Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
La reina Sofia, entre altres autoritats, va inaugurar les noves sales del Museu Picasso

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Cultura catalana (416)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Noblesa, reialesa (185)
Personatges Personatges
David Douglas Duncan (1)
Joan Miró (35)
Joan Carles de Borbó (205)
Juan Manuel Bonet (3)
Pablo Ruiz Picasso (21)
Sofia de Grècia (70)
Entitats Entitats
Fundació Joan Miró (17)
Institut Valencià d'Art Modern (15)
Museu Picasso de Barcelona (18)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
País Valencià / Comunitat Valenciana (432)
39 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
El museu Picasso guanya espai
Art
El 1999 i seguint la tendència dels darrers anys a tot el món, les mostres d’art contemporani es van imposar en oferta i nombre de visitants sobre els museus tradicionals de col•lecció històrica. A Catalunya, aquesta tendència es va traduir en l’ampliació del Museu Picasso i en la reordenació de salas de la Fundació Miró. A València, l’IVAM, que disposava d’un dels fons d’avantguarda més importants d’Europa, va celebrar el 1999 el seu desè aniversari, confirmant el dinamisme i la innovació de la seva oferta.

El 25 d’octubre la reina Sofia va presidir la inauguració de les noves sales del Museu Picasso, al carrer Montcada de Barcelona. La remodelació del Museu i la seva ampliació van suposar la incorporació de dos nous edificis als tres ja existents, configurant un modern complex cultural d’origen gòtic. La reforma havia costat un total de 640 milions de pessetes, aportats íntegrament per l’Ajuntament de Barcelona. Per donar relleu a l’esdeveniment, el museu va inaugurar també l’exposició Picasso: paisatge interior i exterior, integrada per més de 200 obres de Pablo Ruiz Picasso, procedents de col•leccions privades, no exhibides habitualment al públic, i de museus foranis tan allunyats com el de Sidney, Jerusalem o Teheran. La mostra era un repàs de les etapes més significatives de l’artista a partir del 1917 i constava de 117 pintures, 45 dibuixos, 40 gravats i 10 ceràmiques, i es complementava amb un recull de 77 fotografies de David Douglas Duncan que il•lustraven l’activitat de Picasso a partir dels anys cinquantes.

A la inauguració hi van assistir uns 300 convidats, entre els que destacaven el conseller de Cultura en funcions, Joan Maria Pujals, i l’antic alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, a més de Claude Picasso, un dels fills de l’artista, Diana Widmaier, un altre filla del pintor i Javier Vilató. Aquest era descendent del matrimoni format pel neuropsiquiatre barceloní Joan Baptista Vilató i la seva muller, Lola Ruiz Picasso, germana del pintor, que van conservar, protegir i donar a la ciutat el miler d’olis, dibuixos i quaderns d’esbossos del pintor que, juntament amb els fons legats per Jaume Sabartés i el mateix Picasso, conformaven el fons permament del museu. Aquell dia, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, principal impulssor de la reforma, va encoratjar la societat civil a participar en l’esdeveniment i va demanar la col•laboració del govern espanyol i de la Generalitat de Catalunya per millorar la qualitat i la quantitat de les col•leccions incloses en el museu.

L’altre gran mostra permanent de la ciutat de Barcelona dedicada a l’altre gran pintor del segle, Joan Miró, el 1999 va destacar també, al mes de març, la reordenació de sales que va emprendre la Fundació Miró de Barcelona, en un intent de facilitar el coneixement de l’artista als visitants, que a finals d’any havien gairebé superat el mig milió.

L’altre gran esdeveniment museístic de l’any va ser la celebració del desè aniversari de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), que va tenir lloc a la ciutat de València el 18 de febrer de 1999. Dirigit per Joan Manuel Bonet, l’IVAM s’havia consolidat com un referent artístic de primera línia per la seva originalitat, rigor i audàcia en els seus plantejaments. Comptava amb una representació artística de primera línia, una gran biblioteca d’investigació, un servei de producció i edició de catàlegs i una secció dedicada només a l’art fotogràfic i les arts gràfiques. Des que el 1985, el museu va iniciar l’adquisició de fons artístics, l’IVAM havia augmentat el seu patrimoni en més d’un 50%, disposava d’una col•lecció valorada en 9.712 milions de pessetes i manegava un pressupost de 1.334 milions de pessetes, rebent una mitjana de 350.000 visitants l’any.

Les altres grans mostres artístiques de Barcelona, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) van consolidar també la seva presència. El MACBA va registrar gairebé 250.000 visites i 314 exposicions, amb un pressupost de 1.523 milions d’any. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que aplegava la millor col•lecció del món de romànic i una de les més complertes de gòtic, va aconseguir doblar el nombre dels seus visitants, si bé, en acabar l’any encara no s’havia aclarit d’on sortirien els 4.500 milions de pessetes que faltaven per acabar la reforma de l’edifici, al palau Nacional de Montjuïc.