Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2011

Imprimir    Recomanar article
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Autodeterminació, referèndums, processos d`independència (454)
Personatges Personatges
Alfred Bosch (23)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
33 lectures d'aquest article
1 impressió d'aquest article
Barcelona diu 'sí' a la independència
Els organitzadors van declarar que es conformaven amb el 12% de participació. Van assolir el 21,37% sobre el cens electoral i el 18,14% sobre el cens utilitzat per la mateixa plataforma organitzadora, Barcelona Decideix. En total, 257.645 persones. I va guanyar el sí. Rotundament. Barcelona tancava així el 10 d’abril el cicle de consultes sobre la independència de Catalunya que es va iniciar el setembre del 2009 a Arenys de Munt (Maresme).

El 89,7% de les 257.645 persones que van participar en la consulta va votar a favor que “la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea”. Només el 8,8% dels participants va optar pel no mentre que els vots en blanc van sumar l’1,52%.

Tot i que el referèndum no era vinculant, milers de ciutadans van voler decidir sobre el futur de Catalunya. Entre ells, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que va votar-hi a favor. Coincidint amb la picabaralla política pel “secretisme” i la “clandestinitat” amb què, segons l'oposició, va participar-hi el Govern d’Artur Mas, Pujol va assegurar que malgrat no tenir validesa legal, els referèndums podien ser un termòmetre molt important del desencís dels catalans. Per contra, l’alcaldable del PP, Alberto Fernández Díaz, va afirmar que la consulta tenia un únic objectiu: “fer normal un fet que, si tingués conseqüències jurídiques, seria il·legal”.

La consulta va comptar amb la participació de 7.000 persones voluntàries, distribuïdes en 347 col·legis electorals on es van habilitar 505 urnes, que durant quatre mesos es van organitzar per fer-la possible. Durant aquest període, van ocupar llocs estratègics de la ciutat perquè qui ho volgués pogués exercir el seu dret a vot anticipadament. Una feina que va recollir els seus fruïts perquè el 37,4% dels sufragis es van aconseguir per aquesta via.

L’organització també va haver de crear un sistema informàtic per garantir la privacitat i evitar duplicitats en el vot. El procediment va ser rigorós i fiable perquè una junta electoral, integrada pels advocats August Gil Matamala, Magda Oranich i Josep Cruanyes va supervisar els 130 voluntaris que informatitzaven les dades de les persones que havien participat abans del 10 d’abril. A més a més, per donar més fiabilitat i transparència al procés, es va convidar 51 observadors internacionals, eurodiputats i diputats d’arreu del món, especialment flamencs belgues, perquè supervisessin la consulta. Paral·lelament, mitjans internacionals com Le Monde, la BBC o Al-Jazeera se’n van fer ressò.

“Mai, ni en el més remot dels nostres somnis, podíem haver imaginat un resultat així. Està clar que hem fet història”, va manifestar Alfred Bosch, portaveu de Barcelona Decideix. I va afegir: “qui digui que votar sobre la independència no interessa els barcelonins és que no toca de peus a terra”. Per a Alfred Bosch el sistema va funcionar a la perfecció, malgrat els mitjans limitats amb els quals va comptar la consulta. El portaveu de Barcelona Decideix també va destacar que no s’havien gastat diners dels contribuents per dur-la a terme, ja que les despeses havien anat a càrrec dels propis voluntaris.

La força del poble. Arenys de Munt va marcar una fita històrica el 13 de setembre de 2009, quan va organitzar la primera consulta sobre la independència de Catalunya. Des de llavors, 554 municipis catalans i més de 4,6 milions de persones convocades han pogut pronunciar-se a favor o en contra. El 91,74% ha votat positivament, mentre que el 6,01% ho ha fet en contra i l'1,91% en blanc.

A Barcelona, el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs, també va aplaudir els resultats tot i que va assenyalar que encara era aviat perquè Catalunya plantegés la independència de l’Estat espanyol.