Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
El Banc de Sabadell va reforçar el seu pes en fer-se amb el control del Banco Atlántico

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bancs i caixes (409)
Economia catalana (535)
Fusions, adquisicions, opes empresarials, acords (402)
Personatges Personatges
Josep Oliu (23)
Entitats Entitats
Arab Banking Corporation (2)
Banc Atlàntic (7)
Banc Comercial Portuguès (2)
Banc d'Astúries (2)
Banc d`Espanya (121)
Banc Sabadell (63)
Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (64)
Banco Herrero (4)
Banco Popular (10)
Barclays Bank (4)
Caixa d`Estalvis i Pensions (171)
Caixa Geral de Depósitos de Portugal (2)
Caja de Ahorros del Mediterráneo (12)
Citigroup (5)
Roca Junyent Advocats (2)
Solbank (1)
Unicrédito (2)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Catalunya (2926)
52 lectures d'aquest article
13 impressions d'aquest article
El gran salt d’un banc català
Banc Sabadell
El 21 de desembre del 2003 es va saber que el màxim accionista del Banco Atlántico, l’Arab Banking Corporation (ABC), havia decidit en un consell d’administració celebrat a Londres adjudicar a Banc Sabadell el 68,5% de les accions que tenia al Banco Atlántico. Banc Sabadell va aconseguir el control de l’Atlántico després d’una dura pugna amb la Caixa Geral de Depósitos de Portugal, el Barclays Bank, l’Unicrédito i la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM). Banc Sabadell va adquirir així les accions del grup ABC i també les del BBVA, que representaven conjuntament més del 92% del capital del Banco Atlántico. L’operació havia comptat amb l’assessorament de Citigroup Global Markets i del bufet Roca Junyent Advocats, i es va liquidar a 71,79 euros per acció, cosa que suposava un desemborsament final de 1.500 milions d’euros.

Per fer front a aquesta inversió, com ja s’havia anunciat, Banc Sabadell hauria de portar a terme una ampliació de capital inicial d’uns 900 milions d’euros que, un cop completada, convertiria el banc català en el quart grup bancari de l’Estat a l’aconseguir uns actius conjunts de 37.000 milions d’euros. La integració definitiva es produiria el 2005. L’operació comptava amb el vistiplau del Banc d’Espanya, que el febrer del 2004 podria donar llum verda a l’opa sobre el cent per cent de les accions del Banco Atlántico i incorporar inversors institucionals per poder cotitzar a la borsa dins l’Íbex-35.

L’adquisició del Banco Atlántico representava un pas de gegant per a Banc Sabadell. En termes generals, li havia de permetre augmentar el seu benefici net un 24,1%, fins als 230 milions d’euros, el seu volum de crèdit fins a 29.046 milions i els recursos de clients gairebé un 37%, fins a 33.042 milions. Amb aquestes xifres, Banc Sabadell aconseguiria una quota de mercat del 6,81% en la banca i del 3,3% en el conjunt del sistema financer espanyol. En tot cas, l’entitat catalana, de la qual La Caixa posseïa el 15%, es consolidava com a quart grup bancari espanyol, just darrere del Banco Popular, del qual el separaven 11.709 milions d’euros en actius, 432 en recursos propis, 2.900 milions en dipòsits i 10.000 milions en crèdits.

Però la fusió seria complexa i llarga. Segons va precisar Josep Oliu, president de Banc Sabadell, prèviament a la fusió de les dues entitats caldria procedir al tancament d’una setantena d’oficines del banc absorbit, sense que s’hagués de produir una reducció dràstica de plantilla, ja que la mitjana d’edat dels treballadors del Banco Atlántico era elevada. Oliu també va manifestar que fins que no s’acabés el procés de fusió, l’Atlántico funcionaria com una unitat autònoma, sota la supervisió de Banc Sabadell.

En tot cas, l’operació era la culminació d’una gran expansió d’un banc nascut a Sabadell el 1881 que, amb un accionariat preferentment local, havia aconseguit adaptar-se i evolucionar en diferents circumstàncies històriques i econòmiques. En els primers temps, Banc Sabadell es va dedicar a assegurar el proveïment de primeres matèries, llana i carbó, per a la indústria local, amb operacions d’intermediació i d’importació. El 1890 va obrir una sucursal a Buenos Aires per facilitar l’arribada de llana en brut i de pells, que va ser tancada a principis del segle XX, quan el banc va decidir dedicar-se només a la intermediació bancària. La Primera Guerra Mundial i la guerra del 36 van suposar un trasbals per a les activitats de l’entitat, que va començar a recuperar-se amb la posada en marxa dels plans d’estabilització franquistes. Durant les dècades dels seixanta i dels setanta va començar el seu llançament comercial per tot el territori català, molt vinculat al món de la petita i mitjana empresa. A principis de la dècada dels vuitanta es va instal·lar a Madrid i a Mallorca, i va incorporar progressivament diverses marques i activitats. El 2002 ja comptava amb gairebé mil oficines i havia absorbit el Banco Herrero, el Solbank, el Banco de Asturias i havia creat el Sabadell Banca Privada, tot integrat al Grup Banc Sabadell. Finalment, el 2003 comptava amb un total de 48.977 accionistes, 41.781 dels quals disposaven de fins a 3.500 accions, i una vintena eren els propietaris de més de 350.000. Entre l’accionariat del grup hi havia accionistes estratègics, com ara La Caixa (15%) i el Banc Comercial Portuguès (8,5%), així com un seguit d’accionistes minoritaris i institucionals.