Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Fonamentalisme islàmic (82)
Guerra d`Iraq (558)
Noblesa, reialesa (185)
Pau i resolució de conflictes (406)
Poder legislatiu i lleis (992)
Política internacional (1336)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Religió i cultura islàmica (71)
Personatges Personatges
Abdul·lah Abdul-Aziz (2)
Elizabeth Windsor (20)
Fahd Ben Abdul-Aziz al Saud (7)
Saddam Hussein (164)
Saud al-Faysal (2)
Entitats Entitats
Govern d`Aràbia Saudita (4)
Organització de les Nacions Unides (606)
24 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Fahd d'Aràbia (1923-2005)
Aràbia Saudita
El dimarts 1 d’agost va morir a l’edat de 84 anys el rei Fahd al Saud de l’Aràbia Saudita a causa d’una llarga malaltia Immediatament després de l’anunci de la seva mort va ser proclamat com a nou rei el príncep hereu Abdul·lah bin Abdul-Aziz de 81 anys i germà del difunt. El nou nou hereu de la corona va passar a ser l’actual ministre de Defensa, el príncep Sultan bin Abdul-Aziz, de 77 anys. El príncep Abdul·la ja feia nou anys que exercia de monarca regent degut al mal estat de salut del monarca . Per tant es preveia que la mort de Fahd-al-Saud no havia de suposar grans canvis en la política nacional i internacional de l’Aràbia Saudita.

Fahd ibn Abdul-Aziz Al Faysal As Saud, va néixer el 1923 a Riad, província d’Ar Riyad, descendent de la monarquia dels Banu Saud, fill del rei Abdul-Aziz Al Saud, fundador del Regne de l’Aràbia Saudita l’any 1932 en les despulles de l’Imperi Otomà, i una de les seves 22 dones, Hassa bint Ahmadi as-Sudayri.

Fahd va ser educat per preceptors familiars i a l’escola elitista exclusiva de la família reial a Riad, on hi va estudiar història islàmica, política i llengua àrab. Posteriorment va cursar estudis religiosos a la Meca. El 1945 va començar la seva vida política acompanyant al seu germà Faisal, aleshores ministre d’Afers Estrangers, a San Francisco a signar l’ingrés del regne saudita a la ONU.

Després de la mort del seu pare, l’any 1953, va ser anomenat ministre d’Educació, amb l’objectiu d’establir la xarxa educativa del país. El mateix 1953 va representar l’Aràbia Saudita a Londres durant l’acte de coronació de la reina Isabel II.
El 1962, Fahd va ser nomenat ministre de l’Interior, i cinc anys més tard també se li va adjudicar el càrrec de segon viceprimer ministre. Durant tot el temps que es dedicà a la política sense regnar, va adquirir una gran experiència diplomàtica, i va ser el representant saudita en diverses delegacions a cimeres àrabs i reunions amb altres caps d’estat mundials.

El 25 de març de 1975 el rei Faisal va ser assassinat per l’emir Faisal ibn Musaid ibn Abdul-Aziz, un nebot seu, i aleshores Khalid va ser proclamat rei i Fahd es va convertir en el príncep hereu al tron i Primer viceprimer ministre.

Uns anys abans d’accedir al tron, Fahd ja tenia un gran pes en el poder, degut a la llarga malaltia que patia el seu germanastre. Respecte a la política internacional Fahd es mostrava clarament antisoviètic i amb molt bona relació amb els Estats Units. L’inici de la guerra entre l´Iran i l´Iraq el setembre de 1980 va alterar l’equilibri econòmic i social de la regió del Golf, i malgrat que l’Aràbia Saudita es va declarar neutral, era evident el seu recolzament econòmic al règim de Saddam Hussein, degut a les males relacions de Fahd amb el règim de Khomeini. També durant aquest període Fahd va marcar les línies de la política petroliera, va establir uns màxims de producció, va frenar els augments en la cotització del carburant, i va tenir una actitud decisiva en el procés de nacionalització de l’Arabian Oil Company (Aramco) que van durar des de el 1972 al 1988.

El 1981 va proposar un pla de pau a l’Orient Mitjà que duia el seu nom i que apostava per la creació d’un estat palestí independent, la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats, la desfeta de les colònies i el retorn dels refugiats. Aquest pla es va presentar a l’Assemblea General de l’ONU el 5 d’octubre de 1981, però va ser immediatament descartat pels israelians.

Quan Fahd va pujar al tron el 13 de juny de 1982, es va fer encara més evident la cooperació amb els Estats Units, i l’Aràbia Saudita va aconseguir el 100% del control del seu petroli, convertint-se així en el principal productor mundial. L’any 1985 Fahd va fer una aproximació a l’Iran i es va establir com a mediador del conflicte entre l’Iran i l’Iraq, però les relacions es van tornar a trencar de manera formal l’abril de 1988, i no hi va haver una normalització diplomàtica fins el 26 de març de 1991.

En general, Fahd va intervenir en la majoria de crisis al món àrab, i la seva actuació va ser decisiva en la resolució de la crisis del Líban el 1990, a les negociacions amb Egipte i en molts moments de la crisi palestina, sempre defensant la resolució de conflictes i apostant per la unitat del món àrab i islàmic.

Degut a tensions internacionals derivades de la crisi que va desembocar el suport dels Estats Units a Aràbia Saudita durant la crisi del Golf, es van haver d’iniciar un conjunt de reformes i certa liberalització, fet que va portar a Fahd, l‘1 de març de 1992, a fer un esborrany per a un Estat de Dret a l’Aràbia Saudita, que substituís la font jurídica del moment: la sharia o llei islàmica. D’aquesta manera es va donar lloc a la primera Constitució del regne, escrita com a carta atorgada i que regulava les relacions entre el poder i el poble i introduïa una Assemblea Consultiva. El desembre de 1993 es va establir un òrgan legislatiu de 90 membres, que només tenia potestat per assessorar el govern en política social i econòmica, mentre que els partits polítics seguien prohibits.

El 30 de novembre de 1995, Fahd va patir una embòlia que li va deixar seqüeles físiques i mentals que el van obligar a allunyar-se de l’esfera política i a viure a l’hospital construït a l´interior del recinte del palau. Es va cedir el poder al seu germanastre Batolla-hi pin Abdul-Aziz, príncep hereu des de 1982, el qual va assumir les labors governatives de forma interina l’1 de gener de 1996.

El 27 de maig el rei va ser ingressat a l’hospital Rei Faisal de Riad per sotmetre’s a una revisió mèdica, però poc després es va confirmar que patia problemes respiratoris greus i es va fer córrer el rumor que li havien practicat una traqueotomia, fet que l’obligà a respirar a través d’una màquina fins al dia de la seva mort.