Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Jaume Matas

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Polítics, càrrecs públics i institucionals, sindicalistes i activistes (1754)
Personatges Personatges
Cristòfol Soler (21)
Elvira Rodríguez (5)
Jaume Matas (174)
Entitats Entitats
Parlament de les Illes Balears (58)
Partit Popular de les Balears (81)
PSM-Entesa Nacionalista (23)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Palma de Mallorca (Illes Balears) (207)
25 lectures d'aquest article
Jaume Matas
Balears
El 25 de maig del 2003, el PP va guanyar les eleccions al Parlament balear, després d’aconseguir 30 escons, gràcies a dos nous diputats autonòmics obtinguts a Eïvissa i Formentera. D’aquesta manera, el PP aconseguia la majoria absoluta al Parlament i Jaume Matas retornava a la presidència del Govern Balear, després del seu pas pel govern espanyol. Entre els primers objectius de Matas hi ha l’eliminació de la polèmica ecotaxa i la creació d’una cadena de televisió autonòmica bilingüe de les Illes.

Jaume Matas Palou va néixer a Palma el 5 d’octubre del 1956. Es va llicenciar en Ciències Econòmiques i Empresarials, branca d’Economia general per la Universitat de València, el 1978. En aquesta universitat va cursar l’especialitat d’Economia Conjuntural i Hisenda Pública, i després va guanyar la plaça de cap de servei de Finançament Aautonòmic de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Durant els anys d’estudiant va militar a les joventuts d’UCD.

Del 1989 al 1993 Jaume Matas va ser director general de Pressupostos de la conselleria d’Economia i membre del grup de treball del Consell de Política Fiscal i Financera, fins que el 20 de juny del 1993 va ser nomenat conseller d’Economia i Hisenda del govern de Gabriel Cañellas. En dimitir aquest, el juliol del 1995, com a conseqüència de la seva suposada participació en un afer de comissions il·legals, Matas va ser confirmat en el mateix lloc pel nou president balear, Cristòfol Soler, que el 27 de maig del 1996, un dia abans de la seva dimissió, el va nomenar conseller d’Agricultura, Comerç i Indústria.

Les circumstàncies de la dimissió de Cristòfol Soler i la correlació de forces dins el PP balear van determinar l’elecció de Matas com a nou cap de l’executiu de les Illes, càrrec que va obtenir el 14 de juny del 1996 per majoria simple en la segona votació.

El juny del 1999 va perdre per un sol escó la presidència de les Illes davant el Pacte de Progrés encapçalat per Francesc Antich Oliver, que va comptar amb el suport d’Unió Mallorquina.

Després de les eleccions espanyoles del març del 2000 en què el PP va aconseguir la majoria absoluta, Matas va ser nomenat ministre de Medi Ambient, una cartera des de la qual va posar en marxa el Pla Hidrològic Nacional i va haver de fer front al desastre del Prestige.

El març del 2003 va deixar el càrrec a l’executiu espanyol, en què va ser substituït per Elvira Rodríguez, per presentar-se com a cap de llista a les eleccions al Parlament Balear, que va guanyar, i així es va convertir en el primer president del Govern Balear que retornava al poder després d’haver perdut unes eleccions.