Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Els atletes van tornar a Grècia per disputar la 28ena edició dels Jocs Olímpics de l'era moderna

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Adam Nelson (1)
Beatríz Ferrer-Salat (2)
Carles Torrent (5)
Carly Patterson (1)
Carolina Kluft (3)
Conchita Martínez (21)
Dae Eun Kim (1)
Damià Vindel (1)
David Cal (4)
Ekaterini Thanou (2)
Eliud Kipchoge (3)
Erika Villaecija (11)
Evgueni Sapronenko (1)
Francisco Fernández (6)
Gemma Mengual (25)
Gervasi Deferr (16)
Giòrgios Alogoskoufis (2)
Haile Gebreselassie (6)
Hicham el-Guerrouj (12)
Ian Thorpe (7)
Ielena- Yelena Issinbaieva- Isinbaieva (5)
Iker Martínez (1)
Inge de Bruijn (4)
Irina Korzhanenko (1)
Iuliya Nesterenko (1)
Iuri Bilonog (1)
Ivano Brugnetti (1)
Jacques Rogge (7)
Jesús Carballo (5)
Jesús Àngel García Bragado (6)
Joachim Olsen (1)
Joan Llaneras (16)
Jodie Henry (1)
Josep Antoni Hermida (4)
Josep Antoni Escuredo (4)
Juan Antonio Ramos (2)
Justin Gatlin (3)
Kelly Holmes (1)
Konstantinos Kenteris (3)
Konstantinos Stefanopoulos (1)
Manuel Martínez (6)
Maria Vasco (4)
María Quintanal (1)
Marian Dragulescu (2)
Maurice Greene (12)
Michael Phelps (8)
Mizuki Noguchi (1)
Natalia Via Dufresne (2)
Natalie Coughlin (1)
Paavo Nuurmi (5)
Paola Tirados (9)
Patricia Moreno (1)
Paul Hamm (1)
Pieter van den Hoogenband (2)
Rafael Trujillo (1)
Rafael Martínez (1)
Reyes Estévez (16)
Sandra Azón (2)
Sergi Escobar (6)
Shawn Crawford (1)
Stefano Baldini (2)
Svetlana Khorkina (1)
Tae Young Yam (1)
Vanderlei da Lima (2)
Victor Cano (1)
Virginia Ruano (11)
Xavi Bosma (1)
Xavier Fernández (4)
Yumileidi Cumba (1)
Zhang Nan (1)
Entitats Entitats
Jocs Olímpics d`Atenes (27)
77 lectures d'aquest article
22 impressions d'aquest article
Els Jocs tornen a casa
Atenes 2004
Atenes, la ciutat olímpica per antonomàsia, va ser l’encarregada de celebrar, del 13 al 29 d’agost, els XXVIII Jocs Olímpics de l’era moderna. La cerimònia d’inauguració, celebrada a l’Estadi Olímpic de la ciutat, completament remodelat i ple amb més de 70.000 espectadors, es va iniciar amb la il·luminació de la cúpula de l’Estadi amb les llanternes que portava el públic, alhora que del centre de l’estadi –transformat en una piscina de 2,1 milions de litres d’aigua– emergien cinc cercles olímpics de foc. Una vegada apagats, un nen va creuar l’estadi navegant dalt d’un vaixell per lliurar una bandera grega a les tres autoritats polítiques de la cerimònia: el president de Grècia, Konstantinos Stefanopoulos; l’alcaldessa d’Atenes, Gianna Angelopoulos, i el presient del COI, Jacques Rogge, que presidia els seus primers Jocs. L’acte va continuar amb un recorregut per la història i la mitologia del país amb referències al Minotaure i a Alexandre el Gran, fins a arribar a l’any 1871, quan el país es va independitzar. La primera part de la cerimònia va acabar amb un gest cap al futur simbolitzat amb una dona embarassada que entrava a l’aigua. Seguidament es va iniciar la clàssica desfilada dels esportistes, 11.168 de provinents de 202 països diferents, que es va omplir d’emotivitat amb la sortida dels atletes grecs i iraquians. Després de la desfilada, l’aigua va recuperar el protagonisme amb l’estesa d’una lona de més de 9.000 metres quadrats per damunt dels atletes, mentre la cantant islandesa Björk cantava Oceania. La cançó va donar pas a la part més protocol·lària de l’acte, amb el parlament de Rogge, l’obertura oficial dels Jocs per part de Stephanopoulos i l’entrada a l’Estadi de la bandera olímpica. Finalment, el navegant Nikolaos Kaklamanakis, or a Atlanta 96 i campió de tres Mundials i un Europeu, va ser l’encarregat de l’encesa del peveter, una torxa basculant de gran alçada.

Malgrat l’espectacularitat de la cerimònia, l’inici dels Jocs es va veure enterbolit per l’expulsió de les estrelles gregues Kostas Kenteris, campió olímpic dels 200 metres llisos, i Ekaterini Thanou, plata en els 100 metres llisos a Sydney 2000, després que no es presentessin a un control antidòping sorpresa. Un altre tema que va preocupar especialment l’organització, a més del dopatge, va ser la seguretat. Per això, la ciutat es va blindar amb més de 75.000 policies, 13 mitjans aeris entre avions i helicòpters i 200 militars especialitzats en lluita bioquímica enviats per l’OTAN.
En el terreny estrictament esportiu, els Jocs d’Atenes no van aportar cap èxit espectacular, seguint la tendència de les edicions anteriors i demostrant un cop més que els Jocs havien deixat de ser el punt de referència dels avenços esportius.
NATACIÓ: Igual que va passar als Jocs de Sydney, la natació va ser una de les disciplines estrella de la competició, gràcies, en bona part, al jove nord-americà Michael Phelps. Phelps, de només 19 anys, va guanyar set medalles, cinc ors i dos bronzes, i va rebre un altre or per participar en l’eliminatòria dels 4x100 estils que l’equip nod-americà acabaria guanyant. Els ors els va obtenir en les finals de 400 metres estils, amb rècord del món inclòs, 4x200 lliure, 200 metres papallona, 200 estils i 100 papallona, les tres últimes amb rècord olímpic. Les medalles de bronze van ser als 200 lliure, on va quedar per darrere de l’australià Ian Thorpe i de l’holandès Peter van den Hoogenband, i als 4x100 lliure, on es va imposar l’equip sud-africà. Thorpe es va penjar una altra medalla d’or, als 400 lliure, una de plata, als 4x200, darrere l’equip nord-americà, i una de bronze als 100 lliure, on es va imposar Van den Hoogenband, que va aconseguir així el seu segon or consecutiu en la disciplina. Quant a la natació femenina, les grans protagonistes van ser la nord-americana Natalie Coughlin i l’holandesa Inge de Bruijn, que van guanyar, respectivament, cinc i quatre medalles. Coughlin es va imposar als 100 metres esquena i als 4x200 lliure, amb rècord del món inclòs. A més, va obtenir la plata als 4x100 lliure i als 4x100 estils, per darrere les australianes, que ban batre el rècord del món en la primera prova, i el bronze als 100 metres lliure. Per la seva banda, De Bruijn es va imposar en els 50 metres lliure, va ser segona als 100 metres lliure, en què l’or va ser per a l’australiana Jodie Henry, que va establir un nou rècord mundial, i va obtenir dues medalles més de bronze. També cal destacar l’actuació de la ucraïnesa Jana Kochklova, que va revalidar els títols que havia obtingut a Sydney en els 200 i els 400 estils. La nedadora catalana més en forma va ser Erika Villaécija, del CN Hospitalet, que va quedar sisena amb l’equip estatal als 4x200 lliure i cinquena als 800 lliure, rebaixant en més de dos segons el rècord d’Espanya.
ATLETISME: El gran protagonista de l’atletisme a Atenes va ser el migfondista marroquí Hicham el Gerrouj, que va aconseguir la victòria als 1.500 i els 5.000 metres. A la final dels 1.500, el català Reyes Estévez només va poder ser setè. A la final de la segona prova, El Gerrouj es va haver d’enfrontar a l’etíop Kenenisa Bekele, que havia guanyat els 10.000 metres –prova de la qual ja era campió mundial–, destronant el seu mestre Haile Gebrselassie, bicampió olímpic. Finalment, als 5.000 metres, Bekele va ser segon per davant del kenyà Eliud Kipchoge, que va tancar el podi. El Gerrouj es va convertir a Atenes en el segon atleta de la història a aconseguir aquest doblet, que només havia assolit el finlandès Paavo Nurmi als Jocs de París del 1924. En el mig fons femení, la protagonista va ser la britànica Kelly Holmes, que, amb 34 anys, va esdevenir la tercera dona en la història dels Jocs a obtenir el doblet en els 800 i els 1.500 metres.
En les proves de velocitat, es va viure una de les finals dels 100 metres més emocionants de la història, que va acabar amb la victòria del jove nord-americà Justin Gatlin, de 22 anys, amb un temps de 9.85. L’impactant de la cursa va ser que tres corredors a més de Gatlin van baixar dels 9.90. Van ser l’atleta nigerià nacionalitzat portuguès Francis Obikwelu, que va fer una marca de 9.86 i va acabar segon; l’anterior campió olímpic, el nord-americà Maurice Green, que va ser tercer amb 9.87, i el també nord-americà Shawn Crawford, que va acabar quart amb 9.89. Quatre dies després, el 26 d’agost, la majoria d’aquests corredors es van tornar a enfrontar a la final dels 200 metres, i aquest cop va ser Crawford qui va guanyar, mentre el també nord-americà Bernard Williams va ser segon i Gatlin tercer. Els atletes nord-americans també es van imposar en els 400 metres, el relleu 4x400, masculí i femení, i el salt de longitud, on el cubà nacionalitzat espanyol Juan Lino Martínez va ser tercer. En els 100 metres femenins, la cursa també va ser extraordinària, però no pels temps, sinó perquè la va guanyar una atleta blanca per pimera vegada des dels Jocs Olímpics de Moscou del 1980, la bielorussa Iuliya Nesterenko. La jamaicana Veronica Campbell, tercera a l’hectòmetre, va ser la guanyadora dels 200 metres femenins. En l’heptatló es va imposar la jove sueca Carolina Klüft, que amb només 21 anys afegia la medalla olímpica al seu palmarès, on ja figuraven un Mundial i un Europeu. En el decatló, la prova equivalent en categoria masculina, es va imposar el txec Roman Sebrie.
En la prova reina de fons, la marató, es van imposar la japonesa Mizuki Noguchi i l’italià Stefanon Baldini. Val a dir que el tercer classificat en categoria masculina, el brasiler Vanderlei de Lima, va ser agredit per un espontani quan anava primer destacat al quilòmetre 36. Al final dels Jocs, De Lima va rebre la medalla Pierre de Coubertin a l’esportivitat per haver acabat la cursa tot i l’incident.
Un fet que va afegir emotivitat als Jocs va ser que les proves de llançament es van disputar a les ruïnes de l’antic estadi d’Olímpia, on se celebraven les competicions a la Grècia antiga. En el llançament de pes es va imposar l’ucraïnès Iuri Bilonog per davant del nord-americà Adam Nelson i del danès Joachim Olsen, segon i tercer respectivament. El llançador lleonès Manuel Martínez va acabar la prova en quarta posició. En la modalitat femenina, la vencedora va ser la russa Irina Korzhanenko. No obstant, la russa va ser desqualificada posteriorment i la medalla d’or va passar a l’atleta cubana Yumileidi Cumba. Altres proves atlètiques especialment rellevants van ser els 20 km marxa masculins, on l’espanyol Francisco Fernández va ser segon per darrere l’italià Ivano Brugnetti, i el salt de perxa femení, on la russa Ielena Isinbaieva, de 22 anys, va batre el seu propi rècord del món en fer 4,91 metres i es va proclamar campiona olímpica.
GIMNÀSTICA: La gimnàstica catalana va tornar a destacar als Jocs d’Atenes gràcies a la participació del premianenc Gervasi Deferr. Com ja va passar en els Jocs de Sydney, Deferr tenia en la prova de terra el seu punt fort, però només va poder ser quart a la final, i, en canvi, es va endur l’or a la prova de salt. El podi de la prova el van completar el letó Evgueni Sapronenko i el romanès Marian Dragulescu. A la final per equips masculina, el Japó es va imposar als Estats Units, plata, i Romania, en una final molt ajustada que es va decidir en l’últim exercici de l’última rotació. La Xina, que defensava el títol, va fer una final força pobra i només va aconseguir ser cinquena. A la final femenina, Romania es va poder treure l’espina de la final masculina i es va imposar per davant dels Estats Units, plata, i Rússia. En la final masculina individual, el nord-americà Paul Hamm es va proclamar vencedor per davant dels sud-coreans Dae Eun Kim i Tae Young Yang després d’una errada dels jutges que va apartar Yang de la medalla d’or. Hamm també va obtenir la medalla de plata en la barra fixa i en la final per equips. Cal dir que el madrileny Rafael Martínez va acabar en cinquè lloc, superant de llarg el tretzè lloc que havia aconseguit Jesús Carballo a Atlanta i que era el millor registre espanyol fins aleshores. En la final femenina individual, la vencedora va ser la nord-americana Carly Patterson, per davant de la veterana Svetlana Khorkina, de 25 anys, i la xinesa Zhang Nan. Patterson va obtenir dues medalles més, de plata, a la final per equips i a la barra d’equilibris, la seva especialitat. A part d’aquestes proves, val a dir que la jove madrilenya Patricia Moreno va obtenir el bronze en la prova femenina de terra.
ESPORTS D’EQUIP: En els esports d’equip, Espanya va tenir una actuació força modesta, i el seu millor resultat va ser el quart lloc de l’hoquei herba. En bàsquet, l’equip liderat per Pau Gasol es va veure perjudicat per la reducció de la competició i va acabar en setena posició tot i perdre només un partit. L’or se’l va adjudicar la selecció argentina, i la plata Itàlia. Els Estats Units van patir força durant tota la competició però van aconseguir acabar tercers. En el bàsquet femení, les vencedores van ser les nord-americanes, que es van mostrar superiors a la resta de conjunts, mentre que les espanyoles van ser sisenes. Argentina va dominar la competició en el futbol i va guanyar la final davant de Paraguai, mentre que l’equip revelació, l’Iraq, va acabar en quart lloc. A l’handbol, on hi havia opcions clares de guanyar medalles, l’equip espanyol va caure derrotat a quarts de final als penals contra Alemanya i només va ser setè. Croàcia acabaria vencent aquesta competició després de derrotar Alemanya a la final. En el waterpolo l’equip va acabar sisè en un torneig que es va adjudicar l’equip d’Hongria. Finalment, en el tennis, les pèssimes actuacions masculina i individual femenina van quedar maquillades per la medalla de plata obtinguda als dobles femenins per Conchita Martínez i Virginia Ruano.
CICLISME: En la resta d’esports, els esportistes catalans –nascuts o que s’entrenen i resideixen a Catalunya– també van fer un paper força destacat, sobretot en el ciclisme, on van obtenir sis medalles. En ciclisme en pista, Joan Llaneras i Josep Anton Escuredo es van endur la plata en les modalitats de puntuació i keirin respectivament, i Sergi Escobar va obtenir dues medalles de bronze, una en persecució individual i una altra en persecució per equips, juntament amb Carles Torrent i dos ciclistes més. Per la seva banda, el corredor de Puigcerdà Josep Antoni Hermida va acabar segon en la prova de mountain bike.
Fora del ciclisme, l’esport català va aconseguir tres medalles més de plata i una altra de bronze. Les medalles de plata van ser per a les regatistes Natàlia Via Dufresne i Sandra Azón, que participaven conjuntament en vela, i per a Xavi Bosma, que participava amb Pablo Herrera en el concurs de vòlei platja. Les altres dues medalles les va aconseguir l’amazona barcelonina Beatriz Ferrer-Salat, que, amb el seu cavall Beauvalais, va quedar segona en la prova de doma clàssica per equips –com a integrant de la selecció estatal– i tercera en la individual.
Entre els esportistes catalans participants en els Jocs que no van obtenir medalla van destacar els quarts llocs de Gemma Mengual, en el duo de natació sincronitzada amb Paola Tirados, el de Juan Antonio Ramos en taekwondo, i el de l’equip d’hoquei herba masculí, format molt majoritàriament per jugadors catalans. També van aconseguir un rellevant cinquè lloc Víctor Cano, en el cavall en arcs, Jesús Àngel García Bragado en els 50 km marxa, Damià Vindel, en la categoria k-2 de piragüisme, i Erika Villaécija en els 800 metres. María Vasco i Reyes Estévez, que aspiraven a obtenir medalla en els 20 km marxa i els 1.500 metres, només van poder acabar setens.
L’equip estatal espanyol va aconseguir, a més, dues medalles d’or i tres de plata. Les medalles d’or van ser per als regatistes Xavier Fernández i Iker Martínez en la classe 49er, i per al piragüista David Cal, en el C1 de 1.000 metres. Les medalles de plata van anar a parar a la tiradora Maria Quintanal en la fossa, al regatista Rafael Trujillo en la classe Finn, i un altre cop a Cal en el C1 de 500 metres.
En total, l’equip espanyol va obtenir 19 medalles, la seva segona millor collita des de Barcelona 92, amb una clara participació dels esportistes catalans, que, tot i representar només un 27% de la delegació, van aconseguir un 47% de les medalles.
El 12 de novembre el ministre d’Economia del govern grec, George Alogoskoufis, va fer públic el balanç financer dels Jocs d’Atenes i va reconèixer que s’havia produït una desviació pressupostària del 95%. Amb 4.600 milions d’euros previstos, la despesa real havia arribat als 8.950 milions, un augment sense precedents. Els Jocs anteriors, l’any 2000 a Sydney, la desviació va ser tot just del 7% en passar dels 2.015 previstos als 2.125 milions d’euros finals. Alogoskoufis va desglossar el cost total dels Jocs d’Atenes de la següent manera: 2.800 milions en infraestructures, 2.100 en seus i equipaments, 1.000 en seguretat, 1.200 en “acolliment d’atletes” i 1.700 que va ser el cost estricte dels Jocs, que anaven a càrrec del comitè organitzador, que va complir el pressupost previst.