Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1997

Imprimir    Recomanar article
L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, en un dels escenaris previstos per al Fòrum 2004, Diagonal Mar

La ministra de Cultura, Esperanza Aguirre

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Museus, biblioteques, fires culturals, exposicions (334)
Personatges Personatges
Esperanza Aguirre (56)
Javier Solana (84)
Joan Clos (169)
Joan Carles de Borbó (205)
Marcelino Oreja (4)
Pasqual Maragall (676)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Comissió Europea (242)
Comitè Olímpic Internacional (70)
Fòrum Universal de les Cultures (61)
Organització del Tractat de l`Atlàntic Nord (264)
UNESCO (89)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
70 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
Fòrum Universal de les Cultures
Barcelona 2004
El dia 12 de novembre de 1997 la conferència general de la UNESCO reunida a París va aprovar per unanimitat la candidatura de Barcelona com a ciutat organitzadora del Fòrum Universal de les Cultures, una iniciativa proposada el 25 d’abril per l’Ajuntament de Barcelona, amb el suport d’altres institucions, que s’ha de celebrar l’any 2004. El Fòrum Universal de les Cultures era una idea totalment original, pensada amb l’objectiu de promoure la cultura de la pau i el respecte a la diversitat multiètnica i pluricultural del planeta, d’acord amb l’ideari de la UNESCO.

El dia de l’aprovació només el Japó, Grècia i Síria van manifestar els seus dubtes per raons ben diverses. Japó ho va fer com a contribuent important de la UNESCO perquè el 2005 tenia previst de fer una Expo a Aichi-Hagoya i no volia que els esdeveniments coincidissin. Grècia, per la seva banda, tenia por que el Fòrum del 2004 fes la competència a les seves olimpíades culturals i Síria va ser l’únic país que no va aprovar el projecte perquè es considerava un país ocupat en no haver retornat encara Israel els Alts del Golan conquerits el 1967 en la guerra dels sis dies.

La conferència general de la UNESCO havia debatut el tema entre els dies 21 d'octubre i 11 de novembre a proposta del govern espanyol i sota la supervisió de la comissió de Cultura de la UNESCO, que va ser la instància que va portar la proposta a l’assemblea general, que finalment va aprovar el projecte.

El procés havia anat molt ràpid. El 18 de setembre, l'encara alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, va presentar el projecte a la Comissió Europea a través del comissari Marcelino Oreja. El 6 d’octubre, el secretari general de l'OTAN, Javier Solana, va manifestar el seu suport a l'alcalde Joan Clos, que el 20 d’octubre va entregar el dossier del Fòrum al rei d’Espanya. Tres dies més tard, la ministra d'Educació i Cultura, Esperanza Aguirre, ho va presentar a la 29 conferència general de la UNESCO, que aplegava 186 països i el 28 d’octubre la Comissió Europea va autoritzar el projecte amb el vistiplau de destacades personalitats mundials com Desmond Tutu, Joseph Rotblat, Butros Ghali, Rudy Giuliani, Jack Lang, Shimon Peres, John Elliot i Yehudi Menuhin.

En assumir la candidatura, l'Ajuntament de Barcelona ja havia creat el Consell Directiu del Fòrum, que incorporava representants de l’UNESCO, l’OTAN i el Comitè Olímpic Internacional (COI) i havia creat l’esborrany del projecte: el Fòrum tindria una durada de 150 dies i tractaria com a grans temes de la pau, el medi ambient i la cultura, en tres àmbits bàsics: Les condicions de la pau, La ciutat i el desenvolupament sostenible i Les cultures i la creació. La xifra prevista de participants se situava en els 150.000, entre institucions supranacionals, institucions territorials i col•lectius específics i el pressupost inicial rondava els 100.000 milions de pessetes.

Els organitzadors preveien la possibilitat de l’autofinançament del Fòrum a partir dels 25 milions de visites (entrades comprades) previstes, els patrocinis i els efectes de l’impacte mediàtic del Fòrum que es traduirien en drets de televisió, publicitat i merchandising.

Des del punt de vista municipal, el principal rèdit de la iniciativa era per a la ciutat, que havia aconseguit el compromís de l’Administració per enllestir infrastructures importants com la del port i l’aeroport, a més de garantir l’inici de les obres del tren d’alta velocitat, que seria inaugurat a Barcelona poc abans del començament del Fòrum. També s’ha previst fer una península de 75 hectàrees guanyades al mar entre Poblenou i Sant Adrià, on es construiran tres grans palaus per a les exposicions temàtiques; acabar el projecte de Diagonal Mar, pensat com la culminació del Pla Cerdà, i de refer tota la desembocadura del Besòs incorporant-hi la reforma urbanística del barri de la Mina. Tot plegat amb una inversió pròxima als 1,6 bilions de pessetes.