Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
Manifestants a Palma en desacord amb la política del govern encapçalat pel popular Jaume Matas

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cultura catalana (416)
Illes Balears i Pitiüses (531)
Llengua catalana (1362)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Televisió (467)
Personatges Personatges
Antoni Mir (25)
Antoni Planas (1)
Caterina Mieras (55)
Esperanza Aguirre (56)
Ferran Gomila (3)
Francesc Fiol (9)
Francisco Camps (177)
Gabriel Janer i Manila (21)
Jaume Matas (174)
Joan Maria Pujals (42)
Jordi Pujol i Soley (858)
Maria Umbert (7)
Maria Antònia Ferragut (1)
Miquel Segura (1)
Miquel Melià (6)
Pasqual Maragall (676)
Paula Fluixà Garcias (1)
Sebastià Alzamora (12)
Sebastià Frau Gayà (1)
Xavier del Ollo (1)
Entitats Entitats
Acció Cultural del País Valencià (89)
Coordinadora d'Associacions de la llengua de Menorca (2)
Editorial Moll (7)
Espai Mallorca de Barcelona (3)
Esquerra Unida-Els Verds (Balears) (28)
Federació d´Escola Valenciana (18)
Generalitat de Catalunya (1919)
Institut d`Estudis Baleàrics (23)
Institut d´Estudis Catalans (149)
Institut Ramon Llull (113)
Joves de Mallorca per la Llengua (6)
Obra Cultural Balear (120)
Partit Socialista de les Illes Balears (77)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Plataforma per la Llengua (60)
PSM-Entesa Nacionalista (23)
RTV-Balears (2)
Universitat de les Illes Balears (42)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Illes Balears (311)
51 lectures d'aquest article
32 impressions d'aquest article
L’IEB substitueix el Llull
Balears
La vida cultural i política de les Illes Balears el 2004 va estar marcada des de principis d’any pel trencament de relacions entre el Govern Balear i la Generalitat de Catalunya a l’Institut Ramon Llull, que finalment es va consumar d’una forma oficial el 7 de maig. Pasqual Maragall i Jaume Matas van fer el pas després de constatar la impossibilitat d’arribar a un acord per a la designació del nou director i un cop destituït l’anterior, Joan Maria Pujals, i apartat el seu equip directiu de l’organisme per part de la consellera de Cultura de la Generalitat, Caterina Mieras. El trencament de relacions deixava l’organisme en mans exclusives de la Generalitat de Catalunya, i es va produir després de dos anys de col·laboració entre els dos governs.

Com a alternativa, el Govern Balear va impulsar la refundació de l’Institut d’Estudis Baleàrics, que a partir del 10 de juny del 2004 va passar a ser dirigit per l’escriptor mallorquí Gabriel Janer Manila, amb l’encàrrec de revitalitzar-lo i de centrar-se en la promoció exterior de la cultura de les Illes. Janer Manila havia estat proposat anteriorment pel Govern Balear com a director de l’Institut Ramon Llull, però no va ser acceptat per la Generalitat de Catalunya tot i el seu perfil inequívocament catalanista. Al setembre, l’IEB va nomenar Miquel Segura com a coordinador general de l’organisme, i el 13 del mateix mes Janer Manila va fitxar l’escriptor Sebastià Alzamora com a número dos, amb l’encàrrec de dur l’àrea de promoció exterior. Alzamora havia estat el primer director de l’Espai Mallorca de Barcelona, delegat del Llibre de la Generalitat en l’última etapa del govern Pujol i responsable de continguts literaris d’Editorial Moll. En els mesos que van seguir, també van ser nomenats Xavier del Ollo com a secretari general, i Antoni Planas i Maria Antònia Ferragut com a responsables de diferents àrees de l’organisme. En acabar l’any, Janer Manila posava especial èmfasi en la difusió de la cultura balear a tots els territoris de parla catalana i en l’intercanvi amb altres focus culturals de l’Estat i l’estranger, sempre en la direcció de defensar la unitat de la llengua catalana.

La llengua va ser l’altre gran protagonista de la realitat política balear al llarg del 2004, sobretot des que a principis d’any el govern de Jaume Matas va aprovar una normativa segons la qual els pares de les Illes podrien escollir a partir del curs vinent la llengua en què els seus fills havien d’escolaritzar-se. Fins llavors, almenys la meitat de les assignatures s’impartien en català, tot i que a les escoles públiques aquesta proporció arribava fins al 70% i el 80%. Els partits d’oposició, entitats culturals, associacions de pares i sindicats d’ensenyament van rebutjar la mesura, així com també la de creació d’un departament de filologia a l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), que havia de tenir autoritat normativa en detriment de la Universitat de les Illes (UIB), que fins llavors havia exercit la prerrogativa i que actuava d’acord amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). A finals de gener, la polèmica va desembocar en un enfrontament obert entre els correctors i examinadors de la Junta Avaluadora i la conselleria de Cultura, perquè els filòlegs i els seus col·laboradors van acordar, en assemblea, no dur a terme cap examen mentre no presentessin la dimissió el conseller d’Educació i Cultura, Francesc Fiol, i el director general de Política Lingüística, Miquel Melià, a qui acusaven de “prepotents”.

La polèmica també va envoltar la creació de la radiotelevisió pública de les Balears i el nomenament de Maria Umbert com a directora general de l’ens públic Ràdio i Televisió de les Illes Balears (RTV-Balears), perquè van ser nombrosos els sectors que estaven en desacord amb el model bilingüe que volia aplicar-hi el PP.
Per suavitzar la mesura, al març, el president del Govern Balear, Jaume Matas, va proposar un conveni de col·laboració als seus homòlegs de Catalunya i el País Valencià per tal que el nou canal de televisió de les Illes es pogués veure en aquests territoris, alhora que el govern de les Illes es comprometia a garantir la distribució i la difusió de les televisions de Catalunya i del País Valencià a les Balears. Amb tot, la nova televisió balear no va presentar la seva imatge pública fins el 13 d’octubre del 2004, en un acte marcat per l’absència de tota l’oposició, com a senyal de protesta per la política de “fets consumats” del govern Matas. A més, els representants del PSIB-PSOE, PSM-Entesa Nacionalista i Esquerra Unida - Els Verds van difondre un comunicat conjunt en què denunciaven la política de fets consumats duta a terme per consolidar un projecte televisiu partidista i allunyat de la realitat social, cultural i lingüística de les Illes.

El 2004, també es van produir novetats a l’Obra Cultural Balear (OCB), amb el nomenament el 31 de març del nou president, l’advocat Sebastià Frau Gayà, amb 167 vots dels 221 emesos, que havia de rellevar Antoni Mir, que havia marxat per fer-se càrrec de la secretaria general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Com a vicepresidents de l’entitat van ser nomenats també l’advocat Ferran Gomila i l’estudiant i coordinadora de Joves de Mallorca per la Llengua, Paula Fluixà Garcias. Un mes després, l’OCB, juntament amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV), la Federació Escola Valenciana, Joves de Mallorca per la Llengua, la Plataforma per la Llengua d’Eivissa i la Coordinadora d’Associacions de la Llengua de Menorca, va alertar de l’escàs ús social del català a les Illes Balears i al País Valencià i del perill que el català passés a ser una llengua marginada. Com a indicadors d’aquest problema i pel que feia a l’ús de la llengua a l’escola al País Valencià es denunciava que només un 25% dels alumnes aprenen a llegir i escriure en valencià i que només el 60% del professorat tenia la capacitació lingüística per fer-ho. Per l’OCB, el problema més greu que patien les Illes era que no s’hi feia un ús habitual de la llengua catalana i que no es complia la llei balear que equiparava les dues llengües oficials. En tot cas, les accions de l’OCB van ser determinants perquè el 30 de juny el Govern Balear acordés de mantenir el català com a llengua de l’ensenyament a les Illes reconeixent el caràcter vertebrador del català a l’ensenyament.

En l’ordre polític, el 12 de juliol del 2004, en una reunió celebrada a Palma, els presidents dels governs balear, Jaume Matas; valencià, Francisco Camps, i madrileny, Esperanza Aguirre, tots tres del Partit Popular, van firmar un acord per fer oposició conjunta al govern espanyol del PSOE i per defensar interessos comuns. L’acord, que incialment es reduïa a la col·laboració en alguns aspectes concrets de les polítiques de sanitat i educació, va ser presentat com la creació del que van anomenar “Eix de la Prosperitat”, recordant que els tres territoris representaven el 26% de la població i el 29,3% del PIB de l’Estat.