units i a França.

L’endemà, a la seva ciutat natal, es van fer un seguit d’activitats per commemorar l’efemèride, tot i que la pluja va impedir que se celebressin alguns actes, entre els quals el concert de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà –que era una de les activitats centrals– i l’actuació del compositor Carles Serra.

El 18 d’agost es va estrenar, al Festival del Castell de Perelada, un espectacle amb les creacions (telons i vestuari) que l’artista va crear per a muntatges de ballet. L’espectacle reunia El amor brujo –sobre l’obra de Manuel de Falla– i El café de Chinitas –a partir de les cançons populars recopilades per Federico García Lorca–, en una coproducció del Centre Andalús de Dansa i els Festivals de Santander, Granada, Sant Sebastià i Peralada.

A més, també es va estrenar Dalidance, l’espectacle que el coreògraf Ramon Oller i la companyia Metros van crear per encàrrec del Festival de Peralada i en el qual va participar l’actriu Rossy de PalmaGala– i 18 ballarins. Els protagonistes de l’espectacle eren els telons i decorats que Dalí va crear per als ballets Bacchanal i Mad Tristan, amb música de Wagner, i Laberint, amb partitura de Schubert –tots tres amb coreografia de Leonide Massine i estrenats pels Ballets Russos de Montecarlo al Metropolitan Opera House de Nova York.

El 12 de setembre, es va inaugurar, amb presència dels reis d’Espanya, l’Antològica de Salvador Dalí del Palazzo Grassi de Venècia, en col·laboració amb la Fundació Dalí de Figueres. L’exposició, de més de 350 peces –150 de les quals són pintures– proposava un recorregut del 1919 al 1983 per la pintura de l’artista. Aquesta exposició va ser la més important de l’Any Dalí, malgrat que malauradament no va passar per l’Estat espanyol: després de Venècia va anar al Museu d’Art de Filadèlfia.

D’altra banda, l’Any Dalí va inspirar 165 llibres, entre ells 74 assaigs –entre biografies i estudis més parcials de la seva obra–, 36 catàlegs d’exposicions, 15 llibres per al públic infantil i 40 reedicions d’obres ja publicades, sovint en idiomes diferents de l’original. Més de la meitat d’aquesta producció bibliogràfica procedeix d’autors o editorials estrangers, i més d’una quarta part han estat traduïts a dues o més llengües.

El 17 de setembre, l’Editorial Destino –amb el patrocini de la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC) i la Fundació Gala-Salvador Dalí– va presentar, a Madrid, les obres completes de Dalí, que incloïen les seves creacions poètiques, narratives, teatrals i cinematogràfiques, en bona part inèdites. El projecte global, editat en català i castellà, constava de vuit volums i reunia la correspondència, els assajos i també les entrevistes.
Un altre llibre publicat durant el centenari va ser Els Dalí. Uns atramuntanats, de Lali Bas Dalí –cosina del pintor i única descendent dels Dalí–, que mostra la desconeguda faceta familiar de l’artista.

Amb tot, va quedar clar que, catorze anys després de la seva mort, la figura de Dalí seguia ben viva. El museu de Figueres, el castell de Púbol i la casa de Portlligat rebien cada any més d’un milió de visitants, una xifra que durant l’any 2004 s’havia doblat.