Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Un atemptat suïcida perpetrat el 13 de març per Al-Qaida destrossa una casa a Riad.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Conflicte entre Israel i món àrab (678)
Democràcia, processos de democratització (137)
Economia internacional, macroeconomia (349)
Fonamentalisme islàmic (82)
Guerra d`Iraq (558)
Hidrocarburs i carburants: petroli, benzina, gasoil, gas (141)
Política internacional (1336)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Fahd Ben Abdul-Aziz al Saud (7)
George W. Bush (404)
Entitats Entitats
Al-Arabiya (8)
Al-Jazeera (37)
Al-Qaida (241)
G-7 (29)
Govern d`Aràbia Saudita (4)
Hamas (Palestina) (156)
Jihad Islàmica (81)
Middle East Broadcasting Center (3)
Organització de Països Exportadors de Petroli (39)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Pròxim Orient (Orient Mitjà) (52)
Algèria (77)
Egipte (40)
Emirats Àrabs Units (6)
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Índia (59)
Iran (Rep. Islàmica) (60)
Jordània (24)
Malàisia (12)
Marroc (87)
Nigèria (29)
Senegal (8)
Xina (104)
Dubai (Emirats Àrabs Units) (8)
Madrid (Comunitat de Madrid) (909)
Riad (Aràbia Saudita) (5)
22 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Pendent de reformes
Aràbia Saudita
El 2003 l’Aràbia Saudita va estar en el centre de totes les decisions i esdeveniments produïts al Pròxim Orient, si bé va mantenir la seva posició expectant i de llunyania en relació amb les demandes fetes per Occident i, particularment, pels Estats Units perquè democratitzés les rígides estructures de poder a l’entorn d’una monarquia hereditària que tenia el seu màxim representant en un home malalt i gairebé centenari, el rei Fahd, que havia de ser representat públicament per l’anomenat Consell de la Sura. Tot i això, els dos atemptats perpetrats per Al-Qaida a Riad durant l’any van obligar la casa reial saudita a moure peça en direcció a l’àrea occidental, participant el mes de juny en la cimera del G-7 i en la reunió de països àrabs de Xarm al-Xeikh (Egipte) per intermediar en el conflicte entre palestins i israelians. També van fer que la monarquia saudita condemnés obertament les accions d’Al-Qaida al món i fes crides a la pau entre Islam i Occident, alhora que s’arrenglerava al costat dels governs de Jordània i d’Egipte per condemnar les accions de la resistència iraquiana contra l’ONU i la Creu Roja.

Tot i aquests gestos, al llarg de l’any Estats Units i els seus aliats van incrementar la pressió sobre Riad perquè conduís una col·laboració directa contra el terrorisme islamista i el palestí, controlant les prèdiques wahabistes dels seus clergues i deixant de finançar, directa o indirectament, les organitzacions islamistes al món, sobretot les palestines que, com Hamàs o la Jihad, rebien de l’Aràbia Saudita fons per construir escoles islàmiques i indemnitzar les famílies dels suïcides amb imports superiors als 20.000 dòlars. En aquest sentit, els Estats Units no van veure amb gaire bons ulls el naixement al febrer d’un nou canal àrab d’informació televisiva, Al-Arabiya, ubicada a Dubai, però directament finançada per l’Aràbia Saudita, a més de Kuwait, la Unió dels Emirats Àrabs i el Líban (500 milions de dòlars) i que formava part de la productora, propietat d’un parent del rei Fahd, que dirigia la cadena pel satèl·lit del Middle East Broadcasting Centre (MBC). En comparació amb Al-Jazira, Al-Arabiya era de tendència més conservadora i prooccidental.

Els Estats Units també van pressionar l’Aràbia Saudita perquè reorientés la política de preus i de producció de l’OPEP, que des del 1973 sempre havia tractat de treure profit de les crisis econòmiques occidentals, com es va evidenciar en les dues principals cimeres de l’organisme celebrades durant l’any a Viena, al març i al setembre, en què l’Aràbia Saudita va ser una de les defensores de no augmentar la producció per sobre dels 700.000 barrils diaris de cru, al març, tot i la visió favorable de l’Iran, Nigèria i la Unió dels Emirats Àrabs, i tampoc per sobre dels 900.000, al setembre. Tot i així, el preu del barril Brent es va situar al març a l’entorn dels 34 dòlars, mentre que al setembre va rondar els 25 dòlars, un cop la guerra de l’Iraq ja estava guanyada i aquest país podia garantir una producció de dos milions de barrils diaris.

El distanciament saudita va rebre una resposta contundent dels Estats Units durant la guerra de l’Iraq quan els EUA van decidir retirar els 5.000 soldats que tenien instal·lats al país des feia anys, i va quedar força neutralitzat després de l’atemptat d’Al-Qaida a Riad, amb un resultat de 34 morts i prop de 200 ferits entre la comunitat occidental resident als districtes d’Al-Hamra, Ixbiliya i Cordoba. L’atemptat va determinar el tancament temporal de les ambaixades i oficines diplomàtiques occidentals i va impulsar una col·laboració més gran dels saudites amb els serveis d’intel·ligència aliats, a més de propiciar la detenció de tres importants membres d’Al-Qaida a la ciutat portuària de Jidda. El segon atemptat de l’any a Riad, perpetrat el 9 de novembre en una zona propera als palaus residencials i amb un balanç de 17 morts i 122 ferits, va fer augmentar encara més aquesta col·laboració, al quedar clar que Al-Qaida no sentia cap mena de respecte pel país que acollia els llocs sagrats de l’Islam.

Aquesta col·laboració era al darrere de la presència de l’Aràbia Saudita en la cimera del G-7 del juny, al costat de les grans potències i d’una dotzena de països emergents (la Xina, el Brasil, Mèxic, Sud-àfrica, Egipte, Algèria, Nigèria, el Marroc, el Senegal, l’Aràbia Saudita, l’Índia i Malàisia) que hi van voler participar. El mateix mes, l’Aràbia Saudita també va estar en la reunió que diferents mandataris àrabs van fer a Xarm al-Xeikh (Egipte) amb el president nord-americà, George W. Bush, per donar suport al Full de Ruta, juntament amb Egipte, Jordània i Bahrain. El punt màxim d’apropament a Occident va ser la participació i les aportacions fetes (1.000 milions de dòlars) per l’Aràbia Saudita durant la Conferència de Donants per a la reconstrucció de l’Iraq que es va celebrar a Madrid el mes d’octubre. En l’ordre intern, la monarquia saudita va parlar de la possibilitat de fer el 2004 les primeres eleccions democràtiques de la història del país per elegir el cinquanta per cent dels consells municipals del país.

A l’acabar l’any, i després d’aquest renovat escenari de sintonia amb Occident, els Estats Units i els seus aliats esperaven noves passes per part de l’Aràbia Saudita per garantir del cert el respecte als drets humans dins les seves fronteres, on encara era habitual la total subordinació de la dona en la vida política i civil i la pràctica d’execucions i mutilacions setmanals en aplicació de la xara islàmica.