Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Illes Balears. El nou parlament.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Personatges Personatges
Jaume Matas (174)
Joan Fageda (12)
Maria Antònia Munar (52)
Entitats Entitats
Govern de les Illes Balears (128)
Obra Cultural Balear (120)
Pacte de Progrés (Illes Balears) (8)
Partit dels Socialistes de Mallorca - Partit Socialista de Mallorca (78)
Partit Popular de les Balears (81)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
PSM-Entesa Nacionalista (23)
TV3 (363)
Unió Mallorquina (123)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Ciutadella (Menorca) (9)
Eivissa (Illes Balears) (30)
Menorca (Illes Balears) (23)
Palma de Mallorca (Illes Balears) (207)
33 lectures d'aquest article
4 impressions d'aquest article
El retorn del PP
Balears
El 2003 va ser l’any del retorn del PP al poder a les illes Balears, després d’unes eleccions al Parlament Balear molt disputades, en les quals el Partit Popular es va imposar al Pacte de Progrés, la coalició de formacions polítiques que havia arribat al poder en les anteriors eleccions del 1999.

El 25 de maig del 2003, el Partit Popular va quedar a un escó de la majoria absoluta en obtenir-ne 29, però de seguida va aconseguir sumar l’únic escó de l’Agrupació Independent Popular de Formentera per disposar de majoria absoluta. Per la seva banda, el conjunt del Pacte de Progrés en va obtenir 29 (PSIB-PSOE, 15; Pacte Progressista, 5; PSM-EN, 4; EU-EV, 2; i UM, 3), fet que eliminava qualsevol possibilitat d’aliances i suports per renovar el pacte de govern anterior. Pel que fa als Consells Insulars, el PP va aconseguir majoria absoluta a Eivissa i es va mantenir a Mallorca, on va governar en aliança amb Unió Mallorquina, mentre que el PSIB-PSOE va poder governar a Menorca amb el suport del PSM. A les municipals celebrades el mateix dia, el PP va repetir, per quarta vegada, majoria absoluta a l’Ajuntament de Palma, on Caterina Cirer, fins llavors delegada del govern espanyol, va succeir Joan Fageda. A Menorca l’esquerra va continuar governant en set dels vuit municipis, però els populars van aconseguir guanyar a Ciutadella. Els socialistes van revalidar la majoria absoluta a Eivissa, si bé el PP va imposar-se a cinc municipis de l’illa.

El Pacte de Progrés no s’esperava els resultats del 25 de maig i, abans de la cita electoral, el conjunt de partits que la integraven havien arribat a especular sobre la possibilitat de treure 30 diputats i no haver de necessitar el suport d’Unió Mallorquina (UM) de Maria Antònia Munar, però Jaume Matas, que mesos abans dels comicis havia plantejat la possibilitat de quedar-se a Madrid de ministre, va encapçalar finalment les llistes pel Partit Popular, va assolir els 30 diputats i va recuperar el suport de Munar, que equivalia a confirmar l’hegemonia del centredreta a les quatre illes.

El canvi de tendència en el vot de les Pitiüses i de les barriades i l’Eixample de Palma va ser determinant en la victòria electoral del PP, que feia palesa la divisió entre les formacions del Pacte de Progrés en aquests indrets i pagava així les picabaralles. Un altre factor determinant va ser l’ecotaxa que havia aprovat el Pacte de Progrés amb l’oposició dels hotelers i una bona part del sector turístic de les Illes, i que va ser objecte d’una duríssima campanya que atribuïa a aquest nou impost el descens en l’arribada de turistes europeus que, en bona part, era deguda a la crisi econòmica que patien els principals països d’Europa.

El caràcter emblemàtic de l’ecotaxa es va fer patent el 8 de juliol, quan el nou president del Govern Balear va anunciar la supressió definitiva de l’impost, que es va fer efectiva al novembre, quan va ser derogada pel Parlament Balear amb els vots del PP, l’abstenció d’UM i els vots en contra de la resta de partits. L’impost va ser substituït per un fons d’inversions mediambientals, que es nodriria d’aportacions de les institucions balears, del govern de l’Estat i de la Unió Europea, a més de la comunitat empresarial autòctona. Matas també va anunciar la posada en marxa d’un pla per a la desestacionalització de l’activitat turística a les Balears i diferents plans de promoció en els mercats emissors.

En els primers mesos de gestió, el nou govern Matas va emprendre altres iniciatives, particularment criticades pels partits d’oposició, en seguir una direcció contrària a la marcada anteriorment pel Pacte de Progrés en matèria lingüística i cultural. Així, respecte a la tasca en favor de la normalització lingüística desenvolupada per organismes civicopolítics, com l’Obra Cultural Balear, Matas va optar per la defensa i la promoció del bilingüisme. Respecte als plans organitzats per l’anterior govern de progrés per a la constitució d’una televisió balear, Matas va voler donar-hi prioritat, si bé que amb caràcter bilingüe, alhora que va cancel·lar les relacions establertes fins llavors amb TVC per nodrir-se de la seva experiència, i va advertir sobre una futura impossibilitat d’emissió de la cadena pública catalana a les Illes.