Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Identitats culturals (86)
Illes Balears i Pitiüses (531)
Llengua catalana (1362)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Personatges Personatges
Cristòfol Soler (21)
Gabriel Cañellas (42)
Jaume Matas (174)
Entitats Entitats
Diari de Balears (7)
Partit Popular (1639)
74 lectures d'aquest article
27 impressions d'aquest article
1996, un any difícil per a les Illes Balears
Balears




"Del que facin o deixin de fer Jaume Matas i el seu equip de govern en depèn que la llengua avanci o continuï reculant cap al precipici de la falta generalitzada d'ús"

Antoni Mir
President d'Obra Cultural Balear

El dia 18 de maig una mobilització multitudinària, prop de 30.000 persones de tot Mallorca en favor de la llengua i l'autogovern, va omplir el centre de Palma i va constituir un mosaic gegant, portada a mitjans informatius escrits i audiovisuals, amb el lema “Som Comunitat Històrica”.

El dia 17 de maig, una solemne cimera institucional Catalunya-Balears semblava que podia deixar enrere els recels i la manca d'acords, i encetar una nova etapa d'impuls a una col·laboració decidida entre la Generalitat de Catalunya i el Govern Balear. Jordi Pujol va rebre els representants del món econòmic i cultural de les Balears i hi va parlar llargament.

El dia 27 de maig es va retirar la confiança al president de la comunitat autònoma, Cristòfol Soler, a través d'una tempestuosa sessió del Grup Parlamentari del Partit Popular. Amb la seva dimissió es va obrir camí a la insòlita situació de tres debats d'investidura i tres presidents (Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas) en el transcurs d'un sol any. Tot això arrencà de la decisió dels òrgans centrals del PP de defenestrar el que va ser president de Balears durant més de dotze anys per indicis d'involucració en el cas del túnel de Sóller.

Des de la investidura de Jaume Matas, hi ha hagut una situació estancada en què es diu que s'aplicarà la llei de la llengua i es lluitarà per una revisió estatutària i competència! de bon de veres, però no es pot constatar encara cap passa institucional significativa. A la columna d'avenços socials, dins el 1996 només podem comptabilitzar l'aparició del primer diari insular en català, el Diari de Balears, nascut de la iniciativa privada del Grup Serra, i l'acord del Consell Insular de Mallorca (institució de govern i Administració de l'illa) que declarava La Balanguera himne oficial de Mallorca, tot donant rang d'oficialitat a un poema de Joan Alcover musicat per Amadeu Vives que la gent ja havia adoptat com a signe d'autoidentificació des de la seva presentació fins als nostres dies.

De l'etapa de Jaume Matas s'esperava i s'espera que no torni a la deixadesa, a la inacció, al rentar-se les mans en matèria lingüística i de construcció del país que caracteritzà el llarg període Cañellas, molts dels usos del qual haurien de ser desterrats de la pràctica pública de la nostra terra i per sempre. Que no acoti el cap davant del xantatge dels indocumentats, dels fanàtics, dels impresentables (ja ha rebut oficialment dues vegades en mig any els màxims representants del secessionisme lingüístic que tenen a Mallorca i a Eivissa un pes significatiu al seu partit). Que doni un fort impuls a la llengua i a la identitat. Que es proposi fer una societat moderna, respectuosa i lliure, i no només -que també- avançada tecnològicament, amb més qualitat de vida o més justa fiscalment. Que maldi per recuperar el valor de l'ètica pública i la bona imatge dels gestors dels diners públics, ara per ara per terra a totes les Balears. Que encapçali la lluita pels drets de la identitat i de la ja indiscutible condició de les Balears com a comunitat històrica, que, això sí, ja assumeix nominalment.

Del que facin o deixin de fer Jaume Matas i el seu equip de govern en depèn que la llengua avanci o continuï reculant cap al precipici de la falta generalitzada d'ús. Per aquesta raó se li demana, i també a totes les altres institucions sense excepció, una veritable política lingüística que primer freni aquesta alarmant pèrdua d'ús social i després recuperi la salut de l'idioma. El conseller de Cultura anuncià un "decret de mínims" de català a l'escola, d'acord amb la resolució unànime del Parlament balear, que en cap cas seria inferior al 50% d'assignatures o àrees en català; un decret que, amb mesures complementàries, hauria de planificar des d'ara l'aprenentatge del català a les zones majoritàriament castellanoparlants, que són les més importants i poblades de Balears, i assegurar que des de l'educació infantil les noves generacions comencin a preparar-se per dominar amb fluïdesa la llengua pròpia de les Balears. Així hauria de ser dins el 1997, ja que no ha estat un fet dins el 1996.

S'hauria de garantir que els funcionaris de la comunitat autònoma coneguin oralment i per escrit el català, cosa que encara no passa. S'hauria d'intervenir decididament a la couur-bació de Palma i en totes les zones turístiques de la costa, on resideix la immensa majoria d'habitants de les Illes, per redreçar-hi l'ús de la llengua. S'hauria de promoure una forma de ràdio i TV autonòmica que serveixi per afirmar i divulgar dia a dia la realitat insular, fent-se ressò del batec diari d'aquest poble illenc, amb notícies, reportatges, programes educatius i d'entreteniment que tenguin com a referent les Illes Balears. I caldria que des del Govern Balear es lideràs la consecució del reconeixement efectiu de les Balears com a nacionalitat històrica, sense més postergacions ni discriminacions. Tot això es demanà des de la Nit de la Cultura de l'Obra Cultural Balear, el darrer mes de desembre, retransmesa per primera vegada i en directe, per TV3.

Un nou estil per governar i la necessària regeneració de la política, les reclamacions de mesures en favor de la llengua i del ple autogovern que demana any rere any aquesta gentada que surt al carrer de la capital insular, formaran part, que ningú no en tengui cap dubte, de l'esdevenir balear de 1997.