Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2004

Imprimir    Recomanar article
El fitxatge del camerunès Samuel Eto'o va ser un dels que va deixar més satisfets als seguidors del F.C. Barcelona

Vídeos Vídeos
La transformació del nou Barça
Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Bàsquet (211)
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Handbol (70)
Hoquei (57)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alejandro Echevarría (4)
Anderson Luis de Souza (20)
Andrei Xevtxenko (4)
Antonio Maceiras (3)
Carles Puyol (21)
Edgar Davids (2)
Enric Masip (15)
Florentino Pérez (19)
Gabriel García de la Torre (4)
Gaby Cairo (2)
Gerard López (12)
Giovanni van Bronckhorst (2)
Henrik Larsson (3)
Javier Saviola (16)
Joan Laporta (171)
Joan Marín (2)
José Edmílson Gomes de Moraes (2)
Josep Lluís Núñez (63)
Josep Lluís Núñez i Navarro (2)
Juliano Haus Belleti (3)
Lionel Messi (95)
Ludovic Giuly (4)
Luis García (21)
Luis Enrique Martínez García (27)
Manolo Flores (9)
Manuel Santos (2)
Manuel Homar (2)
Marc Overmars (6)
Michael Reiziger (2)
Patrick Kluivert (22)
Phillip Cocu (7)
Roberto Carlos da Silva (7)
Ronaldo de Assís Moreira (42)
Rüstü Reçber (2)
Samuel Eto'o (26)
Silvio Mendes (1)
Svetislav Pesic (9)
Thiago Motta (5)
Thierry Henry (22)
Valero Rivera (30)
Xavi Hernández (51)
Xavier Sala i Martín (10)
Entitats Entitats
Associazione Calcio Milan (24)
Celtic de Glasgow (7)
Futbol Club Barcelona (971)
Juventus de Torí (23)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Reial Club Deportiu Espanyol (194)
Reial Saragossa Club de Futbol (31)
78 lectures d'aquest article
14 impressions d'aquest article
Del zero a l’infinit
Barça
El primer equip de futbol del Barça va acabar l’any 2004 com a líder destacat de la Lliga. Després d’un inici de temporada espectacular, amb estadístiques que no es recordaven des dels temps del dream team, i de fer un magnífic paper a la Champions, la premsa el va valorar com el millor equip de l’any a tot Europa. El públic omplia l’estadi i les audiències de televisió batien tots els rècords. Però l’any havia començat de manera ben diferent.

En vista de la mala primera volta que havia fet el primer equip, el Barça va decidir reforçar-se en el mercat d’hivern fitxant l’holandès Edgar Davids, cedit pel Juventus de Torí fins a final de temporada. El 22 de gener, l’equip es va enfrontar al Saragossa al partit d’anada dels quarts de final de la Copa del Rei en un partit al Camp Nou. Tot i la suposada inferioritat del Saragossa, el Barça va ser incapaç de marcar, i en un penal inventat per l’àrbitre –Megía Dávila– al minut 73, l’equip visitant va marcar l’únic gol del partit. En el partit de tornada, celebrat una setmana més tard a La Romareda, el Barça no va aconseguir passar de l’empat a un gol. Tot i que els balugranes es van avançar al marcador al minut 11 amb un gran gol de Luis García, Yordi va aconseguir empatar el partit al minut 83. Aquest gol va desempatar l’eliminatòria i va deixar el Barça sense opcions per obtenir el títol més assequible de la temporada. Tot i la desfeta a la Copa del Rei, el Barça va saber reaccionar i en la 22a jornada de Lliga, celebrada l’11 de febrer, va apallisar l’Albacete per 5-0 al Camp Nou i es va col·locar en zona de Lliga de Campions. Tres setmanes després, i havent guanyat en les jornades 23 i 24, el Barça es va imposar al València a Mestalla amb un solitari gol de Gerard López a la sortida d’un córner. Així mateix, en la jornada 34, el Barça va guanyar el Madrid a l’estadi Santiago Bernabéu per 1-2, amb gols de Patrick Kluivert i Xavi Hernández, i va confirmar la millora del joc respecte la primera volta.

Tres dies després del partit contra el València, la Policia Nacional va fer les primeres detencions relacionades amb les amenaces de mort que Joan Laporta havia rebut al seu domicili el 13 de novembre del 2003. Entre els detinguts hi havia Manuel Santos, un exempleat del Barça que hauria fet d’enllaç entre les antigues directives del club i els Boixos Nois. Una setmana més tard, una operació conjunta dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional va permetre desarticular una xarxa que presumptament es dedicava al segrest, l’extorsió i el tràfic de drogues. Sembla que aquesta xarxa era també la responsable de les amenaces a Laporta, ja que entre els detinguts hi havia un guàrdia civil, set membres de la branca més radical dels Boixos Nois, els Casuals, i un membre de l’empresa Prosegur. A mitjans de maig, el president dels Boixos Nois, Manuel Homar, va ser expulsat com a soci arran de l’expedient que se li havia obert per intentar agredir el president del club. El 19 de maig es va publicar que la trama contra el president tenia l’objectiu de fer el camí cap a una moció de censura que hauria encapçalat el fill de l’expresident Josep Lluís Núñez, Josep Lluís Núñez i Navarro.

Després de l’eliminació de la Copa del Rei, el Barça va centrar les seves expectatives d’aconseguir un títol en la Copa de la UEFA. No obstant, l’equip es va acomiadar de la competició en ser eliminat als vuitens de final pel Celtic de Glasgow. Després d’haver perdut per 1-0 en el partit d’anada a Escòcia, el Barça va ser incapaç de traspassar la barrera defensiva de l’equip escocès al Camp Nou i el partit va acabar amb empat a zero, perdent l’eliminatòria i la possibilitat de continuar a la UEFA. Amb aquesta eliminació, el Barça s’acomiadava de la possibilitat de guanyar almenys un dels tres grans títols que havia disputat, ja que a la Lliga, on era tercer, tenia poquíssimes opcions. Finalment la Lliga la va guanyar el València a l’antepenúltima jornada i el Barça va acabar segon, fet que li permetia classificar-se per a la Lliga de Campions sense jugar la fase prèvia.
Va ser una temporada sense títols, però amb una segona volta espectacular que obria les esperances de cara al futur i més tenint en compte que l’equip es va renovar en profunditat. El capità Luis Enrique va anunciar la seva marxa després de vuit temporades i 299 partits amb el club català. En aquest temps, Lucho va marcar 109 gols i va obtenir 7 títols, incloent-hi dues Lligues i dues Copes del Rei. Tot i que en un principi s’especulava amb la possibilitat que el jugador acabés la seva carrera al Racing, el club d’on procedia, o marxés a alguna Lliga asiàtica, finalment Luis Enrique va decidir penjar les botes.

Durant l’estiu, la renovació de l’equip va suposar la marxa de gairebé tots els holandesos, que havien omplert les files del club des de feia anys. Així, Michael Reiziger, que havia estat set anys al Barça; Phillip Cocu, que va firmar un contracte de dos anys amb el PSV Eindhoven; Kluivert, que va fitxar pel Newcastle anglès per tres temporades; Edgar Davids, que no va voler renovar el seu contracte, i Marc Overmars, que va anunciar la seva retirada del futbol professional, van deixar el club. A més dels holandesos, van marxar el porter turc Rüstü Reçber, que no havia aconseguit guanyar-se la titularitat i va tornar cedit al seu club anterior, el Fenerbahçe, i l’argentí Javier Saviola, que va anar cedit al Mònaco per un any.

A l’hora de fitxar, el club va completar el traspàs de l’únic holandès que quedava, Gio van Bronckhorst. El jugador, que havia arribat a principis de temporada cedit per l’Arsenal, va ser traspassat definitivament al club sense cost addicional i fitxat per tres temporades. A més, els directius del Barça van tancar al Brasil un nou contracte amb Ronaldinho Gaúcho. El nou contracte, que tenia vigència fins al 2008, millorava substancialment la remuneració del jugador, que esdevenia el més ben pagat de l’equip amb 4,5 milions d’euros fixos nets per temporada, que podien arribar fins a 7 amb els incentius. A canvi d’aquesta millora, la clàusula de rescissió passava de 100 a 150 milions d’euros. A part d’això, el club va iniciar un procés de fitxatges basat sobretot en jugadors brasilers. Va fitxar el migcampista nacionalitzat portuguès Anderson Luís de Souza, Deco, una de les grans figures de l’Eurocopa i líder del Porto, per quatre temporades. També es van incorporar els laterals Silvio Mendes, Silvinho, esquerre, Juliano Belleti, dret, i el central José Gomes, Edmílson, tots tres amb passaport comunitari. Els fitxatges es van completar amb el davanter suec Henrik Larsson, provinent del Celtic de Glasgow i que va fitxar per dues temporades, el francès Ludovic Giuly, provinent del Mònaco, i el mallorquinista Samuel Eto’o. El cas d’Eto’o va aixecar una forta polseguera, ja que el Reial Madrid tenia el 50% dels drets del jugador estrella del Mallorca, i el president blanc, Florentino Pérez, no volia de cap manera que el camerunès vestís de blaugrana.

Eto’o es negava rotundament a jugar al Madrid. Finalment, i després de molts estira-i-arronses, el camerunès va fitxar per quatre temporades després que el club pagués 24 milions d’euros al Reial Madrid. Joan Laporta es va avançar un altre cop al president blanc quan, el 2 de setembre, va ser nomenat membre del comitè executiu del G-14, una organització que engloba els clubs de futbol més importants d’Europa. Florentino era, fins aleshores, president d’aquest grup, però tot i així no va poder evitar que el representant espanyol al comitè fos Laporta en lloc del seu candidat, el president del València CF.

Abans de començar la temporada, els jugadors van escollir per unanimitat Carles Puyol nou capità de l’equip. Ronaldinho va ser designat segon capità i Xavi Hernández tercer. Després de la gira per Àsia, la pretemporada va finalitzar amb la disputa de la Copa Catalunya. El Barça es va endur el trofeu després de vèncer l’Espanyol a la final celebrada a Peralada per 2-0. Prèviament, els blaugrana havien guanyat a les semifinals el Peralada per 4-0 i els blanc-i-blaus s’havien desfet del Nàstic per 2-1.

Com cada any, la temporada es va iniciar amb la disputa del tradicional Trofeu Joan Gamper. En el partit jugat contra el Milan AC, el Barça es va imposar per 2-1 en un estadi que va registrar la millor entrada de la història del Gamper. El mateix dia, es va celebrar l’assemblea de compromissaris, on es va aprovar amb el 84% dels vots la liquidació del pressupost 2003-2004 que, tal com s’havia compromès la junta, es va aconseguir tancar sense dèficit, i amb un superàvit de 2,2 milions d’euros bruts. El pressupost per a la temporada 2004-2005, que per primer cop superava els 200 milions d’euros, va ser aprovat amb un 92% dels vots. L’assemblea també va ratificar Alejandro Echevarría com a membre de la junta (69%) i Xavier Sala i Martín com a president de la comissió econòmica del club (amb el 94%). Dues setmanes més tard, Joan Laporta va ser premiat per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua per la seva tasca al cadavant del Barça com a promotor del catalanisme i en contra de la violència.

El 28 d’agost, el Barça va debutar a la Lliga imposant-se per 2-0 al Racing de Santander i es va col·locar líder a la jornada sis, posició que no abandonaria fins al final de l’any. A la jornada següent, Barça i Espanyol es van enfrontar a l’Estadi Lluís Companys en un partit que els blaugranes van guanyar per 0-1 gràcies a un gol de Deco al minut 9. Val a dir que el derbi va viure el debut del jugador del Barça B Leo Messi a Primera Divisió. Amb només 17 anys, el jove argentí es va convertir en el jugador més jove del Barça que debutava a Primera. Al llarg de la temporada, el paper dels jugadors del filial seria clau per reforçar un Barça que havia optat per una plantilla curta i que va patir nombroses lesions greus dels jugadors del primer equip.

A la jornada 12, celebrada el 20 de novembre, el Barça es va imposar al Reial Madrid en el derbi per un contundent 3-0. Els blaugranes van dominar tot el partit i Eto’o va estrenar el marcadaor al minut 29 gràcies a una errada defensiva de Roberto Carlos. Al minut 44, Gio va culminar una jugada d’equip i va posar el 2-0 al marcador. Finalment, al minut 75, Eto’o va forçar un penal que Ronaldinho va transformar en el definitiu 3-0. Després d’aquesta victòria, el Barça era primer i tenia el Madrid, segon classificat, a set punts. Al finals d’any, el Barça havia fet el millor inici de Lliga de la seva història i tenia el segon classificat a deu punts.

A la Lliga de Campions, el Barça també va fer un bon paper i va aconseguir classificar-se per als quarts de final. Els blaugranes compartien grup amb el Celtic de Glasgow, que els havien eliminat l’any anterior de la UEFA, el Xakhtar Donetsk d’Ucraïna, i el Milan. El primer partit va enfronatr l’equip amb el Celtic i els blaugranes van guanyar amb un contundent 1-3. El segon partit, contra el Xakhtar, va acabar amb una nova victòria blaugrana, aquest cop per 3-0. No obstant, en el tercer partit, el Barça va encaixar la primera derrota de la temporada contra el Milan. L’estrella de l’equip italià, l’ucraïnès Andrei Xevtxenko, que rebria la Pilota d’Or 2004, va fer l’únic gol del partit al minut 31. El 2 de novembre, en el primer partit de tornada de la lligueta, els blaugranes van fer una increïble demostració de bon joc encapçalats per Ronaldinho. El Milan visitava el Camp Nou i es va avançar al marcador gràcies a un gol de Xevtxenko. No obstant, el Barça va saber reaccionar abans de la mitja part i va marcar l’empat gràcies a Eto’o. Al minut 89 de partit, i quan l’empat ja semblava definitiu, Ronaldinho es va inventar una jugada magnífica que va culminar amb un gol que va trencar l’empat i va establir el definitiu 2-1. Precisament, a finals d’any, Ronaldinho, que havia estat tercer en la votació per endur-se la Pilota d’Or, va ser escollit per la FIFA com a millor jugador de l’any per davant del francès Thierry Henry i de Xevtxenko. Els partits següents contra el Celtic i el Xakhtar van acabar respectivament amb empat a un i 2-0 en contra dels blaugranes. No obstant els últims mals resultats, el Barça va aconseguir classificar-se segon de grup, i va quedar emparellat amb el Chelsea FC per disputar els quarts de final.
Però, tot i la magnífica temporada, l’equip va patir alguns entrebancs. El primer va ser l’eliminació de la Copa del Rei després de perdre 1-0 contra la Gramanet. El partit va ser un setge constant a la porteria local, però la defensa ben organitzada de la Grama i la falta de definició dels jugadors del Barça van fer que el partit es decidís a la pròrroga, en una jugada aïllada dels locals. L’altre gran entrebanc van ser un conjunt de lesions greus que van patir Thiago Motta, Gabri Garcia, Edmílson i Larsson, que els impedirien, gairebé amb tota probabilitat, jugar la resta de la temporada.

A part del futbol, el gran protagonista de l’any en l’àmbit del FC Barcelona va ser Valero Rivera. A principis de febrer, Valero va celebrar vint anys com a entrenador del primer equip d’handbol i va anunciar que es retiraria a l’acabar la temporada. El 20 d’abril, el president del club, Joan Laporta, va nomenar Valero nou director esportiu de les tres seccions professionals del club –bàsquet, handbol i hoquei patins–. Amb aquest càrrec, de nova creació, Valero passava a tenir l’última paraula a l’hora de prendre qualsevol decisió referent a aquestes seccions i a gestionar un pressupost d’uns 18 milions d’euros amb l’ajuda de Joan Marín, fins aleshores gerent de l’handbol. Per sota seu, en l’organigrama esportiu, hi hauria els caps de cada secció, i per sota d’aquests els entrenadors. Enric Masip, que també es va retirar de l’handbol professional, havia de ser, en un principi, el cap de la secció d’handbol, però finalment va preferir marxar a la Fundació del FC Barcelona per ser la mà dreta del seu president, Jordi Penes. A mitjans de juny, va començar una crisi al si del club entre defensors i detractors de Valero, sobretot per les desavinences que aquest tenia amb el tècnic de l’equip de bàsquet, Svetislav Pesic, però Laporta el va ratificar en el càrrec. No obstant, les coses no van rutllar i, el 8 de setembre, Pesic va anunciar que deixava el club, quan encara li quedava un any de contracte, per la falta d’entesa amb l’extècnic i després que aquest forcés la dimissió del gerent del bàsquet, Antonio Maceiras. Maceiras va ser substituït per Manolo Flores, un home de la plena confiança de Valero. Finalment, la crisi va arribar al seu punt àlgid en la segona jornada de la Lliga ACB. El públic del Palau Blaugrana no va tolerar que Valero, que era a la llotja, hagués causat la marxa de Pesic, i el va escridassar. Aquest fet, sumat als problemes anteriors, va provocar que Valero presentés la dimissió.

En el terreny purament esportiu, les seccions professionals van tenir un any exitós encara que mogut. En bàsquet, el Barça es va procalamar campió de la Lliga ACB la temporada 2003-2004, i va revalidar el títol aconseguit l’any anterior, però no es va poder imposar en les altres dues competicions on també defensava el títol, l’Eurolliga i la Copa del Rei. La temporada 2004-2005, després de l’accés de Joan Montes a la banqueta, va tenir un inici espectacular, però ben aviat l’equip va entrar en una crisi de joc que el va obligar a reforçar-se al mercat d’hivern.

En handbol, la marxa de les figures emblemàtiques de Valero Rivera i Enric Masip va marcar una temporada de transició en què l’equip es va proclamar campió de la Copa del Rei, l’últim títol de l’era Valero, però es va haver de conformar amb el segon lloc a la Lliga Asobal.
Per la seva banda, el Barça d’hoquei patins, capitanejat per Gaby Cairo, que es va retirar acabada la temporada, es va endur la quinzena Copa d’Europa de la secció en guanyar per 3 a 0 el Porto, en un partit disputat el 16 de maig a Viareggio. A més,el 25 de juny els mateixos jugadors van guanyar l’OK Lliga d’hoquei en vèncer contra el Les Comes Igualada per 4-7 en el tercer partit dels play-off finals disputat a Igualada. Els dos primers partits també els havia guanyat el Barça, jugant a casa, per 7-1 i 6-2. A més, el 28 de novembre, el Barça Excellent es va imposar en el partit de tornada de la Copa Continental per 6-2 contra l’Arenamar de Reus i es va proclamar campió de la competició, ja que en el partit d’anada havien empatat a un gol.