Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2010

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Artur Mas (828)
Jordi Pujol i Soley (858)
José Montilla (837)
Josep Antoni Duran i Lleida (311)
Núria de Gispert (49)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Convergència i Unió (1824)
Generalitat de Catalunya (1919)
Palau de la Generalitat (55)
Parlament de Catalunya (723)
Unió Democràtica de Catalunya (194)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
60 lectures d'aquest article
10 impressions d'aquest article
Artur Mas, president



“Vull ser un president útil, honest, lleial i enamorat del seu país”. Aquestes van ser algunes de les paraules pronunciades per Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956) després d’haver estat investit president. El polític barceloní, de cinquanta-quatre anys i líder de Convergència i Unió (CiU), va guanyar les eleccions autonòmiques del 28 de novembre i es va convertir en el 129è president de la Generalitat de Catalunya després que el Parlament l’escollís, en segona volta, gràcies als vots favorables de CiU (62), l’abstenció dels diputats socialistes del PSC (28) i els 45 vots en contra de la resta de partits (PPC, ICV-EUiA, ERC, Solidaritat per la Independència i Ciutadans).


A la primera sessió d’investidura Artur Mas no va aconseguir la majoria absoluta necessària, però dos dies després CiU i PSC van arribar a un acord per facilitar la investidura, que consta de cinc punts: la lluita contra la crisi, les polítiques socials, la representació institucional, la concertació social, i la transparència i qualitat democràtica. La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va proclamar finalment: “Artur Mas resta investit president de la Generalitat, després d’aconseguir la majoria simple”. De Gispert també va anunciar que la investidura seria comunicada al rei Joan Carles I. Seguidament, Artur Mas es va acostar al fins aleshores president de la Generalitat, José Montilla, per saludar-lo just abans de pronunciar unes breus paraules d’agraïment adreçades a membres del seu partit, als contrincants polítics i també a la seva família. En el seu discurs, Mas va subratllar que se sentia “un servidor i no un salvador de Catalunya”, i que li agradaria deixar un bon llegat al seu successor. També va recordar els seus tres antecessors des del retorn de la democràcia a l’Estat: José Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol. Sobre aquest darrer va dir: “Agraeixo a Pujol que confiés en una persona bastant desconeguda i discutida en un moment en què no era tan evident que m’atorguessin aquesta confiança que he procurat guanyar-me”. Mas també va adreçar paraules d’elogi a Pasqual Maragall, a qui va voler reconèixer el seu paper com a impulsor de l’Estatut, i a José Montilla li va agrair el seu “alt sentit institucional” i “la manera exemplar en què ha realitzat el traspàs”.

Artur Mas va prendre possessió del càrrec al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat a les 12 del migdia del 27 de desembre, en un acte solemne que va reunir unes 700 persones. José Montilla va felicitar el nou president i va proclamar que la “veritable transcendència de l’acte rau en la continuïtat institucional i en la constatació del bon funcionament de l’alternança política”. Durant l’acte, Núria de Gispert va llegir el reial decret de nomenament i tot seguit José Montilla va imposar la medalla del càrrec al nou president.

El president Mas va manifestar que “tinc més ganes de servir Catalunya que no pas de ser servit”, i va reconèixer que arribava a la presidència de la Generalitat amb un bagatge superior al que tenia el 2003, quan va intentar ser president per primera vegada. També va comentar que se sentia “un constructor del meu país, de la nació catalana" i que desitjava "la plenitud nacional per a Catalunya", tot i que —va destacar— “aquesta és una missió que s'ha de complir a llarg termini, ja que ara la prioritat és lluitar contra la crisi”. Mas també va voler deixar clar que “Catalunya està plena d’esperances”.

Un cop assumit oficialment el càrrec, Artur Mas i la seva dona, Helena Rakosnik, van sortir al balcó del Palau de la Generalitat per tal de saludar els simpatitzants reunits a la plaça de Sant Jaume. Mas va anunciar que caldria fer una gran feina per “donar un bon servei al meu país”. També van sortir a l’històric balcó l’expresident Jordi Pujol, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el líder d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran Lleida. Per donar per acabat l’acte oficial, tant la gent aplegada a la plaça com les autoritats van entonar espontàniament Els Segadors.

En la seva trajectòria política, Artur Mas va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona entre el 1987 i el 1995 i diputat al Parlament de Catalunya des del 1995. Aquest mateix any va ser nomenat conseller de Política Territorial i Obres Públiques pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, càrrec que va ostentar fins el 1997, quan va ser nomenat conseller d'Economia i Finances. L’any 2000, durant l'11è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, Artur Mas va ser escollit secretari general de CDC, càrrec que va revalidar en els congressos del 2004 i 2008. Paral·lelament, al gener del 2001, Mas va deixar la conselleria d'Economia per ser conseller en cap, càrrec que va ostentar fins al desembre del 2003 quan, per primera vegada, es va presentar a les eleccions com a candidat a la presidència de la Generalitat. L’1 de novembre del 2006 Mas va concórrer per segona vegada com a cap de llista de CiU a les eleccions del Parlament de Catalunya. Finalment, el 18 de gener del 2010, Artur Mas va ser proclamat, per tercera vegada consecutiva, candidat de CiU a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 2010, càrrec que va assumir oficialment el 27 de desembre del mateix any.