Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2000

Imprimir    Recomanar article
Haider i Schüssel , artífexs del pacte

L'arribada del partit de Haider al poder va motivar protestes als carrers de Viena

Articles dependents
Jörg Haider
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Moviments d`ultradreta, feixisme (66)
Política europea (690)
Política internacional (1336)
Personatges Personatges
Adolf Hitler (10)
Jörg Haider (25)
Karol Józef Wojtyła (186)
Suzanne Riess-Passer (1)
Thomas Klestil (3)
Viktor Klima (4)
Wolfgang Schüssel (12)
Entitats Entitats
Els Verds (Àustria) (3)
Govern d`Àustria (3)
Partit Liberal Austríac (17)
Partit Popular Austríac (9)
Partit Popular Europeu (22)
Partit Socialdemòcrata d'Àustria (7)
Unió Europea (1018)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Europa (194)
Alemanya (164)
Àustria (41)
Estat de la Ciutat del Vaticà (56)
Lisboa (Portugal) (19)
46 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Crisi entre el Govern i la UE a causa de Haider
Àustria
Àustria va començar l’any 2000 sense govern. Les eleccions del 3 d’octubre anterior havien generat un nou mapa polític que feia inviable el manteniment de la tradicional gran coalició entre socialdemòcrates i demòcratacristians. Després de mesos de crisi oberta, la democràcia cristiana va decidir formar un nou govern de coalició amb el Partit Liberal Austríac (FPÖ) de Jörg Haider, de tendència ultradretana i xenòfoba. L’arribada d’una força d’aquestes característiques al govern d’un país europeu, i més en tractar-se un país germanòfon, va provocar una autèntica convulsió a tot Europa que es va perllongar durant tot l’any i va tenir a la Unió Europea com a principal protagonista en l’intent d’aïllar internacionalment el no govern austríac.

A les eleccions del 3 d’octubre del 1999, el partit de Haider havia obtingut 52 dels 183 escons en joc, 12 més que el 1995 i 13 menys que el partit socialdemòcrata (que en va perdre 6), instal·lat en el poder des de feia 30 anys en coalició amb els democristians. Aquests, per la seva banda, van empatar a escons amb el partit de Haider, però amb 415 vots de menys. Els socialdemòcrates es van negar a governar amb el partit de Haider, tot i ser la segona força política del país, mentre els democristians es negaven a repetir la coalició amb els socialistes i es mantenien ferms en la seva decisió de passar a l’oposició. La situació semblava no tenir sortida després que el canceller i líder del partit socialdemòcrata, Víctor Klima, fracassés també en l’intent de crear un govern minoritari.

Quan feia ja quatre mesos que el país estava sense govern, el Partit Popular Austríac va acceptar de formar govern amb el Partit Liberal. El govern de coalició es va constituir formalment el mes de febrer, tot i les protestes de la Unió Europea, que ja el 31 de gener havia advertit que no acceptaria cap contacte polític bilateral entre Àustria i els seus 14 socis comunitaris si l’FPÖ s’integrava en el govern. La iniciativa va ser contestada l’endemà per Wolfgang Schüssel, líder del Partit Popular Austríac (ÖVP, democristià), que, desafiant l’advertiment, va manifestar la seva voluntat de coalitzar-se amb l’FPÖ. Schüssel va avalar la seva decisió en la defensa del Partit Liberal com a partit democràtic i va signar amb Haider una declaració conjunta en contra de la xenofòbia i el nazisme i a favor dels drets humans, la solidaritat i la comunitat europea.

El 3 de febrer el president austríac, el conservador Thomas Klestil, va acceptar la formació del govern democratacristiano-liberal sota presidència de Schüssel, el partit del qual disposaria de les carteres d’Exteriors, Economia, Interior, Educació i Agricultura i Medi Ambient, mentre que el de Haider -que no seria al govern i seguiria exercint com a primer ministre de l’estat de Carinthia- controlaria la vicecancelleria i les carteres de Finances, Afers Socials, Defensa, Infrastructures i Justícia.

El 4 de febrer, Klestil va prendre jurament al nou canceller, Wolfgang Schüssel, en una cerimònia celebrada al Palau de la presidència de Viena, mentre 5.000 persones es concentraven a la Plaça dels Herois -la mateixa en que al 1938 Adolf Hitler havia proclamat l’annexió d’Àustria a Alemanya- en protesta per la presència al nou govern de cinc ministres de l’FPÖ. L’endemà, la protesta, a la mateixa plaça, es va ampliar fins a gairebé 200.000 persones, convocades pel Partit Socialdemòcrata (SPÖ), Els Verds i els sindicats. Per intentar frenar la forta pressió popular, Haider va presentar la dimissió de la presidència del seu partit, el 28 de febrer, essent substituït per Suzanne Riess-Passer, la vicecancellera del nou govern austríac.

Tot i el gest de Haider, la Unió Europea va reiterar la seva condemna, aclarint que no es tractava d’un veto a la persona sinó al partit austríac pel seu caràcter ultradretà. Així es va manifestar la presidència de torn portuguesa durant la cimera celebrada a Lisboa al mes de març, alhora que feien el buit als representants austríacs, que, malgrat les condemnes i el buit que s’havia creat entorn seu, seguien assistint a les reunions comunitàries.

La duresa dels plantejaments comunitaris, però va ser vista per la majoria d’austríacs com una intromissió inacceptable en els afers interns del seu país on, segons les enquestes, augmentaven els partidaris de Haider. En aquest context, el 27 d’abril, Haider va anunciar la seva intenció d’impulsar la celebració d’un referèndum sobre les sancions de la Unió Europea contra els seu país abans de l’assumpció per part de França de la presidència de torn de la Unió. Conscients de la situació creada i després que la substituta de Haider assumís de forma efectiva la presidència del partit l’1 de maig, Itàlia, Irlanda, Grècia i Finlàndia i també Espanya i Dinamarca van mostrar la seva disposició a resoldre amb rapidesa la greu crisi política creada, mentre que Gran Bretanya, Alemanya, Suècia i Holanda adoptaven una actitud més reservada i prudent i França, Bèlgica, Luxemburg i Portugal s’hi oposaven.

La presidència portuguesa va mantenir el veto a Àustria durant la cimera comunitària celebrada el mes de juny a Santa Maria da Feira (Portugal), malgrat les peticions fetes pel canceller austríac, Wolfgang Schüssel, però va acceptar la creació d’una comissió d’especialistes que estudiés el cas i determinés sobre la qüestió. Per primer cop en la història de les cimeres europees no hi va haver “foto de família” perquè alguns dirigents europeus es van negar a retratar-se al costat dels nous dirigents austríacs. En aquells dies, el Partit Popular Europeu, majoritari a l’eurocàmara, va recomanar, per la seva banda, l’aixecament de les sancions contra Àustria, en haver obtingut el compromís dels democristians austríacs d’arribar a trencar la coalició amb l’FPÖ si l’executiu que presidia Wolfgang Schüssel s’havia de veure influït per l’ideari xenòfob i racista de Haider.

El 8 de setembre l’anomenat comitè de savis de la UE va fer públiques les seves conclusions on es recomanava l'aixecament de les sancions imposades set mesos enrera a Àustria. Quatre dies més tard, la Unió Europea va aixecar, amb efecte immediat, les sancions polítiques bilaterals imposades a Àustria, si bé va acordar una estreta vigilància sobre el partit de Haider i va iniciar una reforma dels mecanismes europeus de control i supervisió.

La decisió va ser molt ben rebuda pel govern austríac i, especialment, a les files de l’FPÖ de Jörg Haider, qui va afanyar-se a negar que el seu partit inclogués els “elements radicals" que assenyalava l'informe dels savis i va recalcar el caràcter democràtic i europeu de la seva formació. Pocs dies després, Haider va anunciar la seva visita el 16 de desembre al Vaticà per lliurar al Papa Joan Pau II l’avet austríac que tradicionalment s’exposava a la plaça de Sant Pere per les festes de Nadal.