Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
Tragèdia a l'estany natural més gran d'Espanya

Un submarinista ajuda a treure una de les víctimes del catamarà L'Oca, enfonsat a l'estany

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Accidents i catàstrofes humanes (458)
Personatges Personatges
Antoni Bordeta (1)
Bartomeu Gayolà (3)
Esteve Rabassa (1)
Francesc Pons (2)
Joan Solana (1)
Joan Ribera Alsina (1)
Josep Alsina (4)
Montserrat Bastit (1)
Nyamanyng Dumbuya (1)
Pere Deulofeu (1)
Pere Roura (1)
Simó Rodriguez (4)
Entitats Entitats
Ajuntament de Banyoles (5)
Baterías Tudor (1)
Carpa de l`Estany S.A. (1)
Generalitat de Catalunya (1919)
Ministeri de Foment (122)
Taller Pons (1)
Valsame (1)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Banyoles (23)
340 lectures d'aquest article
1498 impressions d'aquest article
Catàstrofe a l'estany
Banyoles
El 8 d’octubre de 1998 la ciutat olímpica de Banyoles va viure un dels dies més negres de la seva història contemporània. Vint persones van perdre la vida i trenta-vuit més van resultar ferides en l’enfonsament d’una de les barques que feia passejades turístiques per l’Estany de Banyoles. Aquesta era la segona vegada durant el segle XX que l’estany vivia una tragèdia d’aquesta magnitud: el 26 de maig de 1913 va naufragar una petita embarcació a motor que anava sobrecarregada i deu dels tretze passatgers van morir engolits per les aigües de l’estany.

Els fets es van produir cap a dos quarts d’onze del matí, quan el catamarà ecològic L’Oca va iniciar una de les seves sortides amb 141 persones a bord (només tenia permís per transportar-ne 84). Els passatgers eren un grup de jubilats de nacionalitat francesa, provinents de diverses poblacions de l’oest de França, que havien sortit des de la localitat de La Rochelle (Bretanya) per passar uns dies de vacances a Catalunya. El catamarà salpava marxa enrere quan a uns quaranta o cinquanta metres del moll, va començar a enfonsar-se per la part de darrere. El patró se’n va adonar de seguida i ràpidament va intentar tornar al port, però no va ser-hi a temps. L’embarcació es va enfonsar a pocs metre de terra, els passatgers que van poder van saltar a l’aigua, d’altres es van ensorrar amb la barca. La gent que hi havia vora de l’estany es va llançar a l’aigua per intentar salvar els passatgers del catamarà mentre esperaven que arribessin els equips de rescat.

Inicialment es va pensar que només hi havien entre 6 o 7 morts però el balanç final va anar creixent fins a 20 persones mortes i 38 de ferides algunes en estat molt greu. Els ferits van ser traslladats a diversos centres hospitalaris, els més greus van ser hospitalitzats a l’Hospital Trueta de Girona i un altre a l’Hospital de Sant Pau. La resta de persones van ser trasllades a l’hotel Guitart Park de Lloret, on s’estaven durant els dies que passaven a Catalunya..

Ràpidament van anar als llocs dels fets bombers amb camions i helicòpters, mossos d’Esquadra, ambulàncies, membres del Servei d’Emergències Mèdiques, efectius de la Creu Roja i submarinistes. Les autoritats locals van intervenir personalment en les operacions de rescat, amb l’alcalde de la població, Joan Solana, al davant. També va fer immediatament acte de presència el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Xavier Soy. Poc a poc van anar arribant altres personalitats, com el conseller de d’Indústria Comerç i Turisme, Antoni Subirà, el conseller de Governació, Xavier Pomés, la delegada del Govern central, Júlia García Valdecasas, el president de la Diputació Frederic Sunyer, i l’alcalde de Girona, Joaquim Nadal, entre d’altres. A les sis de la tarda es va presentar en el lloc dels fets el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, que va explicar que era a Banyoles perquè volia donar el seu suport als familiars i a les autoritats i perquè considerava que ser-hi era “una obligació del Govern”.

El catamarà L’Oca, una embarcació elèctrica i ecològica de sofisticada tecnologia era la barca més nova de Banyoles i havia entrat en funcionament el mes de juny anterior. Segons un informe de l’Ajuntament de Banyoles, l’11 de febrer de 1997, la Comissió de Govern va atorgar la llicència a Simón Rodríguez Giménez, propietari de la societat Carpa de l’Estany SA , perquè canviés la seva vella barca de gas-oil per una de motor ecològic. La nova barca era el catamarà L’Oca que va ser construït per l’empresa Polimar 3.000, de Palau Saverdera (Alt Empordà), amb un cost de 25 milions de pessetes. L’embarcació sinistrada era el segon vaixell de l’estany que duia l’etiqueta d’ecològic; el primer era l’Anna, avarat el març de 1997.

Aquest tipus de vaixell, a més de no contaminar les aigües de l’estany, incorporava serveis addicionals que facilitaven l’accés de la gent gran i de persones amb discapacitats físiques a les barques. Com a mesura de seguretat, el vaixell estava obligat a disposar de tants flotadors i armilles salvavides com persones poguessin viatjar-hi. Tot semblava perfectament controlat, i en un primer moment es va pensar que la causa de l’accident havia estat exclusivament la sobrecàrrega de passatgers. Però ben aviat va aparèixer un element nou: l’estat real del catamarà que s’havia enfonsat no es corresponia amb la informació oficial. El vaixell havia estat modificat, duia més bateries de les que oficialment constaven i, a més a més, se li havien practicat uns orificis de ventilació que no constaven a les especificacions tècniques de la nau.

L’endemà mateix de la tragèdia, l’enginyer naval Joan Ribera Alsina va fer un informe per encàrrec de l’Ajuntament i ja va apuntar que la causa de l’accident va ser l’entrada d’aigua a la nau a través de dues toveres de ventilació, d’un metre vint d’ample aproximadament, situades sota el nivell de la coberta i que no figuraven en el projecte tècnic inicial redactat per l’enginyer Pere Deulofeu, ni van ser detectades per la Inspecció de Vaixells de la Província de Girona. A més a més, el motor de la embarcació havia estat substituït per un de més potent i s’hi havien instal•lat més bateries per poder recórrer l’estany més ràpidament i poder transportar més passatgers. El fet que hi hagués més bateries (amb un pes que superava en quatre tones l’autoritzat) feia necessària una ventilació més gran i això explicaria les dues obertures que s’havien fet a popa. El primer informe també va detectar que les cadires del catamarà no estaven ancorades per poder guanyar més espai i, a més a més, permetia celebrar bodes o altres festes per a les quals la nau no estava dissenyada.

Per acabar de completar el panorama, la Capitania Marítima de Girona va informar que el vaixell no havia complert els requisits exigits per poder funcionar com una embarcació comercial, ja que només tenia una autorització per estar a l’aigua “a efectes de proves” i no disposava ni tan sols dels certificats previs per sol•licitar la matrícula provisional. El catamarà només disposava d’un primer permís de construcció concedit el 7 de novembre del 1997, i un segon permís d’avarada atorgat el 20 de març del 1998.

Totes les dades semblaven indicar que darrere del tràgic accident hi havia hagut una cadena d’actuacions, com a mínim, imprudents, i que les diferents Administracions implicades (Ajuntament, Ministeri de Foment i Generalitat de Catalunya) no havien complert amb prou rigor les seves tasques d’inspecció.

Poques hores després de l’enfonsament de L’Oca el propietari i el patró de l’embarcació accidentada, Bartomeu Gayolà i Simó Rodríguez, van ser portats a declarar davant la jutge Montserrat Bastit, del jutjat número 7 de Girona, que els va deixar en llibertat, mentre no li arribessin els informes oficials sobre les causes de l’accident. El procés va ser llarg.

L’Oca no va poder ser reflotada fins l’endemà de l’accident, ja que es tenia por que les bateries ecològiques vessessin els àcids que hi havien dins d’aquestes bateries. I fins al 22 d’octubre no es va realitzar una inspecció ocular de L’Oca i fins al 18 de novembre no es va traslladar l’embarcació a l’aeroport de Girona. Un cop allí, els tècnics han d’elaborar un nou informe per verificar l’estat de les peces i veure l’abast de les manipulacions fetes al vaixell.

Es preveia que el procés d’instrucció del sumari també seria llarg. A l’acabar l’any, hi havia nou les persones imputades en el cas: el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient de l’Ajuntament de Banyoles , Josep Alsina, l’enginyer municipal Pere Roura, els propietaris de l’embarcació Bartomeu Gayolà i Simó Rodríguez, un empleat dels propietaris Nyamanyng Dumbuya, un tècnic mecànic del Taller Pons (on s’havien realitzat les modificacions del vaixell), Antoni Bordeta, el propietari de Tallers Pons, Francesc Pons, el constructor Esteve Rabassa i l’enginyer de Baterías Tudor Pere Deulofeu. A més l’Ajuntament de Banyoles, representat pel seu alcalde, Joan Solana, constava com a responsable civil subsidiari. La família d’una de les víctimes havia comparegut com a acusació particular i una associació, Valsame, exercia l’acció popular.