Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Tennis (309)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Costa (30)
Alberto Berasategui (11)
Arantxa Sánchez Vicario (43)
Carles Costa (3)
Conchita Martínez (21)
Jordi Arrese (10)
Lluís Bruguera (3)
Sergi Bruguera (24)
Steffi Graf (27)
William Álvarez (1)
Entitats Entitats
Club de Tennis La Salut (2)
Club Tennis Barcino (1)
Federació Espanyola de Tennis (7)
L`équipe (6)
Open de Tennis dels Estats Units (50)
Open d`Austràlia de Tennis (46)
Roland Garros (71)
The Championships, Wimbledon (58)
Torneig de Roma de Tennis (12)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
París (França) (222)
37 lectures d'aquest article
24 impressions d'aquest article
Arantxa, Sergi, Conchita...



Bru Noya

Els mateixos que pretenien fer-nos creure durant el Maig del 1968 que sota les llambordes de París hi havia la platja, descrien el passat mes de juny, des de les graderies de Roland Garros, que sota la terra batuda de Barcelona hi ha una llavor de campions. Dos barcelonins de naixement —Arantxa Sànchez i Sergi Bruguera— i un d'adopció —Alberto Berasategui— es van classificar per a les finals del torneig més prestigiós de tennis sobre terra batuda del món.

No va ser una flamarada, ni tampoc una casualitat. Va ser senzillament el fruit de la tradició d'uns clubs molt arrelats a la ciutat com el Barcelona, el Turó, el La Salut, el Barcino, afegit al fet que ex-jugadors es dediquessin a exercir de managers o a entrenar creant en alguns casos unes escoles pròpies —Vizcaíno, Lluís Bruguera, Soler, Duarte, Fargas, Urpí, Pato Alvarez, Luna, Aguilera, Gimeno...—, i fins i tot el bon temps de què gaudeix Barcelona, que permet jugar tot l'any sobre terra batuda. Per l'equip del colombià William Pato Àlvarez han passat vint-i-tres jugadors d'alt nivell i tots catalans menys l'argentí Martín Jaite o el madrileny Francisco Clavet. A Barcelona hi ha la seu de la Federació Espanyola de Tennis i el 40 per cent de les seves fitxes corresponen a catalans.

Alberto Berasategui, finalista a Roland Garros, va declarar en una roda de premsa que un jugador espanyol que vulgui triomfar en el tennis ha d'anar a Barcelona. Potser així s'entén que dels tretze jugadors presents al quadre final del torneig parisenc nou fossin nascuts a Catalunya. I l'antic manifestant del Maig del 1968, ara espectador a Roland Garros vestit amb un trajo Daniel Hechter i que continua engreixant-se malgrat el mètode Montignac o la consumició a tota hora d'aigua Perrier, podia llegir el 3 de juny del 1994 en el diari esportiu L'Équipe -600.000 exemplars de tirada— un paràgraf com aquest: "Regió econòmicament més rica que la mitjana d'Espanya, Catalunya és també el paradís dels esportistes, com ho va demostrar l'èxit dels Jocs de Barcelona: futbol, bàsquet i tennis són practicats per masses de joves en un esperit de competició." Sota les llambordes de París, el 1968 potser no hi havia la platja, però el que és cert és que sota la terra batuda de Barcelona, la capital del tennis, hi havia una llavor de campions que van esclatar a París la primavera del 1994.

Els tennistes catalans van ser els grans protagonistes de la temporada passada i ho estan començant a ser d'aquesta. Un total de 26 tornejos guanyats constitueixen una xifra rècord difícil d'igualar i un excepcional bagatge només superat el 1994 pels tennistes nord-americans (35 victòries), però ni tan sols aquests van poder igualar els quatre títols del Grand Slam conquerits per Sergi Bruguera (Roland Garros), Arantxa Sànchez (Roland Garros i Open dels Estats Units) i Conchita Martínez (Wimbledon). Ells van ser les grans estrelles. Sergi Bruguera va ser capaç de revalidar la seva corona a París i va fer el mateix als tornejos de Gstaad i de Praga, però el més important és que es va mantenir tot l'any entre els millors. Va iniciar la temporada al quart lloc del rànquing mundial i la va acabar a la mateixa posició, després de situar-se algunes setmanes entre els tres millors.

Això té un valor addicional si es té en compte que ho va aconseguir no només sobre la terra batuda sinó demostrant l'evolució del seu joc sobre altres superfícies amb resultats destacats, com les semifinals del Masters de Frankfurt, a Stuttgart, a Milà, la final de Dubai o els vuitens de final a Wimbledon i l'Open dels Estats Units.

Arantxa Sànchez va protagonitzar també la seva millor temporada amb victòries a Roland Garros i a Estats Units, i finalista a Austràlia el 1994 i el 1995, i aquest any ha vist complert el seu somni de pujar, per unes setmanes, al numero u mundial, pel qual continua lluitant amb l'alemanya Steffi Graf L'única final del Grand Slam-94 en què no hi va ser Arantxa va ser la de Wimbledon, i allà, Conchita Martínez, número 3 mundial, va donar el seu cop de gràcia de l'any, aconseguint la victòria més sonada en la història del tennis femení espanyol. L'aragonesa, formada tennísticament a Lleida i a Barcelona, també va ser campiona als tornejos de Roma, Hilton Head i Stratton Mountain.

Rere les figures consagrades hi ha un estol de jugadors amb molta projecció, com Alberto Berasategui, guanyador el 1994 de set títols i finalista a Roland Garros, Àlex Corretja, campió al torneig de Buenos Aires, Carles Costa (Estoril i San Marino), Xavier Sànchez (Bolonya), Jordi Arrese i Tomàs Carbonell, sense oblidar el lleidatà Albert Costa, finalista aquest any a Estoril contra l'austríac Muster, el valencià Òscar Martínez o Àngels Montolio, que està entre els cent millors del món.