Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1996

Imprimir    Recomanar article
El Barca 96-97, amb la missió de fer oblidar el 'dream team' de Johan Cruyff

El Barça de Cruyff

Guardiola, titular amb Cruyff i amb Robson

Articles dependents
Ronaldo
Bobby Robson
José Mari Bakero
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Abelardo Fernández (9)
Albert Celades (5)
Albert Ferrer (6)
Ángel Cuéllar (2)
Carles Busquets (2)
Emmanuele Amunike (4)
Fernando Couto (5)
Gica Popescu (5)
Gica Hagi (3)
Giovanni da Silva (5)
Guillermo Amor (5)
Hristo Stòitxkov (30)
Iván de la Peña (18)
Jesús Mariano Angoy (6)
Joan Gaspart (62)
Johan Cruyff (68)
Jordi Cruyff (10)
José Mari Bakero (12)
Josep Guardiola (102)
Josep Lluís Núñez (63)
Juan Antonio Pizzi (6)
Julen Lopetegui (2)
Laurent Blanc (3)
Luís Figo (25)
Luis Enrique Martínez García (27)
Meho Kodro (2)
Miquel Àngel Nadal (11)
Òscar Garcia (12)
Robert Prosinečki - Prosinecki (5)
Robert William Robson (15)
Roger Garcia (10)
Ronaldo Luiz Nazário de Lima (40)
Sergi Barjuan (13)
Vítor Baia (5)
Entitats Entitats
Associazione Calcio Milan (24)
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
Bayern de Munic (18)
Copa de la UEFA (44)
Copa del Rei de Futbol (102)
Futbol Club Barcelona (971)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Manchester United (24)
Real Club Celta de Vigo (16)
Sporting Clube de Portugal (4)
Supercopa d´Espanya de futbol (29)
UEFA Champions League (133)
Unione Calcio Sampdoria (3)
València Club de Futbol (79)
114 lectures d'aquest article
95 impressions d'aquest article
Arriben Ronaldo i Robson, se'n van Cruyff i Bakero
Barça
El matí del 18 de maig de 1996, quan faltaven dos partits per acabar la Lliga 1995/96 i el Barça ja no tenia cap opció de guanyar cap títol, el vicepresident del Futbol Club Barcelona Joan Gaspart va anunciar la destitució de l'entrenador blaugrana, Johan Cruyff. L'entrenador holandès va ser cessat fulminantment i no va tenir l'oportunitat d'acomiadar-se de l'afïció en el partit que es va disputar l'endemà al Camp Nou.

El Barça no havia guanyat cap títol des que el maig del 1994 va aconseguir la quarta Lliga consecutiva. Des del 18 de maig de 1994, quan el Barça va perdre la final de la Copa d'Europa a Atenes per 0-4 davant el Milan, res no havia tornat a ser com abans. Cruyff va decretar la mort del dream team amb el seu ja famós "s'ha acabat un cicle", però el nou equip mai no va arribar als nivells de l'anterior. Va començar una política de fitxatges erràtica i l'equip va perdre la seva característica fonamental: l'alegria del joc de conjunt.

La temporada 1994/95 es va acabar sense cap títol. El fracàs es va justificar dient que havia estat un any de transició. Però la temporada 1995/96 va representar un nou fracàs per al Futbol Club Barcelona. Els vestidors anaven plens de lamentacions. "Això és molt dur per al Barça i per a nosaltres. No estem acostumats a quedar-nos dos anys sense res. Aquesta temporada ha estat millor que l'anterior, perquè hem arribat amb opcions, però marxar amb la sensació de no emportar-te res és dolorós", va explicar Pep Guardiola al maig, fent-se ressò de l'opinió dels integrants de la plantilla. L'única veu optimista era la de Jordi Cruyff, que assegurava: "Tenim un bon equip, amb molta gent jove. Potser ens ha faltat una mica d'experiència per poder guanyar alguna cosa."

Ningú, és clar, va criticar públicament la feina de Johan Cruyff. Van excusar les errades considerant que havien estat comeses en conjunt, tant pel cos tècnic com pels jugadors. El Barça no va saber guanyar ni la UEFA —d'on va ser eliminat a les semifinals pel Bayern Munic—, ni la Copa del Rei —que va perdre a la final davant l'Atlètic de Madrid— ni la Lliga, en què va quedar en tercera posició darrere l'Atlètic de Madrid i el València. El pitjor de la temporada va ser el baix nombre de gols aconseguits —una mitjana d'l,5 per partit.

Després de dos anys de sequera de títols, va arribar la destitució d'un dels entrenadors més carismàtics de la història del Barça. El final de la carrera de Johan Cruyff com a entrenador del Futbol Club Barcelona va estar marcat per la polèmica.

Segons el president del Barça, Josep Lluís Núnez el cessament de Cruyff era inevitable. Núnez va carregar durament contra l'holandès argumentant que "sempre ha intentat enganyar el soci" i afirmant que el club no es podia permetre mantenir "un professional que cobra 300 milions de pessetes i no té una dedicació exclusiva al club, i que està més pendent dels seus negocis particulars que de l'equip". Núnez també va precisar: "La junta del Barça sempre ha tractat d'ajudar Cruyff i li ha pagat com a ningú. No pot dir que no l'hem ajudat quan jo mateix li vaig perdonar la vida el 30 d'abril."

Segons Núnez, quan el vicepresident del Barça Joan Gaspart va comunicar el cessament a Cruyff, "es van aixecar cadires i hi va haver amenaces contra els difunts, després que l'entrenador el qualifiqués de traïdor". El 19 de maig, Núnez també va acusar Jordi Cruyff de manar "més que els entrenadors". Ja aleshores, el president blaugrana va anunciar que la continuïtat del fill de l'entrenador destituït al Barça seria molt difícil.

Per la seva banda, Johan Cruyff es va recolzar en l'actitud de molts dels seguidors, que van demostrar estar de part del tècnic durant el partit del diumenge 19 de maig contra el Celta. Al Camp Nou va regnar la tensió, i els aficionats van demostrar amb pancartes i mocadors el seu suport a Cruyff i el seu rebuig a la directiva. Joan Gaspart va haver de ser protegit en entrar al camp. Després d'agraïr l'actitud del públic, que va qualificar de "molt intel·ligent", Johan Cruyff va anunciar que emprendria accions legals contra Núnez. Malgrat que es va afirmar que hi havia voluntat de solució amistosa, l'acomiadament de Cruyff va acabar als tribunals. Cruyff va exigir a Núnez que rectifiqués públicament les seves declaracions del 19 de maig. Com que Núnez no ho va fer, l'extècnic blaugrana va presentar una demanda civil contra el president per difamació i va demanar al jutge que condemnés al president blaugrana al "restar en silenci" emparant-se en una llei de l'any 1236.

Amb aquest enfrontament legal van acabar les relacions entre el Futbol Club Barcelona i l'entrenador que més èxits havia aconseguit per a l'equip blaugrana en els seus prop de cent anys d'història. Quan el 1988 Cruyff es va fer càrrec de l'equip, el Camp Nou vivia un estat de guerra permanent (les principals figures de la plantilla havien sol·licitat la dimissió del president Núnez), i l'estadi no omplia les grades. A la primera temporada ja va aconseguir la Recopa, i a partir d'al eshores el club va entrar en una fase triomfal: quatre Lligues consecutives i, per fi, la Copa d'Europa de Campions de Lliga, aconseguida el 20 de maig de 1992 a Wembley, davant el Sampdoria. En les seves vuit temporades com a entrenador, el tècnic holandès havia aconseguit també que el Barça presumís d'un estil de joc admirat a tot el món. Gràcies a Johan Cruyff, el Barça es va convertir en el millor equip europeu dels primers noranta.

Un cop consumada la destitució de Cruyff, calia mirar endavant. El seu substitut a la banqueta blaugrana va ser Bobby Robson, un tècnic de 63 anys que va ser escollit per Núnez en una decisió precipitada i difícil. El 22 de maig va comparèixer davant la premsa i va assegurar: "Jo sóc aquí i no tinc por de res. Johan Cruyff ja és fora. Sé que vinc a substituir una llegenda, però si els Estats Units canvien el president sense problemes, no veig per què el Barcelona no pot canviar d'entrenador." Robson també va dir: "Ara s'ha de treballar i intentar que la gent oblidi el passat, i això només s'aconsegueix conquerint títols."

Per facilitar aquesta ambició, el club va decidir fer la inversió més alta de la seva història en jugadors: es va gastar uns 5.000 milions de pessetes. Només el fitxatge de Ronaldo Luiz Nazàrio va costar 2.550 milions; el de Giovanni Silva, 1.000; el de Vítor Baia, 900; el de Fernando Couto, 500, i el de Hristo Stòitxkov. 400. També es van incorporar Laurent Blanc, Luis Enrique Martínez i Juan Antonio Pizzi que disposaven de la carta de llibertat.

Entre les baixes de la temporada hi havia les dels dos parents de Cruyff que jugaven al primer equip del Barça: Jordi Cruyff, que va anar al Manchester United, i José Mariano Angoy, que no va trobar equip i va acabar jugant a futbol americà amb els Barcelona Dragons. També van ser baixa dos estrangers: Meho Kodro i Gica Hagi.

La resta de l'equip 1996/97 va estar format per Carles Busquets, Julen Lopetegi. i Baia a la porteria. Com a defenses, amb Blanc i Couto, hi havia Albert Ferrer, Abelardo Fernàndez, Miquel Àngel Nadal, Sergi Barjuan i Gheorghe Popescu. Al migcamp, comptava amb Josep Guardiola, Óscar Garcia, Guillem Amor, I.uís Figo, José Mari Bakero, Roger Garcia, Iván de la Peña, Albert Celades i Robert Prosinecki, al costat dels nous fitxatges Stòitxkov, Giovanni i Luis Enrique. I com a davanters, amb Pizzi i Ronaldo hi havia també Àngel Maria Cuéllar.

Els barcelonistes van tenir la primera alegria de l'any el 28 d'agost, quan, ja sota la direcció tècnica de Robson, el Barça es va endur la Supercopa davant l'Atlètic de Madrid. Va ser una petita venjança contra l'equip que la temporada anterior l'havia vençut a la Copa del Rei i a la Lliga.

També els inicis de la Lliga 1996/97 van ser brillants, i Ronaldo es va convertir en l'estrella més desitjada del futbol mundial. Nombrosos clubs s'hi van interessar fins a tal punt que el Barça va renegociar el contracte del brasiler i li va fixar una clàusula de rescissió de 8.000 milions de pessetes. Els moviments de jugadors es van completar a finals d'any amb el comiat del capità, José Mari Bakero, el de Robert Prosinecki, i amb la incorporació del nigerià Emmanuel Amunike. provinent de l'Sporting de Lisboa, per qui es van pagar 500 milions de pessetes. Amb aquest fitxatge el Barça havia gastat un total de 5.950 milions de pessetes per configurar un equip ple d'estrelles que permetés als culers oblidar l'era Cruyff.