Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
En acabar l’any encara no s’havia aclarit l’autoria de l’atemptat d’Atlanta

L’avió de la TWA va caure al mar 11 minuts després d’haver-se enlairat a Nova York

Un atemptat va enterbolir els Jocs Olímpics

Unabomber, un dels terroristes més buscats

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Terrorisme (501)
Personatges Personatges
Bill Clinton (277)
Juan Antonio Samaranch (54)
Omar Abdel Rahman (3)
Theodore Kaoynski (5)
Entitats Entitats
Comitè Olímpic Internacional (70)
Federal Bureau of Investigation (18)
Govern dels Estats Units (145)
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Trans World Airlines (5)
109 lectures d'aquest article
61 impressions d'aquest article
L'any dels atemptats als Estats Units
Atemptats
Els Estats Units van viure el 1996 dues catàstrofes de gran transcendència: l'explosió en ple vol d'un Boeing 747 de la TWA amb 230 persones a bord, el 17 de juliol, i un atemptat deu dies després a Atlanta, en plena celebració dels Jocs Olímpics, que va produir dues víctimes mortals.

Aquests fets van ser considerats greus errors de la política antiterrorista, però l'any havia començat amb un important èxit de la policia dels Estats Units, que va aconseguir detenir un dels terroristes més buscats en aquell país, conegut com a Unabomber.

El 4 d'abril l'Oficina Federal d'Investigacions (FBI) va detenir al presumpte responsable de setze actes criminals que havien provocat tres morts i vint-i-tres ferits des del 1978. Durant divuit anys, Unabomber havia estat enviant paquets i cartes bomba contra propietaris de botigues d'informàtica i professors d'universitat per atacar el que ell anomenava "forces tecnològiques destructores de la societat".

Unabomber va ser localitzat gràcies a la informació que van proporcionar el seu germà i la seva mare. La detenció es va produir en una cabana de fusta que habitava enmig d'un bosc a prop de la localitat de Lincoln, a l'Estat de Montana, on tenia un laboratori destinat a la fabricació d'explosius. A la cabana s'hi van trobar també cartes, explosius, adreces i una màquina d'escriure que van confirmar que el detingut era el buscat Unabomber.

L'enigmàtic Unabomber va resultar ser Theodore John Kaczynski nascut a Chicago el 1942 i que, després de graduar-se a Harvard, havia estat professor de matemàtiques a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, i s'havia doctorat a Michigan.

Els atemptats que va perpetrar van acabar amb la vida del propietari d'una botiga d'ordinadors a Salke Lake City l'any 1987, amb la d'un publicista de New Jersey el 1994 i amb la del president de l'Associació Forestal de Sacramento, el 1995.

Després d'aquesta acció, Unabomber va atreure l'atenció de tot el país publicant el 19 de setembre d'aquell any una mena de manifest a dos dels diaris més importants del país, The Washington Post i The New York Times. El manifest es titulava La societat industrial i el seu futur. Eren 35.000 paraules contra "la inhumanitat de les societats industrials" on preconitzava l'establiment de petites unitats de producció autosuficients de no més de cent persones. Unabomber va prometre que
deixaria de cometre atemptats si la carta es publicava, cosa que va complir fins a la seva detenció per l'FBI.

El 17 de juliol, un Boeing 747 de la TWA que volava en direcció a París, procedent de Nova York, va explotar a l'aire, sense cap causa aparent, a l'altura de Long Island, just onze minuts després d'haver-se enlairat. L'avió va explotar de cop, com si hagués estat tocat per un projectil a l'alçada del fusellatge entre la cabina dels pilots i el passatge, o com si hi hagués esclatat una bomba col·locada a la bodega.

No hi va haver supervivents. L'aparell es va partir en dos i va caure al mar envoltat de flames des d'una alçada aproximada de 1.500 metres. La major part de les 230 víctimes eren d'origen nord-americà o francès, però també hi havia un català, Daniel Cremades i Vila, de 17 anys i natural de Barcelona, que tornava a casa després d'haver fet un curs d'estiu al Massachusetts Institute of Technology.

Les especulacions sobre si es tractava d'un accident o d'un atemptat van començar immediatament. Ningú no va reivindicar el suposat atemptat, i l'antiguitat de l'aparell —que havia estat fabricat el 1971— feia més creïble la hipòtesi d'un accident. Quan, al cap d'uns dies, els equips de rescat van recuperar la caixa negra de l'avió, només van poder determinar que l'accident s'havia produït onze minuts després de l'enlairament a l'aeroport JFK de Nova York. L'últim so enregistrat a la caixa negra era el de l'explosió de l'avió, i en els minuts anteriors no es va detectar cap anomalia; només hi constaven les converses convencionals dels pilots.

Dies després va guanyar força la hipòtesi de l'atemptat, ja que s'havien descobert entre la ferralla cremada restes d'explosius. El 23 de juliol l'FBI va apuntar les seves sospites sobre el grup islàmic liderat per l'imam egipci Ornar Abdel Rahman. que havia estat responsable de l'atemptat a les torres bessones de Nova York el 1993.

El 21 de setembre, les investigacions de l'FBI van permetre determinar que els explosius que transportava el Boeing 747 eren mostres que la mateixa policia americana havia enviat a París per fer-les analitzar.

El 7 de novembre, el periodista Pierre Salinger. que en altres temps havia estat vinculat a l'Administració Kennedy, va declarar a París que havia pogut analitzar fotografies fetes casualment des de terra on es veia l'avió en el moment de l'explosió. Segons Salinger, es podia veure clarament com una mena de projectil topava amb l'avió, i ell assegurava que el projectil era un míssil llançat per una nau de guerra de la marina nord-ame-ricana que estava realitzant uns exercicis tàctics a la zona on va explotar el Boeing. La Casa Blanca i l'Alt Comandament Nord-americà van negar qualsevol credibilitat a aquesta informació.
Malgrat la profusió d'hipòtesis sobre les causes de la catàstrofe aèria, en acabar l'any les investigacions continuaven obertes i no hi havia cap explicació definitiva sobre les causes de l'explosió del Boeing de la TWA. L'explosió havia creat una gran tensió als Estats Units, que temien alguna acció terrorista a gran escala coincidint amb els Jocs Olímpics.

Els temors es van confirmar el 27 de juliol quan va esclatar una bomba de fabricació casolana al Parc del Centenari d'Atlanta i va causar la mort del camera de la televisió turca Melik Uzunyol i de la ciutadana nord-americana de 44 anys Alice Hawthorne, la filla de la qual va ser un dels onze ferits de gravetat que hi va haver.

Vint minuts abans de l'explosió, una trucada anònima havia advertit de la presència d'una bossa sospitosa a prop de l'escenari on estava tocant el grup de rock Jack Mack and the Heart Attack, amb motiu de la festa olímpica que es celebrava al parc. La bomba va explotar a la 1:28 de la matinada al costat d'una torre de so i va fer un forat de quasi un metre de fondària.

Algunes imatges televisives van recollir, d'esquitllada, l'explosió. La televisió alemanya estava fent una entrevista a la nedadora nord-americana Janet Evans en el lloc dels fets, i la cadena nord-americana CNN, va difondre vistes generals del parc que havia filmat un dels seus cameres.

Les condemnes de l'atemptat van ser immediates i unànimes. El president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch, va reunir tot el seu equip de col·laboradors a la seva suite del pis 47 de l'hotel Marriott Marquis per decidir què calia fer. Cap a les quatre de la matinada, hora local, després de consultar amb la Casa Blanca, Samaranch va comunicar a la premsa que els Jocs tiraven endavant i que no se suspendrien en cap cas.

Els Jocs van continuar amb les banderes a mig pal i guardant un minut de silenci a l'inici de cada prova, mentre les investigacions tractaven d'aclarir qui havia estat l'autor de la massacre. Es van detenir alguns sospitosos, però en acabar l'any no s'havia aconseguit aclarir l'autoria de l'atemptat.

Aprofitant el clima de màxima tensió generat pels dos fets el president dels Estats Units, Bill Clinton va firmar, el 5 d'agost, una llei que sancionava les empreses que invertissin a l'Iran o a Líbia, els dos països islàmics que considerava promotors de tot el terrorisme internacional.