Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Miquel Barceló

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Artistes, pintors, fotògrafs, escultors (158)
Arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix, fotografia (250)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Cécile Franken (1)
Cristóbal Halffter (2)
Javier Mariscal (8)
Jean-Maries del Moral (1)
Miquel Barceló (21)
Rafael Moneo (4)
Entitats Entitats
Escola de Belles Arts i Oficis de Palma (1)
Premi Príncep d`Astúries (99)
Premio Nacional d'Arts Plàstiques (8)
44 lectures d'aquest article
57 impressions d'aquest article
1 recomanació d'aquest article
Miquel Barceló
Arts Plàstiques
El pintor mallorquí Miquel Barceló va obtenir el 12 de juny del 2003 el premi Príncep d’Astúries de les arts, per ser “en la seva joventut, un dels noms màxims de la pintura europea contemporània”. Barceló, l’artista més jove que ha rebut aquest guardó, es va imposar així al compositor Cristóbal Halffter i a l’arquitecte Rafael Moneo, que també havien estat preseleccionats per al premi.

Nascut a Felanitx el 8 de gener del 1957, Barceló va començar a entrar en contacte amb la pintura des de ben petit a través de la seva mare, que era pintora en la tradició paisatjística mallorquina. La seva infància i la seva adolescència van transcórrer íntegrament a Felanitx, on va estudiar el batxillerat superior de ciències.

El 1974 va assistir a l’Escola de Belles Arts i Oficis de Palma, on va rebre classes de dibuix i modelat, i el 1975 va ingressar a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi, de Barcelona. Hi va estar inscrit fins a la primavera del 1978, però només va anar a classe durant els primers mesos, la resta del temps el dedicava a crear.

El ràpid reconeixement internacional li va arribar després de la seva participació en la Biennal de São Paulo el 1981, amb obres en consonància amb la pintura neoexpressionsita alemanya i amb la transavantguarda italiana, i en la Documenta de Kassel el 1982.
A partir de Kassel, la seva fama va anar en augment. El jove Barceló va començar a exposar arreu del món.
El 1986 el ministeri de Cultura li va atorgar el Premio Nacional d’arts plàstiques.

Després d’obrir estudis a París, Roma i Nova York, Barceló va rebre un xoc crucial quan el 1988 va marxar a Mali amb el seu amic Javier Mariscal, i allà va obrir un altre dels seus tallers. Els “factors extrems” de Mali van transformar la seva pintura.

A partir d’aleshores, Barceló va repartir el seu temps entre París, Mallorca i Mali.

Casat amb Cécile Franken i pare de dos fills, Barceló ha realitzat, a més, cartells, portades de CD de diferents cantaors flamencs, il·lustracions de llibres i escenografies, decorats i vestuaris per a diverses òperes.
El 1993 es va presentar a París una pel·lícula documental realitzada per Jean-Maries del Moral en torn a la seva obra. Filmada a Mali, París i Mallorca, conté informació de diversos anys i diferents etapes creatives de l’artista.

Barceló –un artista arrelat a la terra, nòmada i investigador de diverses tècniques– s’ha dedicat també a la ceràmica i a la pintura de superfícies marines.

Actualment, està construint a Itàlia els murals de terra cuita policromada, de més de 300 metres quadrats, que formaran part de la seva intervenció a la capella gòtica de Sant Pere de la catedral de Palma de Mallorca, que s’inaugurarà a finals del 2004.

El jurat del premi Príncep d’Astúries assegura que Barceló “entronca amb la millor tradició espanyola i, a partir de la natura, viu consagrat a la seva obra, no només pictòrica, sinó també escultòrica i ceràmica”, que reflecteix a través d’un prisma mediterrani la proximitat a la realitat vital.