Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Les Festes Majors de Gràcia van ser font de conflictes entre la policia i alguns grups de ciutadans.

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Crim, delinqüència, màfia (389)
Manifestacions, concentracions, moviments socials/cívics (442)
Poder executiu i governs (1139)
Política catalana (2179)
Personatges Personatges
Joan Clos (169)
Entitats Entitats
Ajuntament de Barcelona (355)
Convergència i Unió (1824)
Esquerra Republicana de Catalunya (1509)
Generalitat de Catalunya (1919)
Guàrdia Urbana de Barcelona (70)
Junta de Seguretat de Catalunya (7)
Partit dels Socialistes de Catalunya (1256)
Partit Popular de Catalunya (319)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
70 lectures d'aquest article
18 impressions d'aquest article
Ordenances, civisme i Carta municipal
Barcelona
Al març de 2005, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Pla per a la Promoció del Civisme, que es proposava aconseguir el compromís ciutadà i incidir en quatre objectius concrets: la neteja, el soroll, els espais de convivència i la mobilitat, de cara a un imprescindible canvi d’actitud dels ciutadans respecte al civisme. Al llarg de l’any, el pla es proposava desenvolupar actuacions concretes amb l’objectiu de concentrar els esforços en problemes que podien ser eradicats, com les bosses d’escombraries dipositades fora dels llocs previstos, el soroll de les motos, les pintades i els grafits o les defecacions canines. El pla també pretenia augmentar la incidència de la campanya als barris per poder accedir a tota la població; comptar amb una participació més gran de la ciutadania i incrementar les accions exemplificadores dels càrrecs públics, com les passejades mentre desenganxaven cartells, recollien bosses fora de lloc o accions similars.

Aquest pla, però, va passar amb més pena que glòria fins que arribat l’estiu, i amb motiu de les festes majors, es van produir alguns incidents, bàsicament, a les festes de Gràcia. Aquests incidents van precedir un esclat d’incivisme, sobretot a Ciutat Vella, on cada dia s’escoltaven més fort les queixes dels veïns contra els turistes, joves i gent desarrelada que feia les seves necessitats pels carrers. Aquesta situació va motivar diferents intervencions públiques de les autoritats municipals barcelonines per cridar a l’ordre. La més destacada va ser protagonitzada per l’alcalde Joan Clos quan, en una entrevista, va recalcar que la gent havia de sortir de casa havent fet ja les seves necessitats.

El 9 de setembre, va tenir lloc a l’ajuntament de Barcelona un ple extraordinari sobre civisme promogut pels dos grups de l’oposició, CiU i PP, arran de la degradació que vivien alguns barris de la ciutat. L’agitat ple va acabar amb l’anunci d’un pla de xoc de l’equip de govern, que es comprometia a destinar més diners a neteja, a posar més agents de la guàrdia urbana al carrer i a dotar amb més mitjans els serveis socials. A més del compromís ja fet públic anteriorment d’elaborar unes noves ordenances que donessin instruments jurídics més eficaços per lluitar contra les conductes incíviques.

En aquell moment, l’alcalde, Joan Clos, va admetre que Barcelona tenia “greus problemes” d’incivisme i va demanar suport als governs de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat perquè acceleressin els canvis legislatius que facilitessin la implantació de la justícia de proximitat i el desplegament dels mossos d’esquadra.
L’elaboració de les noves ordenances va ser complicada, sobretot en el terreny polític, ja que el govern municipal es mostrava dividit en la política que calia aplicar davant fenòmens com la mendicitat o la prostitució. Finalment, el ple de l’Ajuntament de Barcelona, va aprovar les noves ordenances el 23 de desembre amb el suport del PSC i ERC, mentre que l’altre soci de govern, Iniciativa, votava en contra. CiU també va votar a favor i el PP es va abstenir. La nova ordenança volia ser una eina eficaç i innovadora per al serveis municipals que treballaven a l’espai públic en el seu enfrontament a problemàtiques noves. El text havia de ser actualitzat cada dos anys per adequar-lo al sorgiment de possibles noves situacions no contemplades en la normativa aprovada. Aquesta normativa prohibia pintar o realitzar grafits sobre les parets, les conductes que adoptessin formes de mendicitat, atemptar contra la dignitat de les persones amb insults o imprecacions, l’ús inadequat dels jocs a l’espai públic, l’exhibició de pancartes, cartells i fullets, les juguesques, i també l’oferta i demanda de serveis sexuals a la via pública. Insistia de forma punyent contra la contaminació acústica, la venda ambulant il·legal, les actituds vandàliques, la consumació de necessitats fisiològiques pels carrers o el consum de begudes alcohòliques.

En tot cas, la nova ordenança no volia qualificar les conductes com a cíviques o incíviques ni fer judicis morals, sinó només condemnar aquells comportaments que generessin problemes de convivència. No havia d’entrar en vigor fins al gener de 2006 amb l’aplicació d’un conjunt de normes estretament vinculades a d’altres actuacions de gran abast per a la ciutat com ara la Carta Municipal, el desplegament dels mossos d’esquadra a Barcelona, i els programes d’atenció a les persones, com ara el Pla d’Inclusió social.

La Carta Municipal, una realitat llargament reivindicada per l’Ajuntament i la Generalitat, va ser aprovada el 22 de desembre de 2005 al Congrés dels Diputats, un quart de segle després que hagués estat sol·licitada per primer cop. Com era preceptiu, el projecte de llei hauria de ser enviat al Senat per a la seva aprovació que es preveia es produiria cap al març de 2006.

El que s’havia aprovat era, fonamentalment, un conjunt de competències que l’Administració de l’Estat compartiria amb l’Ajuntament de Barcelona, com ara la justícia de proximitat, perquè disposava d’un òrgan judicial específic, un cop fos modificada la Llei Orgànica del Poder Judicial per facilitar-ho. També, el dret de l’Ajuntament a tenir veu i vot en la realització de grans infraestructures, el dret preferent sobre solars de propietat estatal, o la participació en la xarxa de telecomunicacions de la ciutat. Així mateix, la Carta Municipal atorgava més poder a la guàrdia urbana i s’articulaven orgànicament les relacions entre l’Ajuntament i la Junta Local de Seguretat, tot reconeixent el paper de la guàrdia urbana com a policia judicial i de seguretat. Per últim, aportava també un reconeixement financer de la capitalitat de Barcelona, que suposaria uns 50 milions d’euros més al cap de l’any.