Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
El darrer eclipsi total de Sol del segle, tal com es va veure a Neunkirchen (Àustria)

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Astronomia, espai, investigació aeroespaial (199)
Personatges Personatges
Francisco Rabaneda Cuervo (1)
George Gershwin (2)
Jessye Norman (1)
Luciano Pavarotti (4)
Entitats Entitats
La Fura dels Baus (10)
Museu de la Ciència (5)
TV3 (363)
67 lectures d'aquest article
39 impressions d'aquest article
L'últim eclipsi del segle
Astronomia
L’11 d’agost de 1999 va ser un dia especial a tot el món perquè va haver-hi un eclipsi total de Sol que va poder ser vist, en gradacions diferents, al llarg d´una franja de 110 quilòmetres d’amplada que travessava de cap a cap Europa i Àsia, fent un recorregut per països molt poblats, la majoria d’habitants dels quals no tindrien mai més l’oportunitat de contemplar un fenomen d’aquestes característiques.

Aquell dia la Lluna va tapar del tot el Sol en tota aquesta franja planetària, començant per les aigües de Terranova (11:30 hora d’aquí), travessant l’Atlàntic i passant per la Gran Bretanya (12:10), França (12:20), Bèlgica, Luxemburg, Alemanya i Àustria (12:40) i continuant per Hongria, Sèrbia, Romania, Bulgària, Turquia, Síria, Iraq, Iran, Pakistan i l’Índia on el Sol tapat per la Lluna es pondria cap a les 14:40 hora d’aquí.

Les ciutats on es va poder veure el sol negre van ser Plymouth, Cherbourg, Rouen, Estrasburg, Saarbrücken, Stuttgart, Munic, Salzburg, timisoara, Bucares, Esfahan i Karatxi, entre d’altres. El aquests llocs el Sol va quedar completament tapat durant un període de temps d’entre un minut i mig i dos minuts i quart, produint-se la màxima durada a la localitat de Rimnicu-Vilcea, prop de Bucarest, on l’eclipsi va durar exactament dos minuts i vint-i-tres segons.

Al nord i al sud de tot aquest ampli ventall geogràfic, la Lluna va tapar el Sol parcialment. A Catalunya, situada al sud de la franja d’eclipsi total, la Lluna només va tapar el Sol en un màxim del 75% de la seva superfície i va començar a les 11 en punt, perllongant-se, en gradacions diferents, fins a les 13:47. La parcialitat de l’eclipsi va estar accentuada pel caire ennuvolat del dia, el que va treure efectisme a l’eclipsi, però va fer guanyar en seguretat als milers d’observadors que el van seguir, en fer minvar l’acció dels raigs ultravioletes sobre l’ull humà.

Els dies previs a l’eclipsi, l’ambient es va caldejar força arreu, en produir-se el fenomen a les acaballes del segle i del mil·lenni i haver estat sempre considerats els eclipsis com una mena d’esdeveniments màgics, que anunciaven etapes de la humanitat. El 1999, no van faltar totes aquestes referències i s’hi van ajuntar les prediccions de l’ocultista renaixentista Nostradamus que havia predit la fi del món pels voltants del 2000. A tot això, s’hi va afegir la predicció de la destrucció de París que va fer, sense conseqüències, el modisto espanyol, afincat a França, Paco Rabanne.

En l'aspecte comercial, el 7 de juliol, 35 dies abans del gran esdeveniment, ja s'havien exhaurit les places per volar en Concord seguint la trajectòria de l'eclipsi. El preu de cada bitllet va ser de 330.000 pessetes. I aquesta va ser només una de les moltes idees que van desenvolupar els directors de marketing de diferents empreses per tal de treure un rendiment econòmic a l’eclipsi. Només a França es van fabricar 40 milions d'ulleres especials per mirar el sol i es van programar mil opcions diferents per disfrutar de l'eclipsi. Una d'elles, la de Reims, incloïa l'execució d'una simfonia especial per a l'ocasió, a més de la interpretació del Summertime de George Gershwin per la soprano Jessye Norman. I això que no era el lloc des d'on s'havia de veure millor: aquest honor va correspondre a Romania, on Luciano Pavarotti va cantar l’O sole mio.

A Catalunya les coses no van anar tan lluny, però els carrers de Barcelona es van buidar durant l'estona que va durar l'enfosquiment i un nombre de catalans, lleugerament superior al de altres estius, van viatjar al centre d'Europa per poder contemplar el fenomen. A Salzburg van tenir l'oportunitat de veure el muntatge teatral Eclipsi total a la psique de Margarita ofert pel grup La Fura del Baus, que també es va poder seguir des de la Plaça de Catalunya de Barcelona en pantalles gegants. TV3 va oferir un especial informatiu des d'Hongria i altres televisions es van sumar a l'espectacle amb programacions especials fetes en directe des de diferents indrets d’Europa. Internet va oferir varies pàgines amb imatges o informació sobre l'eclipsi. El Museu de la Ciència, per la seva banda, va disposar pantalles gegants connectades a un telescopi per les 2.000 persones que s'hi van acostar i, tant a Sabadell com a Castelldefels, es van instal·lar telescopis a l'aire lliure. A Campredó, prop de Tarragona, fins i tot es va organitzar un festival musical.

En acabar, tothom havia tingut la sensació de participar en un esdeveniment especial i irrepetible; en tot cas havien assistit al primer eclipsi de la història que merexeria el qualificatiu de xou cultural, mediàtic i turístic. Per a qui pogués interessar, els científics van aclarir que el proper s’esperava pel juny del 2001 a l’Àfrica meridional.