Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Arantxa Sánchez Vicario

Article de referència:
L'any del tennis català
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Personatges Personatges
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Emilio Sánchez (7)
Eric Van Harpen (1)
Gabriel Urpí (1)
Gabriela Sabatini (4)
Juan Núnez (1)
Manuel Santana (7)
Manuel Orantes (7)
Steffi Graf (27)
Entitats Entitats
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Roland Garros (71)
Torneig de Roma de Tennis (12)
Torneig d`Hamburg de Tennis (7)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
7 lectures d'aquest article
2 impressions d'aquest article
Arantxa Sánchez Vicario
Arantxa Sànchez Vicario va néixer a Barcelona el 18 de desembre de 1971.

L'afició dels Sànchez Vicario al tennis era molt alta. Arantxa ja jugava de ben petita al frontó del club de tennis Pedralbes amb els seus germans Marisa, Emili i Xavier.

Als 13 anys, mentre estudiava al Col•legi Alemany de Marbella, Arantxa va obtenir la seva primera victòria important en guanyar el Campionat d'Espanya de Tennis disputat a Granada. L'any 1987 Arantxa Sànchez Vicario va jugar els quarts de final dels Open de Roma i París i la tercera ronda dels tornejos d'Hamburg, Charleston i Amèlia Island.

L'any 1988 va guanyar l'Open de Bèlgica, aconseguint així el seu primer títol internacional, i va arribar als quarts de final de Roland Garros. Aquell cop va derrotar Chris Evert.

L'any 1989 va ser semifinalista a Hilton Head i Amèlia Island i finalista a Roma. Aquell any va ser derrotada per Steffi Graf i Gabriela Sabatini, però va guanyar Roland Garros i va pujar a la posició 6 del rànquing mundial.

Arantxa es va dedicar sempre a la seva feina amb els seus entrenadors, primer l'holandès Eric Van Harpen, després Juan Núñez i finalment Gabriel Urpí. El 27 de febrer de 1990 va obtenir la residència andorrana, poc després de complir la majoria d'edat.

Des de llavors, la carrera d'Arantxa va ser meteòrica. Encara que el 1990 i el 1991 no va guanyar cap Gran Slam, l'any 1992 va triomfar en l'Open del Canadà i el 1993 va aconseguir derrotar Graf i Sabatini a les finals de Key Biscayne i Amèlia Island, respectivament.

Abans que Arantxa, havien aconseguit la victòria a l'Open dels Estats Units Manolo Santana (1965) i Manolo Orantes (1975). El primer ho va fer en herba, el segon en terra batuda. Arantxa ho va aconseguir sobre ciment.