Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2008

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Drets humans (136)
Premis, guardons i homenatges (507)
Personatges Personatges
Ang San Suu Kyi (7)
Antoni Tàpies (39)
Cynthia Maung (1)
Daw Khin Kyi (1)
George W. Bush (404)
Jordi Menéndez (4)
José Montilla (837)
Mahatma Gandhi (6)
Michael Aris (2)
Shu Maung Ne Win (2)
Xavier Rubert de Ventós (10)
Zoya Phin (1)
Entitats Entitats
Comitè Nobel Noruec del Parlament de Noruega (20)
Generalitat de Catalunya (1919)
National League for Democracy (1)
Organització de les Nacions Unides (606)
Premi Internacional Catalunya (36)
Universitat d´Oxford (9)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
24 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Aung San Suu Kyi i Cynthia Maung
Premi Internacional Catalunya
La Generalitat de Catalunya va concedir el 9 de maig de 2008 a Aung San Suu Kyi i a la doctora birmana Cynthia Maung el Premi Internacional Catalunya (PIC) en la seva vintena edició, en reconeixement a la “defensa de la llibertat i la justícia a Birmània que totes dues duen a terme”.

El president delegat del PIC, Xavier Rubert de Ventós, va definir les premiades com a “mares coratge” i va assenyalar que cada una d’elles representa una dimensió diferent de la lluita: “més política i simbòlica Suu Kyi, més assistencial i cooperativa la doctora Cynthia”. També va explicar que el jurat havia apreciat “l’orientació política de Suu Kyi i el seu compromís per la democràcia i el principi de la no-violència”. Per la seva banda, el secretari adjunt a la Presidència, Jordi Menéndez, va incidir en la contribució al desenvolupament dels valors culturals, científics o humans arreu del món, i va informar que s’estaven fent gestions perquè Suu Kyi pogués recollir personalment el premi, malgrat que hi havia poques garanties que pogués ser, perquè la líder opositora es trobava aïllada i sota arrest domiciliari des de feia anys.

La confirmació d’aquesta situació va arribar uns dies després quan la junta militar birmana va decidir prorrogar entre sis mesos i un any l’arrest domiciliari a Aung San Suu Kyi. La decisió de la junta, que va arribar just després de l’arrest per part de la policia de prop de vint activistes que es manifestaven davant la llar de la líder, es va fer efectiu just el dia en què es complien 18 anys de la victòria d’Aung San a les últimes eleccions lliures celebrades a Birmània. Des de llavors, Suu Kyi havia viscut arrestada 12 d’aquests 18 anys.

Davant el comunicat de la junta militar birmana, la reacció internacional no es va fer esperar. El president dels Estats Units, George W. Bush, va expressar el seu malestar, tot recordant que a l’abril de 2007 el Congrés dels Estats Units havia atorgat precisament a Suu Kyi la Medalla d’Or, la més alta distinció civil concedida pel país. Amb tot, el 29 de maig, la junta militar també va comunicar que un 92% de la població havia votat favorablement al referèndum constitucional promogut pel règim que garantia la continuïtat dels generals en el poder, i que havia estat sotmesa a consulta en dues fases: una primera, el 10 de maig, en la qual va votar la part del país no afectada pel cicló Nargis, i el 24 de maig, dia en què ho van fer els ciutadans afectats per la catàstrofe, i Rangun, la ciutat més gran del país.

L’oposició birmana va denunciar el frau generalitzat en el referèndum per una Constitució que institucionalitza el règim militar, ja que la nova carta magna amnistiava els militars de qualsevol crim que poguessin haver comès i reservava a l’estament castrense un 25% dels escons en les dues cambres del legislatiu, una proporció suficient per impedir que pogués prosperar qualsevol esmena constitucional que es presentés. La Constitució també prohibia que la líder del moviment democràtic birmà pogués presentar-se com a candidata a les eleccions legislatives perquè tenia relació familiar amb persones d’altra nacionalitat diferent de la birmana, fent referència a la seva condició de vídua del professor britànic Michael Aris, amb qui va tenir dos fills, als quals les autoritats militars van anul·lar els passaports birmans.

Per aquesta raó, va haver de ser l’activista Zoya Phan qui finalment recollís el Premi Internacional Catalunya, dotat amb 100.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies, en nom d’Aung San Suu Kyi de mans del president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, l’11 de novembre a Barcelona, mentre la doctora Cynthia Maung ho feia en nom propi, tot agraint la distinció perquè els oferia una plataforma per a donar a conèixer la causa de la llibertat i la democràcia a Birmània.

Nascuda a Rangun el 19 de juny de 1945, Aung San Suu Suu Kyi, representa la figura democràtica més emblemàtica de l’oposició al règim militar birmà, que ocupa el poder des de 1962. Filla de l’heroi nacional Aung San, el comandant que el 1947 va signar el tractat d’independència de l’imperi britànic abans de ser assassinat i de Daw Khin Kyi, política birmana i ambaixadora del seu país a l’Índia. Suu Kyi va llicenciar-se el 1967 en Filosofia, Política i Economia per la Universitat d’Òxford. Entre 1969 i 1971 va treballar com a secretària a les Nacions Unides. Es va casar amb Michael Aris, acadèmic anglès, i durant el 1972 va estar treballant al Ministeri d’Afers Exteriors de Bhutan.

El març de 1988, Suu Kyi va retornar a Birmània per tenir cura de la seva mare malalta. El país estava immers en una situació de rebel·lió i pocs mesos més tard el general Ne Win, dictador militar des de 1962, va dimitir. Aviat el propòsit d’Aung San fou lluitar contra la dictadura militar que controlava tots els ressorts de poder al país, des de la política a l’economia, condemnant a la pobresa un 70% de la població del país i en pro de la independència nacional, basat en l’exemple pacífic de Gandhi, en la fe budista, i en el respecte a les diferències ètniques del país. Així Suu Kyi es va erigir com la capdavantera del moviment pro democràcia, assumint la secretaria general del nou partit National League for Democracy (NLD), fundat el 24 de setembre de 1988.

Un any més tard, va ser sotmesa a arrest domiciliari, cosa que no va impedir que el 27 de maig de 1990, el NLD guanyés el 82% dels escons de les eleccions parlamentàries, resultat que la Junta Militar es va negar a acceptar, per la qual cosa el seu partit no va poder formar un govern civil. Des llavors es troba en arrest domiciliari, tret d’alguns períodes.

Des del 1989 fins al 1995, Suu Kyi va estar sota arrest domiciliari. El 2000, la Junta Militar que governa el país va reprendre l’arrest, fins al 2002, quan unes negociacions secretes i encapçalades per l’ONU van alliberar-la. Semblava un punt d’inflexió. Suu Kyi proclamava “una nova albada per al país”. Tanmateix, fou empresonada el 2003 arran de la massacre de Depayin, un atac d’un grup pro governamental als seguidors del NLD, en el qual hi era present. Tres mesos després, va sortir de la presó i des d’aleshores es troba, novament, en situació d’arrest domiciliari.

El 1991, Daw Aung San Suu Kyi va ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau. Va destinar el més d’1 milió de dòlars del premi a l’establiment d’una associació per a la sanitat i l’educació de la població birmana. El mateix any va publicar Freedom from fear.

A més del Nobel de 1991, Suu Kyi ha rebut nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Memorial Thorolf Rafto (1990) en defensa dels Drets Humans, el Sakharov (1991) per la llibertat de consciència, el Premi Internacioal Simon Bolívar (1992) i l’Eleanor Roosevelt pels Drets Humans (2000).

Cynthia Maung va néixer el 6 de desembre de 1959 a Rangun, Birmània, al si d’una família molt humil de l’ètnia karenni. El seu expedient escolar li va permetre entrar a estudiar Medicina.

La revolta de 1988 va obligar la doctora Cynthia a desplaçar-se. Juntament amb milers de refugiats, el 21 de setembre va travessar la frontera amb Tailàndia. El novembre de 1988 va establir-se a Mae Sot, població tailandesa fronterera amb Birmània, on va començar a treballar a l’hospital local. Poc després va passar a ser-ne la directora.

La seva tasca consisteix, entre d’altres, en l’atenció mèdica a una població de 150.000 persones, l’entrenament a gent d’ètnies locals per formar grups de treballadors sanitaris, l’esponsorització d’organitzacions de dones, els serveis preventius als camps de refugiats, la implantació de clíniques satèl·lit, la posada en marxa d’equips mèdics mòbils cap a l’interior de Birmània i lliçons d’higiene i nutrició en pobles aïllats.

Cynthia Maung ha estat guardonada per la seva labor humanitària amb el premi de l’American Women’s Medical Association (1999), el de la Fundació pels Drets Humans de Japó (2001) i el Global Concern for Human Life (Taiwan, 2005). El 2005 va ser nominada per al Premi Nobel de la Pau.