Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2001

Imprimir    Recomanar article
L'americà Michael Johnson s'acomiada del públic i de l'esport professional

Les xifres del Mundial

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Atletisme (118)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Abel Antón (10)
Demisse Wolde (1)
Gezahegne Abera (3)
Javier Sotomayor (5)
Jesús Àngel García Bragado (6)
Manuel Martínez (6)
Marta Domínguez (7)
Martín Fiz (15)
Michael Johnson (12)
Niurka Montalvo (8)
Reyes Estévez (16)
Rui Silva (3)
Serguei Bubka (6)
Entitats Entitats
Campionat del Món d´Atletisme (35)
Jocs Olimpics Sydney (43)
Reial Federació Espanyola d´Atletisme (6)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Edmonton (Canadà) (3)
112 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
L’hora dels adéus
Atletisme
El 2001 va ser l’any en què alguns dels grans atletes que havien marcat la dècada dels noranta van dir l’adéu definitiu a la competició. Cal destacar especialment els casos de tres atletes que es van retirar emportant-se els rècords del món en la seva especialitat. Es tracta del millor saltador de perxa de tots els temps, l’ucraïnès Serguei Bubka, que passarà a la història com el primer home que va franquejar la barrera dels 6 metres; d’un altre saltador mític, en aquest cas d’alçada, el cubà Javier Sotomayor i del corredor nord-americà Michael Johnson, rei indiscutible dels 200 i els 400 metres. A una altra escala, els corredors espanyols de marató Abel Antón i Martín Fiz, també van dir adéu a la competició i ho van fer conjuntament en l’anomenada marató
del Mil·lenni
correguda a Madrid el 28 d’octubre.

Pel que fa a la competició, el 2001 va començar bé per a l’atletisme català, en proclamar-se Reyes Estévez subcampió mundial dels 1.500 metres el 10 de març als Campionats Mundials d’atletisme indoor celebrats a Lisboa. El migfondista de Cornellà va quedar darrere del portuguès Rui Silva i la medalla de plata obtinguda li va permetre recuperar la beca econòmica que la Federació Espanyola d’Atletisme li havia denegat l’any anterior, pels mals resultats assolits el 2000 la federació espanyola no li havia permès, a més, de
participar als Jocs Olímpics de Sydney. Per la seva banda, l’atletisme espanyol va aconseguir dues medalles de bronze: la de l’atleta d’origen cubà Niurka Montalvo en salt de llargada femení i la del llançador de pes lleonès Manuel Martínez .

Manuel Martínez no va poder revalidar aquest èxit als Mundials a l’aire lliure celebrats a Edmonton, Canadà, entre el 4 i el 13 d’agost, ja que va quedar a tan sols 2 cm d’obtenir el bronze. Reyes Estévez tampoc no va repetir medalla i es va haver de conformar amb la cinquena posició. Només Niurka Montalvo va fer el doblet en obtenir novament el bronze en el salt de llargada femení. La corredora Marta Domínguez va aconseguir la plata en els 5.000 metres i Jesús García Bragado també va ser segon en els 50 quilòmetres marxa. Amb aquestes tres medalles, l’equip espanyol n’obtenia una menys que en els últims Mundials i es situava en la 24a posició del medaller, però augmentava el nombre de finalistes fins a 17. Es va confirmar així el mal moment de l’atletisme espanyol masculí, que el 23 de juny havia perdut, a Bremen, el dret a continuar disputant la Supercopa d’Europa, on participen les vuit millors seleccions del continent. La selecció femenina espanyola va estar a punt de pujar a la Superlliga, però finalment va ser superada per la de Polònia.

En general, els Mundials d’Edmonton no van ser especialment lluïts, ja que no es va batre cap rècord del món i només es van aconseguir 4 millors registres europeus, 63 plusmarques personals, 21 millors marques de l’any i 10 rècords del campionat. Els Estats Units van ocupar la primera posició del medaller amb 19 medalles, seguits per Rússia. Tampoc no va haver-hi cap gran figura que destaqués de manera inqüestionable, però la revelació de la competició va ser el jove etíop de 23 anys Gezahegne Abera , que va prendre el relleu dels grans corredors etíops de la dècada dels seixanta com ara Abebe Bikila i Mamo Wolde en esdevenir el primer corredor de marató que aconseguia guanyar aquesta prova en unes Olimpíades, les de Sydney, i en un Mundial, el d’Edmonton.