Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Personatges Personatges
Carles Planell (1)
Eduard Alco (1)
Giorgio Morandi (1)
Gustavo Gili (1)
Joan Hernández Pijoan (4)
Josep Maria Rovira Brull (1)
Paul Klee (5)
Pilar Carbonell (1)
Wassily Kandinsky (1)
Entitats Entitats
Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (3)
Creu de Sant Jordi (113)
Escola de Belles Arts Sant Jordi (1)
Galeria Joan Prats (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
La Llotja (3)
Museu d`Art Contemporani de Barcelona (33)
Palma Dotze (1)
Premio Nacional d'Arts Plàstiques (8)
Premis Ciutat de Barcelona (40)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
Cracòvia (Polònia) (3)
Ljubljana (Eslovènia) (2)
París (França) (222)
Zàgreb (Cròacia) (2)
246 lectures d'aquest article
7 impressions d'aquest article
Joan Hernández Pijoan (1931-2005)
Arts plàstiques
El 28 de desembre va morir a Barcelona el pintor català Joan Hernández Pijoan, a l’edat de 74 anys a causa d’un càncer de pulmó que patia des de feia mesos. L’endemà va ser incinerat al cementiri de les Corts de Barcelona i les seves cendres van ser traslladades a la casa de camp de la família a Folquer, a la Noguera.

La seva pintura es va caracteritzar pel caràcter íntim i personal de les seves creacions. Va provar pràcticament tots elscorrents de l’art contemporani i sempre va mantenir a la seva obra un llenguatge abstracte sense perdre de referent els objectes i paisatges reals. Pilar Carbonell, directora de la galeria Palma Dotze el va qualificar com a “un dels millors artistes d’avantguarda que ha tingut Catalunya, que farà de referent per als joves creadors”.

Joan Hernández Pijoan, va néixer a Barcelona el 1931. Va estudiar primer a l’escola La Llotja de 1945 a 1947, i després a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de 1952 a 1956. Per perfeccionar els seus estudis es va traslladar a París l’any 1957, i va cursar gravat i litografia a l’Escola de Belles Arts. El 1953 va participar en la seva primera exposició col·lectiva, i el 1955 va fer la primera exposició individual al Museu Municipal de Mataró, i l’any següent va fundar el grup Sílex amb Josep Maria Rovira Brull, Carles Planell i Eduard Alco. Aquest grup els va servir per incorporar-se als corrents artístics del país.

Inicialment pintava amb un estil proper a l’expressionisme postcubista, amb arrels picassianes però, posteriorment, el volum i l’ordenació de l’espai van anar prenent importància en la seva pintura. Entre 1959 i 1964 estava totalment centrada en la distribució de l’espai, concepte que devia a la influència del gravat. Després d’un viatge a París va començar a virar cap a l’informalisme i més tard, va evolucionar la manera de pintar en direcció a l’abstracció geomètrica, que va dominar la seva obra des de principis dels seixanta.

A més de la pintura, Pijoan va destacar en el gravat, art en què es va iniciar a principis dels anys seixanta amb una col·lecció de cinc litografies, Les estampes de la cometa, realitzades amb Gustavo Gili. A poc a poc es va anar consolidant com un dels millors gravadors contemporanis.

Als anys setanta el pintor va confessar que començava a ser ell mateix i va aportar alguna cosa nova a la pintura: en aquella època la seva obra va impregnar-se de minimalisme, el nou corrent pictòric i conceptual de l’època. El seu art es va convertir en un manifest del seu interès per la fisicitat i pel suport o superfície pictòrica. També en aquesta època va pintar paisatge, del qual n’extreia un fragment, el transformava en un fet de pintura i en feia una concreció que de vegades s’ha confós amb abstracció. Però Pijoan mai no es va sentir influït per l’expressionisme abstracte nord-americà, sempre va defensar les seves arrels i influències europees dels pinzells de Kandinski, Klee, Monet i Morandi.

L’any 1979 una exposició a la Galeria Joan Prats va tancar el cicle anterior del pintor i va obrir-ne un de nou, més puntillista i més frívol. Però ben aviat va abandonar aquest gènere, ja que no podia concebre amb frivolitat la pintura, i es va dedicar al dibuix per retornar a la conceptualitat perduda.

Des de l’any 1976 va començar a treballar de professor a l’escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i en diversos tallers de Barcelona. El 1989 va ocupar el càrrec de catedràtic de pintura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on el 1992 en va ser nomenat degà. Gràcies a la seva tasca de pedagog de l’art va exercir una gran influència en les noves generacions de pintors catalans.

La seva obra ha estat reconeguda en nombroses ocasions a nivell internacional, com el Premio Nacional d’arts plàstiques l’any 1981, la Creu de Sant Jordi el 1985, el Premi Ciutat de Barcelona 2004, el Premio Nacional d’art gràfic per la seva tasca com a gravador l’octubre d’enguany i altres premis a París, Ljubljana, Cracòvia o Zagreb. L’any 2000 va ingressar a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Joan Hernández Pijoan va exposar a sales d’arreu del món, i el 2003 el MACBA va acollir la seva última retrospectiva sota el títol Tornant a un lloc conegut, 1972-2002.

Després de la seva mort la Generalitat de Catalunya va anunciar que tenia la intenció d’organitzar algun acte d’homenatge al pintor al llarg del 2006.