Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Jocs Olímpics, Olimpiades (187)
Televisió (467)
Entitats Entitats
Jocs Olímpics Atlanta (43)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
National Broadcasting Company (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Atlanta (EUA) (22)
51 lectures d'aquest article
20 impressions d'aquest article
Atlanta '96: Els Jocs de la paradoxa



"Els Jocs Olímpics ens han posat de manifest les dificultats d'interpretar els fenòmens culturals dels altres des de les seves pròpies lògiques"


Miquel de Moragas
Professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació

Els Jocs Olímpics moderns posen en relleu —o en evidència— els models socials i culturals de les ciutats i dels països que els organitzen. Hem de tenir en compte que les ciutats olímpiques persegueixen avantatges i beneficis diferents en funció de la seva pròpia condició històrica. A Barcelona, les qüestions d'imatge, de reconeixement de la pròpia identitat i de reconstrucció urbana varen ser prioritàries. A Atlanta, en canvi, aquestes qüestions varen ser secundàries respecte de la gestió econòmica o dels aspectes més estrictament esportius.

Per això és difícil fer una anàlisi dels models olímpics sense caure en els estereotips o en les comparacions interessades. Des de la Barcelona exolímpica, hem de tenir molta cura a l'hora de valorar els Jocs d'Atlanta.

Una vegada feta l'anàlisi podem dir que els Jocs d'Atlanta han fet —en termes d'imatge— encara més bons els Jocs de Barcelona'92. A Atlanta'96, els mass media internacionals es recordaren, elogiosament, de Barcelona'92.

Les crítiques a Atlanta'96 es varen referir als problemes de gestió de la informació, a les incomoditats i insuficiències del transport públic, a la prioritat atorgada als patrocinadors, a la desinformació i dificultats d'improvisació dels organitzadors. Les més refinades van fer referència a les disfuncions derivades del model de ciutat nord-americana, amb un down-touin ben diferent dels centres històrics de les ciutats europees, a un model de ciutat menys convivencial. Després d'Atlanta encara semblen més valuoses les sinèrgies positives de la plaça de la Font Màgica i de la Rambla per al conjunt de l'èxit d'imatge de Barcelona'92. El model de ciutat ha demostrat ser clau per a l'èxit organitzatiu d'un gran esdeveniment.

Les crítiques més dures es varen dedicar a les deficiències del sistema d'informació de resultats. Era impressionant —i paradoxal— veure, dia darrere dia, els enviats especials de la premsa internacional més influent qüestionant els organitzadors per les limitacions del sistema informàtic. Allò que s'havia concebut per exhibir la potencialitat de les tecnologies de la informació es convertia en el principal referent del descrèdit organitzatiu.

Des de la perspectiva d'Atlanta, l'opinió pública europea ha fet un judici injust dels Jocs. En part perquè es recordaran més per les mancances que pels encerts i perquè els Jocs es viuen amb l'atenció posada —quasi en exclusiva— en els atletes propis, ignorant les característiques culturals de la seu organitzadora.

Els Jocs d'Atlanta se'ns varen aparèixer — condicionats pels nostres propis prejudicis respecte de la societat nord-americana— com els
Jocs de les paradoxes. La més positiva va ser la seva capacitat de dissenyar uns Jocs per a la seva pròpia identitat cultural, amb uns missatges de respecte pels drets humans, de referència a les pròpies diferències, amb un disseny gràfic auster però de clara intencionalitat cultural i ecològica. Els Jocs d'Atlanta —mascota exceptuada— no varen ser els Jocs Disney que a Europa molts esperaven.

Les cerimònies no van exhibir cap top model, sinó que van preferir fer sortir a l'escenari atletes exolímpics, que no acabaven d'arribar mai a la plataforma. Paradoxa: un missatge de respecte cultural per a l'esport i, en canvi, una realització escènica inadequada.

Alguns mitjans de comunicació europeus es varen esquinçar les vestidures perquè havia fet acte de presència a la cerimònia —per primera vegada— un producte comercial, unes camionetes, però no varen ser capaços de referir-se a les funcions culturals que aquestes camionetes tenen en les celebracions populars als EDA i interpretar-les. Una vegada més, els Jocs Olímpics ens han posat de manifest les dificultats d'interpretar els fenòmens culturals dels altres des de les seves pròpies lògiques.

Per entendre aquests processos haurem de girar la nostra atenció cap a un gran protagonista dels Jocs Olímpics moderns: la televisió.

No pot estranyar-nos, doncs, que un dels principals, sinó el principal, guanyadors dels Jocs del 1996, fos la cadena de televisió NBC. Aquesta cadena va sortir beneficiada en totes les àrees de la seva intervenció, i va rendibilit-zar els 456 milions de dòlars invertits per l'exclusiva de la transmissió olímpica als EUA.

La NBC va guanyar en audiències, millorant en un 25% les que havia aconseguit a Barcelona'92; va vendre als millors preus els seus espais publicitaris, amb anuncis pagats a 700.000 dòlars per 30 segons.

Havia guanyat —gràcies als Jocs— la seva pròpia competitivitat. Per aconseguir-ho havia pagat més que ningú pels drets de transmissió, però també havia sabut posar en marxa una nova estratègia per aconseguir les màximes audiències. Els Jocs d'Atlanta varen ser testimonis d'una nova forma de transmetre —o de produir— l'esport, sense distingir entre directe i diferit, barrejant anècdotes familiars i històries personals dels atletes amb les proves esportives; en definitiva, telenovel litzant l'esport per fer-lo atractiu a totes les audiències, homes i dones, grans i petits, independentment de les seves preferències o afeccions esportives.

Els Jocs del 1996 es varen celebrar a Atlanta, però televisivament i per als Estats Units es varen fer, per primera i no pas per última vegada, a Nova York.