Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El Museu Dalí va ser el més visitat en l´any del centenari del naixement de Salvador Dalí

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Estudis, estadístiques, audiències i sondejos (1173)
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Enric Pujol (4)
Felip Pous (1)
Ignasi Cristià (2)
Jaume Santoló (1)
Josep Palau i Fabre (22)
Rafael Cáceres (2)
Entitats Entitats
Ajuntament de la Jonquera (3)
Caixa Catalunya (87)
Caixa d`Estalvis i Pensions (171)
Caixaforum (8)
Casa Milà (12)
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (30)
Centre d´Art de Santa Mònica (9)
Fundació Joan Miró (17)
Generalitat de Catalunya (1919)
Museu Dalí de Figueres (8)
Museu de l´Exili (1)
Museu de Montserrat (8)
Museu d`Art Contemporani de Barcelona (33)
Museu d´Història de Catalunya (21)
Museu Egipci (2)
Museu Nacional d`Art de Catalunya (51)
Museu Picasso de Barcelona (18)
Palau de la Virreina (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
51 lectures d'aquest article
35 impressions d'aquest article
Museus: Creixen les visites
Arts plàstiques
Tot i ser un any de reformes i ampliacions d’algunes de les instal·lacions museístiques catalanes, el 2003 els principals museus de Catalunya van incrementar el nombre de visitants. Es va trencar així la tendència dels anys anteriors, marcats per l’efecte dels atemptats de l’11 de Setembre sobre el turisme internacional. Els museus més visitats de Catalunya van ser el Museu Dalí de Figueres, amb un total de 1.153.713 persones; el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona, amb 512.680 persones; i el Museu d’Història de Catalunya, també de Barcelona, amb 336.453 persones. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en va tenir 162.954 a les mostres i 376.000 al conjunt d’activitats, mentre que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va canviar el 2003 el sistema d’entrades vàlides per a totes les seves mostres per un sistema d’entrades adreçades a mostres particulars, cosa que va fer pujar el nombre de visites i va aconseguir tancar l’any amb 242.092 persones. La Fundació Miró va rebre gairebé 500.000 visitants, si bé va ser dels pocs casos en què el nombre de visites va ser inferior (en un 2,2%) a les de l’any anterior.

En el còmput general no hi figuraven alguns museus importants de Girona, Tarragona o de la mateixa Barcelona, com ara el Centre d’Art Santa Mònica o el Palau de la Virreina, on a l’hora del balanç s’hi barrejaven exposicions i entrades perquè no funcionaven segons mostres fixes. Aquest és el cas d’altres instal·lacions com el Museu Picasso o el Museu d’Història de la Ciutat, que el 2003 van fer reformes, o el Museu Egipci, que al ser privat no va ser tingut en compte en les xifres oficials i que va destacar pel fet d’incorporar representacions un dia de la setmana per il·lustrar el públic sobre els ritus funeraris egipcis.

Per la seva banda, el CaixaForum de La Caixa va rebre 1.133.220 visitants, la Pedrera de Caixa Catalunya, 474.324 i el temple de la Sagrada Família, consolidat com el principal atractiu turístic de Barcelona, va batre el rècord amb més de dos milions de visitants. Pel que fa a les exposicions, les més visitades van ser les dedicades a Kandinsky i a Cartier-Bresson.

Pel que feia a les novetats, l’abril del 2003 la Generalitat de Catalunya va donar el vistiplau al Museu de l’Exili amb l’aprovació de la firma del conveni amb l’Ajuntament de la Jonquera per iniciar la seva construcció. El govern català també va aprovar fer una donació de 600.000 euros i cedir en dipòsit, a través del Museu d’Història de Catalunya, obres d’art de l’època. En aquest projecte, que pretenia retre homenatge a la memòria dels 500.000 exiliats catalans de la Guerra Civil i de la repressió franquista, també hi participava l’Ajuntament d’Argelers. Els historiadors Enric Pujol i Jaume Santaló, juntament amb l’escenògraf Ignasi Cristià, eren els pares del projecte que els arquitectes Rafael de Cáceres i Felip Pous havien dissenyat. Segons les previsions, el Museu de l’Exili hauria d’obrir les seves portes al públic a finals del 2004 i l’objectiu és aconseguir que el visitin 10.000 persones l’any.

Al maig el poeta, crític i escriptor Josep Palau i Fabre va inaugurar a Can Muntanyà de Caldes d’Estrac la seva fundació picassiana, amb obra pictòrica diversa aportada per ell mateix i cedida al municipi. La primera planta de l’edifici acollia una aplec de pintura catalana, una cinquantena de peces de diferents generacions d’artistes del segle XX. La segona planta constava de setanta picassos de totes les èpoques, producte de la llarga relació que Palau va mantenir amb el pintor, a qui va conèixer a París el 1947.

Finalment, el Museu de Montserrat va començar al novembre les obres d’ampliació sota la plaça de Santa Maria per guanyar 1.500 metres quadrats i així poder exposar millor les valuoses col·leccions de pintura antiga, pintura catalana dels segles XIX i XX, escultura, orfebreria religiosa i arqueologia de les cultures mesopotàmica, egípcia i de Terra Santa. El cost total de les obres estava pressupostat en 2,4 milions d’euros, que havien de ser aportats per la Generalitat de Catalunya al llarg dels exercicis 2003, 2004 i 2005.