Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Fermín Cacho

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atletisme (118)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Abel Antón (10)
Alberto Juzdado (3)
Antonio Serrano (1)
Colin Jackson (1)
Daniel Plaza (3)
Dennis Mitchell (1)
Diego Garcia (3)
Fermín Cacho (7)
Frank Fredericks (2)
Isaac Viciosa (3)
Jon Drummond (1)
Lindford Christie (3)
Martín Fiz (15)
Rocío Ríos (1)
Sofia Bozhanova (1)
Sunday Bada (1)
Tony Jarrett (1)
Valentí Massana (8)
Entitats Entitats
Campionat del Món d´Atletisme (35)
Campionat d`Espanya d`Atletisme (1)
Campionat d´Europa d´Atletisme (15)
Copa Catalana de Fons (1)
Jocs de la Commonwealth (atletisme) (1)
Marató de Berlín (1)
Memorial Ivo Van Damme (atletisme) (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Àfrica (23)
Bulgària (23)
Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda Nord) (174)
Romania (13)
Igualada (13)
Berlín (Alemanya) (73)
Brussel·les (Bèlgica) (110)
Granda (Andalusia) (1)
Hèlsinki (Finlàndia) (13)
Londres (Regne Unit) (179)
L`Havana (Cuba) (17)
Sevilla (Andalusia) (37)
València (Comunitat Valenciana) (280)
Zurich (Suïssa) (8)
43 lectures d'aquest article
Les satisfaccions del fons
Atletisme
L'atletisme català i espanyol va gaudir d'un any ple de triomfs, sobretot en els campionats on no havien d'enfrontar-se als esportistes africans. Els nostres atletes van començar la bona temporada a l'estiu després de les dues setmanes de Sevilla i Granada que van marcar l'inici de la temporada. Abans de la gran cita a Hèlsinki, caldria superar la Copa d'Europa de l'11 i 12 de juny a València.

Van destacar les actuacions dels espanyols al Campionat Europeu d'Hèlsinki i el bon paper de les dones atletes europees en la Copa del Món celebrada a Londres al setembre, que van sumar 111 punts enfront dels 98 de l'equip nord-americà. Aquell mes Antonio Serrano i Rocío Ríos van establir uns nous rècords d'Espanya de marató, el dia 25 a Berlín. A l'octubre va arribar la Copa Catalana de fons amb 50 curses i s'anunciava que Catalunya tindria una pista d'atletisme itinerant que costaria 90 milions de pessetes. L'interès per aquest esport a casa nostra va anar creixent amb els èxits dels nostres esportistes. Les instal•lacions de l'Estadi Joan Serrahima, a Montjuïc, van acollir la Diada de la Marxa Catalana, amb diverses proves per relleus a l'octubre.

A Hèlsinki es van superar les aspiracions més optimistes, i alguns dels atletes que no eren favorits van aconseguir pujar al podi. L'últim dia de competicions, el 14 d'agost, tres esportistes espanyols van aconseguir les medalles de la marató. Eren Martín Fiz, Diego García i Alberto Juzdado, que, després d'una cursa molt igualada fins al quilòmetre 30, es van desmarcar de la resta dels esportistes i van córrer junts fins a la meta. A partir del quilòmetre 40, quan ja tenien garantida la victòria es van separar. El primer d'entrar va se Fiz, a quinze segons García, i a 2 minuts i 47 segons Juzdado. Els marxadors van aconseguir una medalla de bronze, la de Valentí Massana, en 20 quilòmetres marxa. Daniel Plaza, el campió olímpic de 1992, es va quedar sense trofeu.

En conjunt, els Campionats Europeus d'Hèlsinki van ser un èxit per als corredors catalans i espanyols, que van pujar vuit cops al podi. Antón va portar la primera medalla d'or guanyant-la als 10.000 metres i el bronze als 5.000; Cacho i Viciosa es van emportar l'or i la plata dels 1.500; De Teresa va obtenir el bronze en els 800; i els maratonians es van endur el triple triomf.

Els Campionats Europeus van consolidar Rússia com a capdavantera de l'atletisme europeu, que va succeir la República Democràtica Alemanya. Una notícia poc desitjada va ser el positiu de la búlgara Sofia Bozhanova en el control de dòping després de la final de triple salt, que venia a confirmar el ressorgiment del dòping en determinats països, com ara Bulgària i Romania.

Les següents reunions atlètiques serien a Zuric, i el 19 d'agost a Brussel•les. Amb motiu del 18è Memorial Ivo Van Damme, la capital belga es va omplir d'estrelles de l'esport mundial. La competició tenia l'al•licient de comptar amb algunes confrontacions particularment interessants, sobretot en les proves de 10.000 metres i velocitat.

En els 100 metres es van tornar a veure les cares el campió olímpic, del món i d'Europa, el britànic Lindford Christie, vencedor a Zuric; Frank Fredericks, de Namíbia, i el nord-americà Dennis Mitchell. En els 110 metres tanques, la batalla per la victòria tindria com a principals protagonistes el britànic Colin Jakson i el seu compatriota Tony Jarrett.

El nord-americà Jon Drummond va trencar la supremacía del britànic Lindford Christie en la prova dels 100 metres durant la disputa de la reunió internacional de Rieti (Italià), el 27 d'agost. Drummond va aconseguir la seva millor marca en aquesta distància amb el temps de 9.99 segons, mentre que el fins llavors campió Christie, que havia superat els millors velocistes en les últimes grans cites i en les anteriors de Suïssa i Bèlgica, havia aconseguit la millor marca de l'any amb 9.91 segons als Jocs de la Commonwealth.

Al setembre es van disputar les curses de la Copa del Món a Londres, on els africans van tornar a conquerir l'èxit el dia 11. Sunday Bada, el corredor nigerià de 400 metres que havia proporcionat a Àfrica la seva primera victòria en la Copa del Món, va tornar a vèncer dos anys després de la reunió de l'Havana. Des del primer dia, el combat dels 4 x 400 relleus es va establir entre el Regne Unit i Àfrica. A Londres també va destacar la selecció femenina d'Europa, que va sumar 111 punts, enfront dels 98 de l'equip nord-americà.

El 25 d'aquell mes els espanyols van tornar a ser protagonistes en el món de l'atletisme internacional quan dos d'ells van establir nous rècords d'Espanya durant la Marató de Berlín. L'esportista Antonio Serrano (2:09:50) i Rocío Ríos (2:28:58) van aconseguir canviar les marques rècord de l'Estat.

La temporada de les curses de fons s'havia iniciat a Igualada el 3 de setembre amb la disputa del Campionat d'Espanya. A partir d'aquell moment les mitges maratons i les curses de 10 quilòmetres s'anirien acumulant cada cap de setmana. La Copa Catalana de fons arribaria a tenir 50 curses entre novembre de 1994 i octubre de 1995.