Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El 2003 es van complir 100 anys del naixement de Francesc de Borja Moll

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Escriptors, poetes, filòlegs, traductors (402)
Llengua catalana (1362)
Personatges Personatges
Antoni Maria Alcover (9)
Francesc Moll (2)
Francesc de Borja Moll (9)
Gabriel Alomar Esteve (3)
Josep Pla (17)
Manuel Sanchis Guarner (5)
Entitats Entitats
Ajuntament de Ciutadella (3)
Associació d`Escriptors en Llengua Catalana (50)
Editorial Moll (7)
Fundació Josep Pla (3)
Fundació Sa Nostra (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
Gremi d’Editors de les Illes Balears (1)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Premi d´Honor de les Lletres Catalanes (64)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat de les Illes Balears (42)
Universitat de València (80)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Països Catalans (124)
52 lectures d'aquest article
59 impressions d'aquest article
Reconeixement a un dels pares del català modern
Any Moll
L’any 2003, al complir-se el centenari del seu naixement, Francesc de Borja Moll va ser el centre de nombroses activitats acadèmiques i culturals que es van agrupar en l’anomenat Any Moll. Diferents institucions i universitats, tant de Catalunya com de les Balears, van celebrar al llarg de tot l’any actes, conferències, exposicions i altres activitats per commemorar l’Any Moll. Una de les més rellevants va ser l’exposició Francesc de Borja Moll. La paraula que foradà la roca, organitzada per la conselleria d’Educació i Cultura del govern de les Illes Balears, la conselleria de Presidència, la Fundació Sa Nostra, el departament de Cultura i Esport de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Ciutadella, que es va inaugurar l’1 de març a Palma i on es recollia la trajectòria vital i intel·lectual de Moll.

Una de les aportacions més interessants d’aquest Any Moll per als estudiosos va ser el coneixement de la correspondència entre Josep Pla i Francesc de Borja Moll, que va sortir a la llum gràcies a la Fundació Josep Pla i a la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez. Aquesta correspondència consta de 44 documents, 32 dirigits a Pla i 12 a Moll. En aquesta correspondència, iniciada el 1948, es reflecteix la progressiva superació de la clandestinitat i l’obertura de nous espais públics per a la llengua catalana. En el moment que Pla torna a editar en català, l’escriptor empordanès expressa la seva admiració pel Diccionari Català-Valencià-Balear, en el qual Moll havia treballat abans de la Guerra Civil amb Antoni Maria Alcover i que havia reiniciat el 1943 juntament amb Manuel Sanchis Guarner.

També en el camp de les publicacions, cal remarcar la publicació del primer volum de les Obres Completes del lingüista, que va ser presentat pel seu fill i continuador de l’editorial Moll, Francesc Moll.

Aquest primer volum inclou els dos llibres autobiogràfics del filòleg menorquí, Els primers trenta anys i Els altres quaranta anys, i un apèndix amb les notes del que havia de ser la tercera i definitiva part de les seves memòries, titulada irònicament Els meus penúltims trenta anys. Els següents volums de les Obres Completes, fins a un total de vuit, inclouran treballs com Els llinatges catalans i la Gramàtica catalana especialment referida a les Illes Balears. D’altra banda, Francesc Moll va anunciar que també es publicarien les Obres Completes d’Antoni Maria Alcover, mestre, amic i company de Moll, en un total de deu volums que inclourien el seu Dietari, les Polèmiques ideològiques i els cent articles que va publicar rebatent les tesis de Gabriel Alomar, a més de les Rondaies.

També durant aquest Any Moll, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi d’Editors de les Illes Balears van publicar Homenatge a Francesc de Borja Moll, un recull d’articles sobre la seva obra que posava l’èmfasi en la dedicació de tota una vida per normalitzar el català.

Francesc de Borja Moll i Casanovas va néixer a Ciutadella el 10 d’octubre del 1903 al si d’una família modesta. De ben petit (el 1912) va entrar a estudiar al seminari de Menorca, on va estudiar fins al 1920 humanitats, filosofia i teologia. El 1921 va començar a treballar amb mossèn Antoni Maria Alcover en la preparació del Diccionari Català-Valencià-Balear, i com a conseqüència van establir una relació molt estreta que va durar fins a la mort d’Alcover el 1932.

L’elaboració d’aquest diccionari, popularment conegut com l’Alcover-Moll, va donar lloc a nombroses polèmiques amb l’Institut d’Estudis Catalans, que, seguint l’obra de Pompeu Fabra, s’havia donat la missió d’organitzar el català. Alcover va abandonar l’Institut perquè considerava que les seves accions estaven massa tenyides per la voluntat normativa, i retreia als filòlegs de l’Institut que ignoressin el català que realment es parlava, especialment a les Balears i al País Valencià. Poc després de la mort de mossèn Alcover, Moll va arribar a una certa entesa amb l’Institut d’Estudis Catalans i va seguir treballant en el Diccionari, al mateix temps que impulsava tota mena de grups mallorquinistes. El 1934 va fundar l’editorial Moll i la biblioteca Les Illes d’Or. Quan va esclatar la Guerra Civil tot va quedar interromput. Però ja el 1941 va reprendre Les Illes d’Or i el 1949 el Diccionari, que no va enllestir fins al 1964.

Treballador infatigable i estudiós, sempre va treballar a favor de la llengua i la cultura catalanes, però va aconseguir mantenir-se allunyat de l’activitat política. A més de la tasca ingent del Diccionari, va escriure obres com ara Gramàtica històrica catalana (1952), Els llinatges catalans (1959) i Un home de combat: Mossèn Alcover (1962).

A finals de la dècada dels seixanta va començar a veure reconeguda la seva tasca com un dels lingüistes més eminents dels Països Catalans. El 1971 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Un cop restablerta la democràcia va rebre el doctorat honoris causa de les universitats de Barcelona (1976), de les Illes Balears (1983) i de València (1984), a més del de la Universitat de Basilea. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i vicerector de l’Estudi General Lul·lià, el 1978 va rebre el premi Ossian de la República Federal d’Alemanya i el 1983 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

El 1985 va haver de ser operat d’un tumor de medul·la que el va deixar invàlid i va morir el 18 de febrer del 1991.