Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
L'Aràbia Saudí va perdre aquest any el seu rei Fahd, home ben relacionat amb els EUA i Europa

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas 11-S (80)
Conflicte a l`Afganistan (88)
Noblesa, reialesa (185)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política internacional (1336)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Abdul·lah Abdul-Aziz (2)
Fahd Ben Abdul-Aziz al Saud (7)
Osama Bin Laden (108)
Ruhol·lah Khomeini (9)
Entitats Entitats
Govern d`Aràbia Saudita (4)
Unió Europea (1018)
47 lectures d'aquest article
33 impressions d'aquest article
La mort del rei Fahd
Aràbia Saudita
El 2005, l’Aràbia Saudita va continuar jugant un paper clau en l’evolució dels conflictes al Pròxim Orient tot mantenint la tradicional dualitat d’aliances i interessos que sempre l’havien caracteritzada. Ho va fer amb el cor mirant a la Meca, com a guardià dels llocs sants musulmans que era, i la butxaca enganxada a Occident, com a conseqüència de la condició de principal productor de petroli del Pròxim Orient que tenia. La primera Guerra del Golf, la continuïtat de la crisi israelianopalestina, i l’ocupació de l’Iraq havien dificultat el manteniment d’aquesta dualitat els darrers anys. Mentrestant, Riad era alhora acusada d’aixoplugar les accions del terrorisme internacional per les seves vinculacions biogràfiques al líder d’Al-Qaida, Ossama Bin Laden, i requerida pels Estats Untis com a base d’operacions per tot el Pròxim Orient. Washington hi mantenia instal·lats 5.000 soldats, i uns quants milers de tècnics que vetllaven per la seguretat i eficiència dels jaciments petroliers que els Estats Units i l’Aràbia Saudita compartien en societat.

El difícil equilibri polític que en resultava era la clau d’actuació de la monarquia que governava el país des de la seva independència, produïda entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, una monarquia que havia estat encapçalada durant molts anys pel rei Fahd però que a causa d’una apoplexia des de 1996 que l’havia apartat del poder efectiu, tenia el seu germanastre Abdul·lah bin Abdul-Aziz com a regent.
En aquest context, la mort l’1 d’agost de 2005 del rei Fahd a l’Hospital Rei Faisal de Riad on havia ingressat el mes de maig anterior, va servir per donar oficialitat al relleu, comunicat l’endemà de la desaparició de Fahd pel ministre de Cultura i Informació saudita, Iyad bin Amin Madani, que també va manifestar que, qui havia estat fins aleshores ministre de Defensa, Sultan bin Abdul-Aziz, seria el nou hereu de la corona.

El continuador de la saga Saüd, inaugurada pel rei del mateix nom el 1932, Fahd d’Aràbia Saudita, havia estat l’hereu dels reis Faisal (1964-1975) i el Khalid (1975-1982) i, com ells, havia potenciat les relacions econòmiques i financeres amb Occident que, durant el seu regnat, van convertir el regne en el més ric i influent del món àrab i n´exercia la custòdia física i moral del llocs sagrats de La Meca i Medina.

A través de les riqueses petrolieres, que l’Aràbia Saudita explotava des dels anys trenta amb associació amb empreses nord-americanes, molt intensificades des dels anys de la Segona Guerra Mundial, Fahd va poder afermar molt el seu poder fins que als anys setanta va ser darrere del xantatge energètic exercit per l’OPEP sobre Occident amb l’objectiu d’aconseguir una influència al món més gran. Tot i això, el rei Fahd va refer les aliances de sempre i als vuitanta va fer costat als Estats Units i a la Unió Europea contra el règim teocràtic de l’aiatol·là Khomeini, instal·lat a l’Iran el 1979. També va fer costat a Occident en la lluita dels mujaidins i talibans contra l’ocupació soviètica de l’Afganistan fins que, als anys noranta, la monarquia saudita va aixoplugar el fonamentalisme islamista, des de Palestina fins a Bin Laden, pressionada com estava per les aristocràcies tribals saudites. En tot aquest temps, els Estats Units van pressionar Riad perquè impulsés reformes democràtiques, que sempre van ser tímides i discretes, sobretot després que Al-Qaida actués també contra Riad, un cop ja havia atemptat contra la població civil dels Estats Units, Espanya, Indonèsia, Filipines, l’Iraq, i la Gran Bretanya.