Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2002

Imprimir    Recomanar article
La disminució del trànsit a Son Sant Joan va ser motiu de preocupació pel sector turístic de les Illes

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Personatges Personatges
José María Aznar (620)
Maria Antònia Munar (52)
Entitats Entitats
Comissió Europea (242)
Consell de Mallorca (33)
Esquerra Unida-Els Verds (Balears) (28)
Federació hotelera de Mallorca (3)
Govern de les Illes Balears (128)
Pacte de Progrés (Illes Balears) (8)
Partit Popular de les Balears (81)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
PSM-Entesa Nacionalista (23)
Tribunal Constitucional de l`Estat espanyol (377)
Tribunal de Justícia de les Illes Balears (1)
Unió Mallorquina (123)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illes Balears (311)
71 lectures d'aquest article
6 impressions d'aquest article
Entra en vigor l´ecotaxa
Balears
El 2002 les Balears es van continuar situant entre les comunitats de més renda per càpita de tot l´Estat, si bé també va ser la més inflacionista, en créixer l´IPC fins el 4,5% i tenir fonamentada l´economia en els serveis i, particularment, en el turisme. Segons alguns economistes, aquest fet generava un risc per al sector de cara a l´any següent, tenint en compte la competència exercida per Turquia, Bulgària o Croàcia, que mantenien estable la inflació i no patien l´efecte alcista provocat per la implantació de l´euro. En relació amb l´augment de preus, també hi va haver veus que van responsabilitzar l´ecotaxa, el nou impost posat en marxa pel Govern Balear l´1 de maig del 2002, que gravava en 1 euro al dia l´estada dels forasters a les Illes.

Segons el Govern Balear, el fet que el 80% del PIB de les Illes provingués del turisme (onze milions de persones anuals) generava una despesa anual de 48.000 milions d´euros, destinada a temperar els efectes negatius sobre l´ecologia del país (disminució dels aqüífers en noranta centímetres en els darrers anys), que duplicava la mitjana estatal i havia de ser compensada convenientment.

De fet, l´aplicació de l´ecotaxa va ocupar una part important de l´actualitat política durant l´any. El 16 de gener el Tribunal Constitucional va aixecar de manera provisional la suspensió de l´impost turístic induïda per un recurs interposat pel govern espanyol, amb el suport del PP de les Illes, que el considerava una doble imposició que envaïa competències exclusives de l´Estat. El Tribunal Constitucional va considerar finalment que havia de prevaler l´interès autonòmic en la recaptació d´un tribut regulat per una llei legítima i que representaria per al Govern Balear uns ingressos addicionals d´entre seixanta i setanta-dos milions d´euros anuals per millorar les infraestructures i zones turístiques i preservar el medi ambient.

Aprofitant el dictamen, el Govern Balear va decidir aplicar l´impost l´1 de maig, tot i el recurs presentat per les federacions hoteleres de Mallorca, Menorca i Eivissa davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears. El 13 d´agost del 2002 la Comissió Europea va avalar la decisió del Govern Balear en considerar que les estades en allotjaments turístics amb una mitjana d´un euro per persona i nit no significaven cap “doble imposició’ que fos incompatible amb la legislació europea de l´IVA. Així, el 7 de setembre, l´executiu balear del Pacte de Progrés va anunciar la seva primera actuació basant-se en la recaptació obtinguda: destinar 3.852.000 euros a l´adquisició i enderrocament de dos edificis situats en zones turístiques per començar a esponjar les àrees més massificades. Mentrestant, el 80% dels empresaris hotelers van decidir no pagar l´impost, emparant-se en el recurs cursat i presentant els avals bancaris preceptius.

La polèmica de l´ecotaxa també era simptomàtica de les diferències polítiques a les Illes entre el Pacte de Progrés governant, en què col·laboraven PSIB-PSOE, PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca i de Menorca, Esquerra Unida, Els Verds i Unió Mallorquina, i l´abans totpoderós Partit Popular, que va passar bona part de l´any cercant el suport d´Unió Mallorquina, el partit liderat per Maria Antònia Munar que governava en el Consell de Mallorca i que, amb els seus tres diputats, resultava decisiu per formar la majoria parlamentària de la cambra balear. Els acostaments del Partit Popular van resultar infructuosos, tal com va quedar clar en la carta que a mitjan novembre Maria Antònia Munar va enviar al president del govern espanyol, José María Aznar, en què li demanava que deixés de tractar les Balears com “una colònia’ i que respongués als requeriments de la insularitat, que deixés de fer “competència deslleial’ i que acceptés una “sobirania fiscal’ més elevada per a les illes.