Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1999

Imprimir    Recomanar article
Una actriu australiana disfressada d'Isabel II participa en la festa dels partidaris de la monarquia

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Noblesa, reialesa (185)
Personatges Personatges
David Lange (1)
Elizabeth Windsor (20)
Helen Clark (4)
Jenny Shippley (2)
Jim Bolger (4)
John Howard (10)
Paul Keating (5)
Rupert Murdoch (3)
Entitats Entitats
Parlament d`Austràlia (4)
Partit Laborista d´Austràlia (5)
Partit Nacional d'Austràlia (3)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Austràlia (40)
Nova Zelanda (13)
30 lectures d'aquest article
9 impressions d'aquest article
Isabel II 'guanya' el referèndum
Austràlia i Nova Zelanda
El 6 de novembre de 1999 es va celebrar a Austràlia un referèndum per decidir sobre la continuïtat de la monarquia constitucional al país, en tenir la reina Isabel II d’Anglaterra com a cap d’Estat i ser membre de la Commonwealth, que el 1999 agrupava 53 nacions independents. Els australians, de fet, havien de respondre en el referèndum a dues qüestions: la primera era sobre l’adopció d’un estatut constitucional de república i la segona feia referència a la possibilitat d’incloure un preàmbul a la Constitució que fes referència a les aportacions fetes pels aborígens a la història del país. La victòria del vot afirmatiu en el referèndum, que havia d’imposar-se almenys en quatre dels sis estats del país, suposava establir “la federació australiana en tant que república dins la que la reina i el seu representant a Austràlia, el governador general, seran substituïts per un president, elegit per dos terços del Parlament.” Una victòria del vot negatiu, simplement, havia de deixar les coses com estaven.

Malgrat que des feia anys semblava existir al país un consens general per conduir Austràlia cap a la República, la victòria va ser pel NO, tal i com havien assenyalat els sondejos anteriors a la consulta. El 6 de novembre un 54,22% de l’electorat australià va rebutjar la proposta de convertir el país en una república i els partidaris de la monarquia es van imposar als sis estats del país. La proposta de preàmbul constitucional sobre els aborígens també va ser rebutjada per un 59% de l’electorat.

Els partidaris del canvi constitucional, agrupats bàsicament entorn l’exprimer ministre laborista Paul Keating (1991-1996), havien presentat la seva proposta com la opció més evolucionada, destacant el fet que la forma republicana d’estat permetria que el nou cap del país de nacionalitat australiana, però els detractors, encapçalats pel primer ministre John Howard (en el poder des d’octubre de 1998) i el magnat de la premsa, Rupert Murcoch, van imposar el seu criteri: “no cal arreglar allò que no s’ha espatllat” i “Austràlia perdria dignitat”. Davant el resultat assolit, els analistes van assenyalar la poca tendència als canvis manifestada pels electors australians des la constitució del país el 1901 -de 42 propostes de modificacions fetes des llavors, 34 havia estat rebutjades- i el fet que la pregunta no havia estat formulada correctament, ja que, en contes d’interrogar simplement als australians sobre la seva genèrica preferència per una república i un cap d’estat australians, havia plantejat obertament un model determinat de República, que preveia l’elecció del cap d’estat per dos terços del Parlament.

Poques setmanes després, el 27 de novembre, es van celebrar eleccions legislatives a la veïna Nova Zelanda, un altre país membre de la Commonwealth, que tenia la reina Isabel II d’Anglaterra com a cap d’Estat. Les eleccions van ser guanyades per la coalició de centreesquerra comandada pel Partit Laborista amb un 38,9% dels vots i 52 escons. La victòria de la coalició de centreesquerra va posar fi a nou anys de governs conservadors, encapçalats pel Partit Nacional, que havia obtingut 41 escons. Les altres formacions, l’Aliança, l’Aliança Nacional, Nova Zelanda Primer i Units, van obtenir, respectivament, 11, 9, 6 i 1 escó. Els Verds van quedar fora del nou Parlament tot i haver obtingut un 4,9% dels vots.

La líder laborista, Helen Clark, de 49 anys, va prometre la constitució del govern que ella lideraria per abans de Nadal, el que la convertiria en la primera cap de govern elegida per sufragi universal en el primer país del món que va atorgar el vot a les dones el 1893. Clark també havia estat el 1989 la primera dona que havia arribat a viceprimer ministra, en el govern del laborista David Lange. Curiosament, la seva antecessora en el càrrec de primer ministre, la cap del Partit Nacional, Jenny Shippley, havia accedit al càrrec substituint el líder guanyador de les anteriors eleccions, Jim Bolger.

Després de 15 anys de polítiques reformistes portades a terme tan per laboristes com per conservadors, Clark va manifestar-se contra la desregulació de l’economia i la reducció de la capacitat assistencial de l’estat i va anunciar un increment dels impostos sobre les rendes més altes per finançar l’increment de la despesa social.