Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
Cristòfol Soler, Joana Aina Vidal i Joan Martí Tur van posar en perill la majoria absoluta del PP

Un any després de deixar la presidència, Gabriel Cañellas seguia condicionant la política balear

Articles dependents
Jaume Matas
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Illes Balears i Pitiüses (531)
Llengua catalana (1362)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Partits polítics i entitats (1853)
Personatges Personatges
Bartomeu Seguí (1)
Cristòfol Soler (21)
Francesc Fiol (9)
Gabriel Cañellas (42)
Ina Martínez (1)
Jaume Matas (174)
Joan Verger (8)
Joan Huguet (6)
Joan Marí Tur (4)
Joana Aina Vidal (2)
José María Aznar (620)
Entitats Entitats
Obra Cultural Balear (120)
Parlament de les Illes Balears (58)
Partit Popular (1639)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illes Balears (311)
105 lectures d'aquest article
271 impressions d'aquest article
L'allargada ombra de Gabriel Cañellas
Balears
El 1996 va ser un any de canvis polítics a les illes Balears, que van afectar principalment el Partit Popular, en el poder des del 1983, quan Gabriel Cañellas va guanyar les eleccions autonòmiques d'aquell any. Precisament Cañellas, que havia revalidat el seu càrrec en totes les eleccions -l'última el maig de 1995-, es va convertir en la raó última dels canvis.

Gabriel Cañellas havia hagut de dimitir de la presidència del partit i del govern el juliol de 1995, a causa de la seva suposada implicació en un afer de cobrament de comissions il·legals en l'adjudicació de les obres del túnel de Sóller. Va ser el president estatal del partit, José Maria Aznar, qui va instar directament el cessament de Cañellas, que, no obstant, va conservar la presidència de la Fundació Illes Balears i del Grup Popular al Parlament balear.

El cessament de Cañellas va anar seguit del nomenament com a cap del Govern Balear, el 28 de juliol de 1995, de Cristòfol Soler, que des del 1991 havia estat president del Parlament balear, mentre que Joan Huguet assumia la presidència del partit i del Parlament. Amb el suport de la direcció estatal, Cristòfol Soler va endegar des del govern una política sensiblement diferent de la del seu predecessor, especialment en dos àmbits: el del medi ambient, en què va defensar posicions més reguladores, i el de la política lingüística, en què va emprendre una decidida defensa del català.

Un cop celebrat el congrés estatal del PP al gener, i després de la victòria del seu partit en les eleccions generals del 3 de març, Soler va pitjar l'accelerador a fons. Al mes d'abril la comunitat balear va deixar de ser l'única que no prohibia als seus alts càrrecs exercir una altra professió. A finals d'abril, el Parlament de les Illes va aprovar la modificació de la llei de la funció pública que exigia el coneixement del català als funcionaris de l'Administració i que havia d'entrar plenament en vigor el 1998. També va destacar el gir donat a les relacions amb el Principat, aprofitant la bona entesa que es gestava entre el Partit Popular i Convergència i Unió per garantir la investidura d'Aznar. El 17 de maig una històrica cimera va reunir a Palma els governs Balear i de la Generalitat de Catalunya. L'endemà, Cristòfol Soler va participar en la manifestació convocada per l'Obra Cultural Balear i que va aplegar unes 30.000 persones a Ciutat de Mallorca, en la II Diada per la Llengua i l'Autogovern sota el lema "Som comunitat històrica". L'impuls donat per Soler a la normalització lingüística va coincidir amb l'aparició, I'1 de maig, del Diari de Balears, l'antic Baleares , el primer en llengua catalana de tota la història de les Illes.

Tants canvis van costar de pair dins el partit, i els suports inicials es van girar en contra de Soler, la gestió del qual contrastava amb el que havia estat la política de Cañellas. La perspectiva del congrés regional del partit, que s'havia de celebrar inicialment al mes de setembre, va acabar de polaritzar la situació. Joan Verger, que representava els anteriorment considerats crítics, volia substituir Huguet en la presidència del partit, i Cañellas volia seguir controlant l'acció de govern des del Parlament.

L'establiment d'una aliança tàcita entre els sectors d'Huguet i de Cañellas va reduir dràsticament el marge de maniobra de Soler, que va intentar forçar la situació amb una profunda remodelació del govern. Va cessar sis consellers cañellistes: Catalina Cirer, Joan Flaquer, Bartomeu Rotger, Bartomeu Cabrer, Marià Socias i Lluc Prats, i va nomenar alguns crítics, com Francesc Fiol, Bartomeu Seguí, Joan Marí Tur, Joana Aina Vidal i Ina Martínez. Davant d’aquests canvis, el 27 de maig es va reunir el Grup Parlamentari Popular, convocat per Cañellas, i va votar en contra de la gestió de Soler i la seva proposta de remodelació del govern. L'endemà, després de constatar que no tenia el suport del seu partit, Soler va dimitir com a president.

El mateix dia de la dimissió de Soler, el Grup Popular del Parlament va consensuar com a nou president Jaume Matas, home fort del govern en l'etapa Cañellas i fins llavors conseller d'Economia i Hisenda del Govern. La investidura de Matas es va fixar per al 12 de juny, però l'abstenció de tres diputats del PP, Cristòfol Soler, Joana Aina Vidal (Mallorca) i Joan Marí Tur (Eivissa), va obligar a fer una segona votació dos dies després, en què va ser confirmat perquè en tenia prou amb una majoria simple. Aquell dia va ser investit amb 30 vots del PP, 28 en contra de l'oposició í l'abstenció del diputat Joan Marí Tur.

El nou govern va quedar format pels consellers Rosa Estaràs (Presidència), Antoni Rami (Economia i Hisenda), Josep Maria González (Turisme), Guillem Camps (Treball i Formació), Joan Flaquer (Educació i Cultura), Joan Verger (Foment), Josep Joan Cardona (Agricultura, Comerç i Indústria), Josep Antoni Berastain (Funció Pública), Bartomeu Reus (Medi Ambient) i Francesc Fiol (Sanitat i Consum).

Les dificultats per a la investidura i les posteriors declaracions dels diputats crítics contra Gabriel Cañellas van remarcar les dissensions al si del Partit Popular balear, traslladades a la disputa que mantenien per la presidència del partit Huguet i Verger. Soler va preparar una candidatura pròpia al vuitè congrés, que finalment es va celebrar el 6 d'octubre. La pugna entre les candidatures de Verger i Huguet va ser decidida a Madrid a favor de Verger, en decretar la no-presentació d'Huguet a la reelecció de la presidència regional. Soler també va retirar la seva candidatura i va pactar amb Verger per col·locar alguns dels seus afins a l'executiva.
El 20 d'octubre Verger va obrir un expedient a la diputada Joana Aina Vidal i, finalment, va decretar la seva expulsió oficial el 12 de novembre, per haver-se passat a les files del Grup Mixt i haver posat el partit a un pas de perdre la majoria parlamentària (30 diputats a 29). Soler i Marí Tur van intercedir per Vidal, denunciant la mesura per il·legal, i van amenaçar d'abandonar el Grup Popular i fer-li perdre definitivament la majoria. Després d'un mes de gran tensió, amb amenaces constants de dimissió i expulsió, Verger i Soler van aconseguir evitar el trencament a canvi de la promesa que Gabriel Cañellas renunciaria a la presidència del Grup Parlamentari Popular a la Cambra a principis de 1997.