Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Alija Izetbegovic

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Pau i resolució de conflictes (406)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
segrestos, robatoris, violacions, tortures, alliberaments (234)
Personatges Personatges
Alija Izetbegovic (28)
Franjo Tudjman (32)
Joseph Broz (5)
Slobodan Milosevic (155)
Entitats Entitats
Joves Musulmans (1)
Partit d´Acció Democràtica (8)
Unió Democràtica Croata (11)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina) (44)
22 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Alija Izetbegovic
Balcans
El 19 d’octubre del 2003, l’expresident de Bòsnia i Hercegovina Alija Izetbegovic va morir a l’hospital de Sarajevo als 78 anys a causa d’una malaltia de cor crònica.

Izetbegovic va ser el president que va portar Bòsnia a la independència i qui va dirigir el país durant la guerra dels noranta i la postguerra.

Alija Izetbegovic, va néixer el 8 d’agost del 1925 a Bosanski Samac, però de ben petit es va traslladar amb la família a Sarajevo, on va passar la Segona Guerra Mundial. Sota el règim comunista de Josif Tito, va ser empresonat entre 1946 i 1948 per formar part del moviment nacionalista Joves Musulmans. Després d’acabar els estudis de Dret, va treballar com a advocat i es va especialitzar en l’assessorament legal a empreses bòsnies.

El 1970 va publicar la famosa Declaració islàmica, on assegurava que aquesta religió era incompatible amb els règims no musulmans, i que va ser utilitzada anys després pels seus enemics, per tal de presentar-lo com un fonamentalista islàmic, acusació que sempre va rebutjar.

El 1983 va ser condemnat a catorze anys de presó per la publicació, l’any anterior, del llibre Islam, entre l’Est i l’Oest, on intentava definir la situació de Bòsnia, un poble islàmic relativament occidentalitzat, i on no estalvia crítiques al comunisme encara imperant. Va estar empresonat fins al 1988, un any després de l’arribada de Slodoban Milosevic al poder de Belgrad. En plena descomposició de la República Federal, el 1989 va fundar el Partit de l’Acció Democràtica (SDA, nacionalista musulmà) i el 1990 va ser elegit president de Bòsnia.

El març del 1992 Izetbegovic va convocar un referèndum que va portar Bòsnia a la independència. El 7 d’abril va començar la Guerra dels Balcans, i el 2 de maig Izetbegovic va ser segrestat per l’exèrcit iugoslau a l’aeroport de Sarajevo quan tornava d’unes negociacions a Lisboa, però va ser alliberat hores després.

Després de més de tres anys de guerra, el 21 de novembre del 1995 es va signar a la base aèrea militar de Wright-Patterson, a Dayton (Ohio), un acord de pau que havia de posar fi a la guerra a l’antiga Iugoslàvia, el pitjor conflicte bèl·lic que Europa havia viscut des de la Segona Guerra Mundial, amb 240.000 morts i dos milions de refugiats. Sota una gran pressió internacional i amb moltes incògnites per resoldre, van signar l’acord els presidents de Sèrbia, Slodoban Milosevic, Croàcia, Franco Tudjman, i Bòsnia, Alija Izetbegovic. Acabat l‘acte de signatura, Izetbegovic va afirmar: “Això no es una pau justa, però és més justa que la continuació de la guerra”.

El 1996 i el 1998 va ser escollit membre musulmà de la troica presidencial, i l’any 2000 es va retirar per problemes de salut i com a protesta pel que considerava manca de decisió de la comunitat internacional en l’aplicació dels Acords de Dayton.

Alija Izetbegovic gaudia d’una gran popularitat, sobretot a la Bòsnia rural, i era vist per la comunitat internacional com el més moderat dels tres líders que van firmar la pau. Tot i això, la seva figura no va quedar exempta de crítiques dins i fora del país.

Diversos sectors bosnians el van acusar d’haver pactat amb els serbis la caiguda de Srebenica, on més de 6.000 musulmans van ser assassinats en tres dies. També se’l va acusar de controlar poc el desviament de diners destinats a la reconstrucció del país.

Aquesta visió contradictòria del persontage va quedar palesa, un cop més, amb la seva mort. Mentre que alguns dels antics enemics li van retre homenatge, com el portaveu de la Unió Democràtica Croata, que va assegurar que Itzebegovic “va fer una contribució decisiva en la lluita per esborrar els fonaments del comunisme i en la formació d’una Bòsnia lliure i democràtica”, els radicals serbis van aprofitar l’ocasió per atacar-lo i van assegurar que “representava el símbol d’una política que ha infringit patiments al poble serbi de Bòsnia”.