Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Giovanni da Silva (5)
Johan Cruyff (68)
Josep Lluís Núñez (63)
Louis Van Gaal (51)
Luís Figo (25)
Luis Enrique Martínez García (27)
Marinus Michels (6)
Nicolau Casaus (9)
Óscar Tusquets (6)
Ruud Hesp (4)
Vitor Borba Ferreira (36)
Entitats Entitats
C.E. Europa (5)
Copa Catalunya de futbol (20)
Copa del Rei de Futbol (102)
Dinamo de Kíev (4)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Reial Saragossa Club de Futbol (31)
Supercopa d`Europa (21)
UEFA Champions League (133)
27 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Balanç d'un any abstrús



"El president Núnez, que prové del camp de la construcció, sent una fascinació sense límits per la figura que controla l'edificació de pisos a peu d'obra, tenaç, fidel i obsedit per la disciplina: el capatàs"



Antoni M. Espadaler
Professor titular de la Universitat de Barcelona

L’any del pacient anglès –una denominació excessiva de la premsa afí: sempre em va semblar un jubilat vocacional protegit per les bones maneres- es va liquidar, tot i els èxits aconseguits per la pinya que va fer el nucli espanyol de l'equip i Figo, amb un creixent nerviosisme. El president Núnez, que prové del món de la construcció, i que acabava de trencar relacions amb dos arquitectes genials -Cruyff i Óscar Tusquets-, sent una fascinació sense límits per la figura que controla l'edificació de pisos a peu d'obra, tenaç, fidel i obsedit per la disciplina: el capatàs.

No hi ha dubte que Louis van Gaal omplia el perfil a la perfecció. I el neguit semblava calmat per totes bandes: pels qui enyoraven Cruyff i pels qui volien oblidar-lo. El calendari, però, té un punt de cruel, des del moment que obliga els qui no han guanyat la Lliga a començar la temporada per dalt de tot, per la Copa d'Europa. El Barça va fracassar estrepitosament, i un equip d'ucraïnesos simplement conjuntat el va sentenciar amb un rotund i inapel·lable 7-0.

Hom va començar a preguntar-se en què consistia la sapiència d'un entrenador, pencaire això sí, a qui li succeïen desastres semblants, mentre afirmava amb la seriositat del cas, com a Kíev després de rebre'n tres, que l'equip millorava, com era evident. De cop i volta va assegurar que ignorava que la cultura futbolística espanyola es caracteritzés per la incorporació dels laterals a la posició d'extrem, cosa que el va emmenar a canviar l'esquema seguit fins aleshores amb èxit a la Lliga. Els qui recordaven que aquesta era, modernament, una herència del futbol total de Marinus Michels, van quedar una mica perplexos. Com que l'entrenador i els seu consell audiovisual eren gent racionalista, el seguidor va haver de pensar que era de tota lògica que un entrenador holandès ho ignorés tot no només del futbol espanyol en el qual treballava, sinó també de l'holandès, del qual provenia. I que en conseqüència l'única sortida era practicar la seva idea del futbol, elaborada al marge de qualsevol contingència, i no sotmesa a varietats locals.

Van Gaal s'esforça a implantar el pensament únic i l'únic pensament. I amb deler pedagògic no perdia ocasió per fer-ho entendre. Fora el camp, prohibint els puros del senyor Casaus, mentre feia seure a la banqueta al costat seu un fumador empredreït. Dintre, proposant un sistema de joc que consistia a mantenir la possessió de la pilota, mentre es recorria el camp de dreta a esquerra a l'espera que algun defensa contrari s'adormís, hipnotitzat pel moviment pendular de la pilota. En deia futbol d'atac.

S'esdevé, però, que l'època dels arquitectes, no desmentida a la de l'anarquia, s'havia acostumat el respectable al gust del gol, i fins i tot de la golejada. Que els artistes adelitaven amb accions que cap guió no preveia, i que els jugadors ocupaven al camp posicions no forçades.

En l'afany per variar aquesta dinàmica, l'entrenador, el capatàs, va ensenyar les cartes i les dents, i així es va descobrir que la seva obsessió no era per la disciplina, sinó per la seva variant més perversa: l'obediència. I convé no confondre's, perquè si la disciplina ajuda sens dubte a fer més sòlid qualsevol grup humà, l'obediència com a valor suprem contribueix amb la força d'una allau a la seva inaturable disgregació.

Mentrestant, gràcies sobretot a autèntiques sortides del guió, val a dir a les individualitats, representades per Rivaldo, sense detriment d'altres col·laboracions modèliques-Giovanni, Figo, Luis Enrique, Hesp i la sapient conducta dels nois de l'antic planter-, es va guanyar primer la Supercopa d'Europa. La Lliga amb una antelació sorprenent, havent passat per ensopegades formidables, i no fent res de bo en els partits següents. La Copa, amb un decisiu partit a casa amb el Saragossa, en una final on es va demostrar que un equip que té prohibit pensar renuncia a tenir idees, i que aquell col·lapse en el joc ja era prou revelador. I es va perdre una competició amb el Madrid, i la Catalonia Cup amb l'Europa. 3-2, i a l'últim minut i de penal. Una victòria pírrica. I ja se sap que aquesta mena de triomfs són els únics que fan mal.