Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1995

Imprimir    Recomanar article
Joaquim Muns

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economia catalana (535)
Economia espanyola (471)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Inflació, Preus, IPC (254)
Entitats Entitats
Banc d`Espanya (121)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (66)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Europa (194)
Japó (91)
Catalunya (2926)
46 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Apunts sobre l'economia mundial i espanyola



"El 1995 ha sigut en general un bon any per a l'economia mundial i espanyola. I també ha tingut lloc allò tan conegut que quan la conjuntura mundial va bé, l'espanyola va una mica millor, i la catalana una mica millor que l'espanyola"


Joaquim Muns

L’ any 1995 ha vist la continuació del període d'expansió que va prendre cos el 1994. El creixement del total dels països de l’OCDE va ser del 2,4%, unes tres dècimes per sota del que s'esperava. Aquest resultat menys reeixit és la conseqüència que en la segona meitat de l'any algunes economies clau europees, especialment l'alemanya, han vist com el seu ritme de creixement disminuïa substancialment. El mateix ha passat a França i al Regne Unit. Fora d'Europa, l'economia japonesa ha tornat a mostrar-se feble, amb un creixement de només el 0,3%.

Aquesta situació de creixement més feble en acabar l'any divideix l'opinió dels experts i agents econòmics de cara al 1996. La majoria, inclosos els principals organismes internacionals, creuen que es tracta d'una pausa i que el creixement de l'OCDE el 1996 i el 1997 serà d'entre el 2,5% i el 3%. Aquesta visió més positiva es basa en la baixa inflació, els descensos dels tipus d'interès, uns mercats monetaris més estables i una implantació creixent de la disciplina fiscal.

Contra aquesta visió, hi ha la dels que consideren que el descens de l'activitat a finals de 1995 és, sobretot a Europa, el resultat d'una actitud de desconfiança del consumidor que reflecteix problemes més profunds i que no tenen fàcil solució. Els més destacats serien la inseguretat generada per temes com ara el futur de l'Estat de benestar i les elevades cotes d'atur, contra les quals sembla molt difícil lluitar sense prendre mesures poc populars. Per tant, hi ha els que veuen el creixement d'Europa i també el del Japó, que encara no ha començat, com a fràgils si no es resolen els problemes de fons.

A l'Estat espanyol, el creixement de l'economia el 1995 ha sigut al voltant del 3%, i les previsions oficials creuen que aquest serà també, aproximadament, el ritme del 1996. Tant o més destacat que aquest argument ha sigut el major rigor amb què s'han enfocat la política monetària -des d'un Banc d'Espanya autònom- i la política pressupostària, amb una cura molt més gran en el control de la despesa.

La inflació espanyola ha acabat l'any 1995 amb un ritme del 4,3%, idèntic al de l'any passat. El descompte de l'efecte de la pujada de l'IVA fa que ara es pugui esperar una davallada de la inflació en els primers mesos del 1996 fins al 3,5%. Si aquesta hipòtesi es confirmés, facilitaria, en combinació amb una situació pressupostària que seguís millorant, que baixessin els tipus d'interès.

L'any 1995 ha continuat el creixement ràpid de l'economia xinesa i de les economies de la majoria del sud-est asiàtic. També s'està produint un important canvi de tendència de moltes economies de l'est d'Europa que, a més de registrar augments de la producció, milloren les seves balances comercials i lluiten més eficaçment contra la inflació.

En resum, el 1995 ha sigut en general un bon any per a l'economia mundial i espanyola. I també ha tingut lloc allò tan conegut que quan la conjuntura mundial va bé, l'espanyola va una mica millor, i la catalana una mica millor que l'espanyola. Això vol dir un creixement de l'economia catalana entre 0,3 i 0,6 punts més que la de l'Estat. Les perspectives per al 1996 són, com hem vist, contradictòries, i el resultat final segurament es trobarà a mig camí entre els optimistes i els pessimistes: és a dir, es creixerà potser menys del que espera l'OCDE.

La clau, com en tot, està a saber enfocar bé els problemes de base. Les nostres societats en tenen molts d'acumulats i cal posar-hi remei. Només així el creixement pot ser sòlid i durador. I si efectivament el creixement baixés sobtadament molt, no hi ha dubte que això afectaria el calendari de Maastricht. Esperem que no sigui així.