Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Maqueta de com serà l'edifici de la Fundació Miró un cop se n'hagi completat la remodelació

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Jaume Freixa (1)
José Sanleón (1)
Josep Lluís Sert (3)
Juan Manuel Bonet (3)
Kazumasa Katsuta (1)
Kosme de Baraño (1)
Manuel Tarancón (6)
Xavier Valls (5)
Entitats Entitats
Fundació Gala-Salvador Dalí (12)
Fundació Joan Miró (17)
Gallina Blanca (2)
Generalitat Valenciana (280)
Institut Valencià d'Art Modern (15)
Museu Arqueològic de Catalunya (1)
Museu d'Art Modern de Girona (1)
Museu de Montserrat (8)
Museu d`Art Contemporani de Barcelona (33)
Museu Nacional d`Art de Catalunya (51)
Museu Picasso de Barcelona (18)
Premi Nacional d`Arts Plàstiques (10)
58 lectures d'aquest article
23 impressions d'aquest article
La Fundació Miró fa 25 anys
Arts Plàstiques
El juny del 2000, i coincidint amb el 25è aniversari de la Fundació Miró, que es va celebrar el dia 10 amb una jornada de portes obertes a la que van assistir unes 3.100 persones, la majoria nens que van ser els convidats d'honor, es van començar les obres d'ampliació del museu. Dirigides per l'arquitecte Jaume Freixa, que ja havia dut a terme la primera ampliació el 1988, amb aquesta segona ampliació el recinte havia d'arribar als 7.600 metres quadrats, si bé només 170 dels 620 nous serien visibles per al públic.

Amb aquesta remodelació es complia amb la concepció que Joan Miró havia esbossat per a la Fundació de Montjuïc en el sentit que l'edifici, originalment projectat per l'arquitecte Josep Lluís Sert, havia de ser un centre que combinés una bona col•lecció permanent amb exposicions puntuals.

Per tal de fer realitat el projecte mironià, la Fundació va signar un acord amb el col•leccionista japonès Kazumasa Katsuta, que va cedir 23 obres de l'artista al fons d'art del museu, alhora que la filla i la neta de l'artista en cedien dues més, Poble i església de Mont-roig, del 1919, i Goute d'eau sur la neige rose, de 1968.

Les celebracions van culminar, el 15 de juny, amb una festa a la Fundació, una gran cerimònia a què van assistir centenars de persones. L’acte va ser presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jordi Vilajoana, i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos. La festa, protagonitzada pel color i la poesia hauria estat del gust de Joan Miró: saltimbanquis que feien malabars amb foc donaven la benvinguda als convidats i els incitaven a omplir un llibre gegant amb les seves felicitacions, naturalment, amb llapis de colors.

Però no va ser només la Fundació Miró que va decidir ampliar les instal•lacions. També l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) va haver de créixer per tal de poder mostrar al públic les 6.000 obres que havia adquirit al llarg de deu anys d'història. Tot i que l'ampliació, que havia d'arribar a ocupar tota l'illa del barri del Carme, trigaria anys a materialitzar-se i estava previst que costés 4.500 milions de pessetes, al llarg del primer semestre del 2000 es van fer unes obres que van incorporar dues terrasses annexes al saló d'actes.

Mentre es duien a terme les obres, es va suscitar una gran polèmica al voltant de l'escultura L'esclau de José Sanleón que, per ordre del conseller de Cultura de la Generalitat valenciana, Manuel Tarancón, es va instal•lar davant l'IVAM sense consultar amb el seu director Juan Manuel Bonet. Finalment, l'escultura va ser destruïda a petició de l'autor, cansat que la peça, d'una tona de pes, fos refusada a tot arreu on s'havia instal•lat.

Després d'un intens debat finalment esperonat per la polèmica de l'escultura, l'IVAM i la Generalitat valenciana van aconseguir firmar una treva simbolitzada per la confirmació de l'autonomia del museu per part del consell rector. Quinze dies més tard, però, Tarancón va confirmar el nom de Kosme de Barañano com a successor de Bonet, al qui va destituir, al capdavant de l'IVAM.

El 6 de setembre el nou director va presentar la nova programació del museu per la temporada 2000-2001, després que l'hagués aprovat el consell rector. La nova temporada va apostar clarament per l'escultura amb exposicions entre d’altres de Alberto Giacometti, Philip Guston, Henry Moore i Donald Judd.

El febrer van començar les obres de l'última fase del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) valorades en 4.500 milions de pessetes sense que el Ministeri d'Educació i Cultura hagués compromès encara la seva aportació i sense que s'hagués trobat un substitut per Gallina Blanca, que el desembre del 1999 havia donat per acabat el seu acord de mecenatge. El setembre, per fi, el Govern central va decidir aportar 2.000 milions al MNAC a canvi de col•locar 3 vocals al patronat del museu.

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) va presentar entre el 5 de juliol i el 25 de setembre la mostra Col•lecció. Noves incorporacions, que va servir per mostrar al públic les 29 adquisicions fetes en els 18 mesos anteriors a l'exposició i va evidenciar que les orientacions i línies de treball del museu s'encaminaven cap a l'art conceptual amb obres de Jorge Oteiza, Eduardo Chillida i Antoni Tàpies.

El Premi Nacional d'Arts Plàstiques del 2000 va ser per Xavier Valls per l'exposició que havia fet a la Galeria Artur Ramon de Barcelona.

El 2000 va ser remarcable l’augment del nombre de visitants als museus i col•leccions de Catalunya, que va superar els 12 milions de visitants. Als museus, concretament, el total de visitants va ser de 7,3 milions de persones, des del Dalí fins l’Arqueològic de Catalunya, passant per Montserrat i el Museu d’Art Modern de Girona. El Museu Picasso va ser el centre d’art més visitat de tots, amb un total d’1.026.546 visitants, seguit del Museu Dalí de Figueres que va acollir un total de 804.647 visitants.