Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Araceli Segarra

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Altres esports (198)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Personatges Personatges
Araceli Segarra (6)
Entitats Entitats
Centre Excursionista de Lleida (1)
Universitat Politècnica de Catalunya (69)
Universitat Ramon Llull (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estats Units d´Amèrica (EUA) (574)
Irlanda (26)
Kenya (20)
Pakistan (60)
Barcelona (3483)
Lleida (148)
Everest (Himàlaia) (12)
82 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Araceli Segarra
Durant l'ascensió a l'Everest, Araceli Segarra Roca va celebrar el seu sant i el seu aniversari, Efectivament, havia nascut a Lleida el 26 de març de 1970. Filla de barceloní i fragatina, els seus pares regentaven un bar a Lleida, ciutat on ella va estudiar el batxillerat, a l'Institut Juan Oró. El 1991 es va traslladar a Barcelona per començar els estudis de pedagogü. si bé va canviar els seus plans i es va llicenciar com a fisioterapeuta a l'escola Blanquerna, dependent de la Universitat Ramon Llull.

L'afició d'Araceli a la muntanya va ser una constant a la seva vida. A quinze anys va començar a practicar l'espeleologia amb el Centre Excursionista de Lleida i va arribar a baixar a l'avenc GESM, de 1.037 melres de profunditat, però la pèrdua d'un amic en una expedició li va fer decréixer l'entusiasme pel món subterrani.

A divuit anys va començar a fer escalada i alpinisme. Per aprofundir en les tècniques d'aquests esports, el 1990 va anar a Irlanda i Kenya per practicar amb especialistes en roca, i el 1991 va intentar el seu primer 8.000 al Broad Peak del Pakistan, encara que només va arribar als 7.200 metres d'alçada.

Els 8.016 metres els va coronar per primer cop el 1992 al mont tibetà de Xixa-pangma. i el 1993 va fer la seva primera ascensió en roca viva a la Captain Mountain nord-americana. escalant 1 000 metres de roca desnivellada durant tres dies ininterromputs.

El 1995 va afrontar la cara nord de l'Everest amb un equip de la Universitat Politècnica de Catalunya, però el ma! temps la va obligar a abandonar quan era a 300 metres del cim. El 1996, amb molts més mitjans, va coronar l'Everest per la cara sud.

Rere la coronació, Araceli estava tan cansada que no podia ni menjar. Va explicar que allà dalt "no penses en res ni en ningú especial" i només et preocupa el descens, que és la part més difícil. "Estàs content però no eufòric, no és un partit de futbol que acabes de guanyar i ja està. Guanyes el partit quan baixes i arribes de nou al camp base."

Ja a casa, Araceli traient importància al que havia fet i demostrant la màxima que diu que per a un alpinista la fita més important es aquella que no ha aconseguit, va recalcar que encara li quedava per fer la pujada a la cara nord de l'Everest: "És un repte que tinc pendent."