Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Manifestació a Buenos Aires en contra del Fons Monetari Internacional.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crisi Argentina (54)
Personatges Personatges
Aníbal Ibarra (2)
Baltasar Garzón (233)
Carlos Álvarez (1)
Carlos Menem (30)
Fernando de la Rúa (23)
Jorge Rafael Videla (13)
Ricardo Miguel Cavallo (7)
Entitats Entitats
Audiència Nacional (322)
Consell Suprem de les Forces Armades (Argentina) (2)
Fons Monetari Internacional (136)
Partit de l'Aliança (Unió Cívica Radical i Front País Solidari) (3)
Partit Justicialista d´Argentina (8)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Argentina (92)
39 lectures d'aquest article
3 impressions d'aquest article
Crisi perpètua
Argentina
El 10 de desembre de 1999, Fernando de la Rúa, candidat de la coalició de l'Aliança, formada per la Unió Cívica Radical (UCR) i els frontistes de Carlos Chacho Àlvarez, havia pres possessió com a nou president de l'Argentina en substitució del peronista Carlos Saúl Menem. De la Rúa, casat i pare de tres fills, era militant de la UCR des dels 18 anys i havia arribat al poder amb la voluntat de refundar l'Estat, optimitzar l'Administració, apropar-se al poble, reduir la burocràcia, millorar la justícia i posar en ordre la política econòmica.

Acabat d'estrenar el nou president, el 2000 va començar a l'Argentina amb la detenció de nou militars acusats del robatori de nadons, fills de desapareguts, durant la dictadura (1976-1983). El robatori de nadons no estava emparat per les lleis d'amnistia de punt final i d'obediència deguda, i així la justícia argentina va poder incriminar els protagonistes dels anys de la guerra bruta, que, fins llavors, havien quedat completament impunes.

Per reforçar les investigacions, I'1 d'abril De la Rúa va destituir els integrants del Consell Suprem de les Forces Armades, màxim tribunal militar de! país, que volia fer de la causa un assumpte intern. Dos dies després un alt oficial pròxim a la cúpula va reconèixer que el robatori de nadons formava part d'un "pla sistemàtic'' de la dictadura de Videla i que no va ser un fet "casual" o "esporàdic", com s'havia volgut fer creure. En sintonia amb tots aquests procediments, el 24 d'agost va ser detingut a Mèxic l'exmilitar argentí Ricardo Miguel Cavallo pels delictes de terrorisme, genocidi i tortures, presumptament comesos quan va ser a l'Escola Mecànica de l'Armada (Esma) de l'Argentina, entre 1977 i 1980. La detenció va ser ratificada l'endemà amb una ordre internacional de captura emesa pel jutge de l'Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón, que el 12 de setembre en va demanar l'extradició. L'inici del mandat de De la Rúa va coincidir amb la celebració d'eleccions municipals, el 7 de maig, que també van resultar favorables a la coalició de l'Aliança, fins al punt que l'antic ministre d'Economia del Govern de Menem, el peronista Domingo Cavallo, va decidir renunciar a presentar-se a la segona volta a la capital, Buenos Aires, cosa que va facilitar la victòria del candidat de l'Aliança, Aníbal Ibarra.

Aquest èxit polític no va anar acompanyat, però, de cap avanç econòmic. A final de maig, De la Rúa va haver d'anunciar una retallada pressupostària general per redreçar la difícil situació heretada, i van començar les primeres protestes de sindicalistes i treballadors. La recessió econòmica dels últims anys, amb funestes conseqüències sobre l'ocupació -un terç de la població estava sense feina o subocupada-, havia donat pas a la depressió. L'agost, la preocupació governamental per reduir el dèficit fiscal va obligar a augmentar els impostos i a rebaixar un 12% el sou dels funcionaris públics en el marc d'una reforma laboral que va desencadenar la pitjor tempesta política de l'Argentina des de l'arribada de la democràcia.

La qüestió de la reforma laboral es va anar complicant i va provocar, el 5 d'octubre, la dimissió del vicepresident Àlvarez, al sorgir fonamentades sospites de pagament de suborns a senadors
opositors del Partit Justicialista, que encara disposaven de majoria a la Cambra, perquè votessin a favor de la reforma laboral engegada per l'Aliança.
Mentre creixien les protestes populars, el 8 de setembre el Senat va aprovar una llei que retallava la immunitat a polítics i funcionaris i que permetia als jutges processar directament els acusats i interrogar-los. Aquesta acció legislativa va generar noves oposicions i, finalment, a l'octubre, De la Rua va haver de canviar la meitat del Govern per mirar de sortir de la crisi institucional.

Amb aquesta dimissió, De la Rúa va haver de buscar nous suports parlamentaris, sempre difícils d'obtenir en les condicions de penúria econòmica del país. Amb un dèficit fiscal d'11.000 milions de dòlars, un atur superior al 16% i un creixement zero, al novembre va haver de tornar a recorrerà l'FMI per obtenir nous crèdits per pagar els 15.000 milions de dòlars en interessos de deute que ja havien vençut. L'organisme financer els va concedir a canvi que el Govern garantís més control sobre la despesa pública, una reducció del dèficit i la recuperació de l'activitat empresarial. La situació es va acabar traduint en una onada de sol•licituds de ciutadans argentins per abandonar el país en direcció a Espanya, a la recerca d'una vida millor.