Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El nou director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó va viure el 1996 envoltat per la polèmica

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Papers de Salamanca (89)
Personatges Personatges
Joan Guitart (23)
Josep María Huguet (11)
Margarita Vázquez de Parga y Gutiérrez del Arroyo (2)
Pedro López Gómez (7)
Entitats Entitats
Archivo de Salamanca (28)
Arxiu de la Corona d´Aragó (24)
Associació d'Arxivers de Catalunya (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
Govern d`Espanya (336)
Parlament de Catalunya (723)
49 lectures d'aquest article
38 impressions d'aquest article
De Salamanca a l'Arxiu de la Corona d'Aragó
Arxiu
El 18 de setembre de 1996, el Congrés de Diputats va acordar instar el govern central a crear, en el termini de sis mesos, el patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tal com estava previst en els Estatuts d'autonomia de Catalunya, País Valencià, Aragó i Balears. La proposició no de llei instava el govern central a realitzar un estudi del fons de l'Arxiu perquè la gestió dels documents que només tinguessin relació amb Catalunya fos traspassada a la Generalitat.

L'Arxiu de la Corona d'Aragó era l'arxiu medieval més important d'Europa després del del Vaticà i era l'únic gran organisme cultural amb seu a Barcelona que encara depenia del govern central.

Aquesta decisió era el final d'una polèmica que havia anat pujant de to des que Pedró López Gómez va ser nomenat el 9 de gener de 1996 director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest nomenament va aixecar fortes crítiques entre els historiadors catalans per raó del seu desconeixement absolut de Catalunya i el català, i per la seva intenció de reordenar tot el material sota un criteri de classificació que els especialistes catalans consideraven inacceptable. Però López Gómez va comptar en tot moment amb el suport de la subdirectora general dels Arxius de l'Estat, Margarita Vàzquez de Parga y Gutiérrez del Arroyo.

Després de ser nomenat, López Gómez va fer unes declaracions en què es mostrava contrari al trasllat dels documents de la Generalitat republicana conservats a l'Arxiu de Salamanca i defensava la digitalització dels documents i l'entrega d'una còpia electrònica a la Generalitat, si bé reconeixia els drets jurídics que avalaven la reclamació de la Generalitat. Aquestes declaracions van ser contestades pel conseller de Cultura Joan Guitart, que li va recordar la decisió positiva al trasllat que va prendre en el seu moment el ministeri de Cultura.

Les desavinences entre els tècnics de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i el seu director van continuar amb la denúncia que van fer els quatre arxivers d'alt rang contra l'anacronisme de la nova classificació que volia imposar el director, i qualificaven els seus criteris de tipus jurídic i administratiu com una "irresponsabilitat de gran magnitud".

La Generalitat va demanar la dimissió de López Gómez. El director general del Patrimoni Cultural, Josep Maria Huguet, considerava que les declaracions de López contra el traspàs dels papers de Salamanca i la seva proposta de canvis d'organització interna dels documents responien a una tàctica premeditada des de la subdirecció general d'Arxius de l'Estat.

L'Associació d'Arxivers de Catalunya també es va mostrar contrària als canvis de classificació que volia introduir López Gómez, va responsabilitzar el ministeri de Cultura de la situació i va demanar el traspàs a la Generalitat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

El 9 de maig, el Parlament de Catalunya va demanar, amb el vot favorable de tots els grups excepte el Partit Popular, la dimissió de López Gómez i el traspàs de la gestió de l'Arxiu de la Corona d'Aragó a la Generalitat.

López Gómez va contestar a les crítiques dient que el refús a la seva gestió era fruit de la resistència de quatre tècnics a aplicar els seus postulats, i va adreçar una carta a tots els arxius provincials, històrics i autonòmics de l'Estat per demanar-los suport. La carta va provocar la protesta de quinze arxivers de Madrid, que negaven cap persecució de tipus personal i desqualificaven la intenció de López Gómez de canviar la classificació del fons.

La polèmica, però, va fer que López Gómez posposés les seves reformes radicals. La subdirectora general d'Arxius de l'Estat, Margarita Vàzquez de Parga y Gutiérrez del Arroyo, va anunciar la seva dimissió el 17 de setembre. L'endemà es va arribar a l'acord parlamentari pel qual es creava el Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el director del qual seguia sent Pedró López Gómez.

El trasllat dels papers de Salamanca, que havia provocat fortes reaccions a la ciutat castellana el 1994 i sobretot el 1995, va quedar aparcat, a l'espera del dictamen que havia d'emetre una comissió d'experts integrada per Antonio Elorza, Josep Fontana, Javier Tusell i Santos Julià. El dictamen, de sis punts, es va fer públic el 26 de novembre. El punt més polèmic era el cinquè, en el qual es preveia la possibilitat que alguns dels documents estiguessin en dipòsit en alguna altra institució museística.

Aquest dictamen es va rebre amb satisfacció a Catalunya, mentre que a Salamanca tots els grups polítics de l'Ajuntament van subscriure un manifest que considerava "incontemplable" la possibilitat que cap paper de l'arxiu retornés a Catalunya.