Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1994

Imprimir    Recomanar article
Baltasar Garzón

Article de referència:
La ressurrecció del 'Cas GAL'
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Cas GAL (79)
Corrupció, frau i suborn (505)
Escàndols polítics (441)
Justícia, judicis i sentències (1209)
Jutges, fiscals, advocats (98)
Narcotràfic, contraban, drogues, alcohol (76)
Terrorisme basc (502)
Personatges Personatges
Baltasar Garzón (233)
Carmen Tagle (2)
Felipe González (226)
Francisco Paesa (2)
José Amedo (19)
José Antonio Urrutikoetxea (15)
José Luis Corcuera Cuesta (18)
José Ramón Prado Bugallo (2)
Laureano Oubiña (3)
Luis Roldán (47)
Mariano Rubio (16)
Michel Domínguez (13)
Santiago Arrospide Sarasola (6)
Vicent Albero (9)
Entitats Entitats
Agència Tributària (60)
Audiència Nacional (322)
Banc d`Espanya (121)
Euskadi Ta Askatasuna (741)
Grupos Antiterroristas de Liberación (33)
Guàrdia civil (196)
Partit Socialista Obrer Espanyol (1019)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Estat Espanyol (1908)
Marroc (87)
Galícia (59)
País Basc / Euskadi (267)
Almeria (13)
Huelva (4)
Jaén (3)
Torres (Jaén) (1)
12 lectures d'aquest article
5 impressions d'aquest article
Baltasar Garzón
El dissabte 6 de maig, el jutge Baltasar Garzón va dimitir de les seves responsabilitats com a diputat socialista i com a màxim responsable del Pla Nacional sobre Drogues, càrrecs a què havia accedit com a conseqüència de la seva participació electoral en les llistes socialistes als comicis generals del 1993.

El motiu era que el president Felipe González havia mostrat "passivitat amb la corrupció". La seva dimissió es produïa vuit dies després de la fuga de l'ex-director general de la Guàrdia Civil Luis Roldán, implicat en un afer de corrupció milionari; dos dies després de l'ingrés a la presó de l'ex-governador del Banc d'España Mariano Rubio, i dos dies després, també, de la dimissió del ministre d'Agricultura del govern socialista, Vicent Albero, per haver defraudat Hisenda en les seves declaracions.

Baltasar Garzón va néixer el 26 d'octubre de 1955 a Torres, Jaén. Garzón va començar estudiant per capellà als seminaris de San Felipe Neri de Baeza i Virgen del Carmen de Jaén, però va canviar de parer i va decidir fer-se advocat.

Llicenciat en dret, després d'unes oposicions a jutge en què va obtenir el número 11 de la seva promoció, Garzón va començar a exercir als jutjats de les províncies de Huelva, Jaén i Almeria abans d'anar a Madrid, on l'any 1988 va ser nomenat magistrat d'un dels jutjats d'instrucció de l'Audiència Nacional.

Des de l'Audiència Nacional, Garzón va guanyar prestigi i consideració social. L'any 1988 va començar a fer-se càrrec del sumari dels GAL, en el qual s'investigava l'actuació de polítics coneguts en la creació i el finançament del grup que havia matat 26 persones presumptament implicades amb ETA al País Basc francès. El resultat de les seves investigacions va ser l'empresonament del subcomissari José Amedo Foucé i l'inspector Michel Domínguez.

Aquell any també es va encarregar, juntament amb la fiscal Carmen Tagle (assassinada per ETA el 12 de maig de 1989), de casos contra etarres detinguts a França, com Andoni Urrutikoetxea, Josu Ternera, o Santiago Arrospide Sarasola, Santi Potros.

L'any 1989 va començar les seves actuacions en l'anomenada Operació Nécora, per desfer els fils del narcotràfic a Galícia, i un any després va detenir Sito Miñanco i Laureano Oubiña, dos dels capos del tràfic de drogues gallec.

L'any 1990 Garzón es va oposar al responsable d'Interior, José Luis Corcuera, per l'aplicació de la llei de seguretat ciutadana, que Garzón va considerar un atemptat contra els drets fonamentals de les persones, ja que la llei afavoria la possibilitat d'irrupció de la policia als domicilis particulars sense necessitat d'ordre judicial.

L'any 1991 va encetar l'anomenada Operació Pitó, que uns mesos després permetria el desmantellament de la principal organització de traficants d'haixix que operava entre el Marroc i Andalusia i que distribuïa la droga per tot l'Estat. El 1992, seguint amb el cas GAL, Garzón va començar a establir relacions entre l'organització i l'Estat. Les investigaciones van implicar Francisco Paesa.

L'any 1993, sorprenent a tothom, Baltasar Garzón va acceptar integrar-se com a número 2 per Madrid a les llistes electorals del PSOE. Felipe González li havia demanat que col·laborés amb el partit en matèria d'Interior i Justícia. Després de la victòria del PSOE, Garzón va ser nomenat delegat del govern per al Pla Nacional sobre Drogues, càrrec del qual va dimitir el 1994.