Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
Després de vint anys, les sales del gòtic de MNAC van poder ser vistes pels visitants del museu

Interior del Museu Guggenheim, a Bilbao

L'edifici del Museu Guggenheim a Bilbao integrava el passat industrial de les ries amb el futurisme

Articles dependents
Roy Lichtenstein
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Carmen Giménez (1)
Gae Aulentí (3)
José Antonio Ardanza (29)
Joseba Arregi (1)
Thomas Krens (1)
Entitats Entitats
Museu Guggenheim de Bilbao (11)
Museu Nacional d`Art de Catalunya (51)
34 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
A Bilbao, el Guggenheim; a Barcelona el gòtic del MNAC
Arts plàstiques
El 18 d’octubre de 1997 es va inaugurar a Bilbao el museu Guggenheim, que va convertir la capital de Biscaia en un dels millors atractius culturals europeus de final de segle. El museu acollia una de les col•leccions privades d’art contemporani més importants del món, la de la Fundació Solomon R. Guggenheim en un edifici degut a l’arquitecte Frank Gehry, que era l’admiració de mig món per la seva plàstica fèrria i futurista, totalment acoblada al passat industrial de les ries de Biscaia.

L’acte inaugural va estar presidit pels reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, el lehendakari basc José Antonio Ardanza i la ministra de Cultura Esperanza Aguirre, que van dedicar les seves primeres paraules a la memòria de l’ertzaintza Txema Agirre, assassinat per ETA quatre dies abans després que hagués aconseguit desbaratar un atemptat que preparava l’organització terrorista amb motiu de la inauguració.

El Museu Guggenheim de Bilbao, obert al públic el 19 d’octubre, era la segona seu europea de la fundació (la primera era a Venècia) i la quarta del món (dos més a Nova York) i estava situat a la ria, just a l’espai que havien ocupat els Astilleros Euskalduna. La col•lecció inaugural estava composta per una important representació del pop-art, el minimalisme i l’art conceptual dels darrers trenta anys, amb peces de Carl Andre, Joseph Beuys, Yves Klein, Roy Lichtenstein, Agnes Martin, Mario Merz, Robert Morris, Bruce Nauman, Claes Oldenburg, Andy Warhol, Cristina Iglesias, Susana Solano, Txomin Badiola, Sigmar Polke i Richard Serrao. El govern basc havia pressionat el ministeri de Cultura per comptar el dia de la inauguració amb l’emblemàtic Guernika, de Pablo Picasso, però els tècnics del Centro de Arte Reina Sofia de Madrid havien desaconsellat el trasllat de la tela a causa del seu mal estat de conservació.

El Museu Guggenheim havia arribat a Bilbao gràcies a la tasca desenvolupada per Carmen Giménez, conservadora del museu Guggenheim de Nova York, que el 1990 havia aconsellat al director de la fundació, Thomas Krens, la conveniència de diversificar la col•lecció, molt circumscrita fins llavors a Nova York. Per altra banda, la fundació tenia un immens patrimoni, però no estava en condicions d’afrontar tota sola les inversions necessàries per a la construcció d’una nova seu. L’acció de Giménez i la receptivitat mostrada pel govern basc, els responsables del qual estaven convençuts del potencial de la cultura com a generadora de riquesa van determinar que la candidatura de Bilbao es sobreposés a les d’altres ciutats com Salzburg, Tòquio, Osaka o Madrid, Sevilla, Santander, Badajoz i València.

Després d’una entrevista preliminar, celebrada a Sondika el 8 d’abril de 1991 entre el director de la fundació, Thomas Krens, el conseller de Cultura de Govern Basc, Joseba Arregi i el lehendakari, José Antonio Ardanza, el 13 de desembre de 1991 es va firmar a Bilbao un preacord ratificat el mes de febrer de 1992 a Nova York, que contemplava la compra per 2.000 milions de pessetes dels drets d’exposició de la col•lecció durant un termini de 20 anys, prorrogables a 75. El govern basc es comprometia també a pagar els 14.000 milions de pessetes que costaria la construcció de la nova seu i a invertir uns altres 6.000 milions en la constitució d’un fons propi, a més de fer-se’n càrrec dels 1.000 milions anuals que generava el manteniment de l’exposició.

La primera pedra del museu va ser col•locada el 23 d’octubre de 1994 en un solar es de 32.700 metres quadrats, destinat a acollir 28.000 metres quadrats de construcció, que generarien 10.560 metres quadrats d‘exposició, 2.500 metres quadrats d’espai d´ús públic, una biblioteca de 200 metres quadrats, un auditori de 300 places i 1.200 metres quadrats d’oficines, així com diversos serveis de restaurant i cafeteria. El personal assignat al museu era de 75 persones.

A Catalunya el panorama museístic va estar presidit per la inauguració de les sales del gòtic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el el 18 de juliol de 1997, gairebé vint anys després d’iniciades les obres. Les noves sales acollien un total de 430 obres de pintura i escultura dels segles XIII al XV, que oferien una panoràmica molt completa d’una època d’esplendor de l’art català. La col•lecció de gòtic es sumava a la de romànic, la més valuosa del món, inaugurada vint mesos abans en el mateix edifici, el més emblemàtic construït durant l’exposició universal del 1929.

Les obres de remodelació i reinstal•lació, que havien costat més de 700 milions de pessetes, pagats a parts iguals per la Generalitat, l’Ajuntament i el ministeri de Cultura, havien estat a càrrec de l’arquitecta italiana Gae Aulenti i, en comparació amb les sales del romànic, oferien una llum sorprenent i difosa, que permetia una visió homogènia i diàfana de la col•lecció, organitzada segons un criteri cronològic i estilístic, dividit en 16 àmbits principals que ocupaven un total de 2.600 metres.