Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Article de referència:
Res de res
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Economistes, empresaris, emprenedors (301)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Personatges Personatges
Agustí Montal (6)
Armand Carabén (5)
Joan Sardà Dexeus (6)
Joan Fuster (19)
Joan Gich (1)
Joan Laporta (171)
Johan Cruyff (68)
Josep Pla (17)
Josep Pallach Carolà (5)
Josep Lluís Núñez (63)
Lluís Bassat (18)
Manuel Ibáñez Escofet (1)
Marinus Michels (6)
Marjolijn Van der Meer (1)
Pere Duran Farell (11)
Entitats Entitats
Banc Industrial de Catalunya (3)
Cercle d'Economia (50)
Editorial AC (1)
El Noticiero Universal (8)
El Observador (2)
Elefant Blau (10)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga Regionalista (3)
TV3 (363)
Universitat de Barcelona (193)
Universitat de Ginebra (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Seva (2)
149 lectures d'aquest article
240 impressions d'aquest article
Armand Carabén
L’11 de març del 2001 va morir d’un atac de cor a la seva segona residència de Seva, Osona, l’advocat i economista Armand Carabén als 70 anys. La seva trajectòria va quedar marcada pel fet de ser l’home que va dur l’holandès Johan Cruyff al Barcelona. Però Carabén va ser molt més que un directiu del club blaugrana.

Nascut a Barcelona el 12 de febrer del 1931, era nét de Pepet Carabén, propietari del Cafè Espanyol, el més gran de l’Estat els anys vints, i fill d’un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i economia a la de Ginebra amb el professor Wilhelm Röpke. Interessat per l’obra d’un dels teòrics més reconeguts del liberalisme, el francès de mitjans del segle XIX Frederic Bastiat, era un ferm partidari d’aquesta ideologia tot i que la seva trajectòria política va estar vinculada amb la socialdemocràcia.

Home vinculat amb alguns dels projectes més importants desenvolupats a Catalunya durant el franquisme, va ser fundador de l’editorial AC, columnista de premsa, cap d’economia d’El Noticiero Universal, president del diari El Observador, impulsor del Banc Industrial de Catalunya i del Círculo de Economía, assessor d’esports a TVC i gerent del Futbol Club Barcelona, a més d’amic de grans personalitats del país com Josep Pla, Josep Pallach, Joan Sardà Dexeus, Pere Duran Farell, Joan Fuster o Manuel Ibáñez Escofet.

Carabén va desembarcar en el món de l’esport succeïnt Joan Gich al capdavant de la gerència del Barça en el període 1970-1975, anys en què va catalanitzar i democratitzar el club. També va ser l’artífex de l’arribada del jugador i posterior entrenador del Barça Johan Cruyff, a més de concertar la contractació del tècnic holandès Marinus Michels, tot amb l’ajuda de la seva muller, l’holandesa Marjolijn van der Meer.

El 1977, després de la retirada d’Agustí Montal de la presidència del Barcelona, Carabén va deixar la gerència del club, en el qual havia ingressat com a soci el 1943. Crític amb la presidència de Josep Lluís Núñez, el 1980 Carabén va fundar el Grup d’Opinió Barcelonista i el setembre de 1997 va fundar, juntament amb Joan Laporta, el grup opositor L’Elefant Blau,que va resistir fins al juliol del 2000 donant suport a la candidatura del publicista Lluís Bassat. El 1994 va publicar el llibre Catalunya és més que un club?, on recollia els aspectes centrals de la seva experiència pública i personal.