Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
Joan Josep Tharrats, un dels artistes catalans més prestigiosos del segle XX

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Balthazar Klossowski de Roda (3)
Claes Oldenburg (2)
Coosje Van Bruggen (1)
Jean Dubuffet (1)
Jean Arp (1)
Joan Josep Tharrats (8)
Mark Rothko (1)
Nam June Paik (2)
Pierre Klossowski (2)
Ramon Casas (5)
Entitats Entitats
Biennal de Venècia (6)
Centre Pompidou (3)
Fundació Joan Miró (17)
Fundació Serralves (1)
Grand Palais (1)
Museu d`Art Contemporani de Barcelona (33)
Museu Guggenheim de Bilbao (11)
Museu Guggenheim de Nova York (4)
Museu Nacional d`Art de Catalunya (51)
Triennal de Tòquio (1)
76 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Adéu a Balthus i Tharrats
Arts plàstiques
En el panorama internacional de les arts plàstiques, a més de la celebració de la Biennal de Venècia i de la Triennal de Tòquio, el principal esdeveniment del 2001 va ser la gran retrospectiva dedicada a l’artista francès Balthazar Klossowski, Balthus, que es va inaugurar al Palazzo Grassi de Venècia el mes d’agost, sis mesos després de la seva mort (als 92 anys a la seva casa de Suïssa) i poc després de la desaparició del seu germà, el també pintor i escriptor Pierre Klossowski, mort a París als 96 anys. Aquest homenatge internacional contrasta amb la poca repercussió que va tenir a Catalunya la mort de Joan Josep Tharrats, un dels més grans artistes catalans de la segona meitat del segle XX.

Pel que fa a les noves tendències, van tenir un extraordinari ressò les exposicions, celebrades correlativament als Guggenheim de Nova York i de Bilbao, de l’artista coreà nascut el 1932 i membre del grup Fluxus, Nam June Paik, un revolucionari artista del videoart, l’art digital i el laserart. També van tenir un gran èxit les mostres dels artistes de pop-art Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen a la Fundació Serralves d’Oporto. Aquesta parella, matrimoni en la vida real, van presentar els seus projectes i dibuixos i un conjunt d’obres monumentals, instal•lades amb la intervenció d’un helicòpter, sota el títol Escultures en un parc.

El Georges Pompidou de París va dedicar per primer cop una exposició retrospectiva a l’anomenat apòstol de l’art brut, el poeta i escriptor Jean Dubuffet. Al Grand Palais, també de París, es va presentar la mostra París- Barcelona, de Gaudí a Miró, que havia de ser traslladada el 2002 al Museu Picasso de Barcelona. El Reina Sofía de Madrid va fer de la mostra Últimos años de Picasso una de les exposicions més destacades de l’any en el panorama espanyol.

Barcelona també va ser actualitat amb una sèrie d’exposicions d’artistes internacionals, com ara les dedicades per la Fundació Miró als pintors Mark Rothko, la primera retrospectiva a Catalunya d’aquest simbolista, i Jean Arp (surrealista i posteriorment minimalista). El Macba va donar oportunitat de veure la famosa Col•lecció Prinz Horn, un aplec d’obres realitzades entre 1890 i 1920 per malalts mentals que va exercir una notable influència en el surrealisme i en l’expressionisme del segle passat. Però l’exposició que va assolir un èxit més important de públic a Catalunya va ser la que el Museu Nacional d’Art de Catalunya va dedicar a Ramon Casas.