Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 1998

Imprimir    Recomanar article
La temporada 1997-98, el Barça va aconseguir la Lliga i la Copa

Les xifres de la moció

Un mosaic blaugrana a la cerimònia del centenari, on va destacar la intervenció de Serrat

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Actes socials, celebracions, homenatges, cimeres (2032)
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Albert Ferrer (6)
Albert Perrin (1)
Amèrica Sánchez (1)
Àngel Fernández (8)
Antoni Tàpies (39)
Antoni Ros Marbà (5)
Armand Carabén (5)
Fernando Couto (5)
Francesc Capdevila (2)
Frank De Boer (17)
Guillermo Amor (5)
Gus Hiddink (3)
Hristo Stòitxkov (30)
Iván de la Peña (18)
Jacint Borràs (1)
Joan Gaspart (62)
Joan Laporta (171)
Joan Manuel Serrat (35)
Johan Cruyff (68)
Josep Guardiola (102)
Josep Lluís Núñez (63)
Juan Antonio Pizzi (6)
Louis Van Gaal (51)
Marc Overmars (6)
Mauricio Pellegrino (1)
Òscar Garcia (12)
Patrick Kluivert (22)
Pep Munné (2)
Ramon Solsona (7)
Roger Garcia (10)
Ronald De Boer (6)
Ronald Koeman (17)
Samuel Okunowo (1)
Sebastià Roca i Roquer (1)
Winston Bogarde (2)
Xavi Hernández (51)
Entitats Entitats
Ajax d`Amsterdam (17)
Associazione Calcio Fiorentina (1)
Atlètic de Madrid CF - Atletico de Madrid (54)
Camp Nou (81)
Chelsea (14)
Club Atlético River Plate (5)
Copa del Rei de Futbol (102)
Deportivo de la Coruña (38)
Elefant Blau (10)
Federació Holandesa de Futbol (1)
FIFA World Cup (59)
Futbol Club Barcelona (971)
Jocs Olímpics Barcelona (42)
Kappa (1)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Nike (11)
PSV Eindhoven (11)
Società Sportiva Lazio (3)
UEFA Champions League (133)
Valladolid Club de Futbol (5)
76 lectures d'aquest article
31 impressions d'aquest article
El centenari comença amb polèmica
Barça
L'any 1998 al Futbol Club Barcelona va continuar la forta divisió que ja havia marcat l'any anterior i que havia començat al final de la temporada 1995-96, quan havia estat destituït l'aleshores entrenador Johan Cruyff. L'any va començat amb la presentació d'una moció de censura en contra del president Josep Lluís Núñez. L'iniciativa havia estat d'un grup que es presentava sota el nom col·lectiu de l'Elefant Blau, encapçalat per Joan Laporta i Albert Perrin i amb membres destacats com Pep Munné, Sebastià Roca, Armand Carabén o Jacint Borràs. El col·lectiu havia presentat la moció el desembre de l'any anterior, i segons la directiva blaugrana el termini per a presentar les signatures de suport havia acabat el 31 de desembre de 1987. Malgrat tot, el 29 de gener Laporta i Perrin van presentar a les oficines del Barça la moció de censura amb el suport de 6.014 socis.

El 6 de febrer una assemblea extraordinària de compromissaris va aprovar la celebració d'una votació de censura. L'aprovació va contar amb el suport del propi president Núñez que, després d’haver recorregut davant els organismes esportius competents, va acceptar de tramitar la moció però que, a la mateixa assemblea, va fer aprovar una modificació dels estatus per tal de restringir explícitament, de cara al futur, el termini de presentació d’una moció, concretament es limitava a quinze dies el temps màxim per a la recollida de signatures de suport. També s'ampliava el número de signatures necessàries, que del 5 per cent passava al 15 per cent, i el nombre de vots necessaris per la seva aprovació, que passava del 50 per cent més 1 al 75 per cent. Les propostes van ser aprovades per una majoria aclaparadora de 578 vots a favor per 54 en contra i 32 en blanc.

Finalment la moció es va votar el dia 7 de març enmig d'una gran expectació. En total van votar 40.412 socis i la proposta de censura va rebre el suport de 14.358, un 35,5 per cent dels votants, mentre que era rebutjada per 24.863 socis, un 61,5 per cent del total. Malgrat la derrota, els representants de l'Elefant Blau es van mostrar satisfets del resultat de la votació, que triplicava el nombre de vots obtinguts pel candidat opositor a les últimes eleccions, Àngel Fernández, i van manifestar la seva intenció de constituir-se en oposició permanent. Núñez d'altra banda mantenia la xifra d’uns 25.000 socis que ja li havien donat suport a les dues anteriors eleccions a la presidència, el 1997 i el 1989.

El resultat de tot plegat va ser una clara divisió dins la massa social blau-grana i un notable distanciament entre l’afició i l’equip. Malgrat que l'equip de futbol va aconseguir el títol de Lliga i de Copa del Rei, un doblet que no s'aconseguia des de la temporada 1958-59, el tècnic Louis Van Gaal tenia una oposició cada vegada més nombrosa tant entre els aficionats com entre els representants dels mitjans de comunicació. La decisió de l'entrenador de prescindir d'alguns jugadors carismàtics com Iván de la Peña, Guillermo Amor, Albert Ferrer o Juan Antonio Pizzi, que van ser traspassats a final de temporada, o la de comptar poc amb d'altres jugadors del planter com els germans Oscar i Roger Garcia Junyent, va ser una font constant de crítiques.

Tampoc els fitxatges de Van Gaal acabaven de convèncer i el fet que la majoria fossin holandesos i sovint exjugadors seus en l'Ajax va provocar tot de comentaris irònics sobre la seva escassa capacitat per dirigir altres jugadors que els que havien estat campions d'Europa sota la seva direcció.

La posició de Van Gaal va arribar a ser especialment delicada a final d'any, desprès d'un seguit de resultats adversos a la Lliga i especialment a la Lliga de Campions. Molts barcelonistes havien dipositat una gran il·lusió en aquesta competició i fins i tot el president Núñez havia aconseguit que la final de 1999 se celebrés al Camp Nou amb l'esperança que l'equip blau-grana hi fos present, coincidint amb els actes del centenari. Però, com ja havia passat l'any anterior, el Barça va quedar eliminat a la primera fase, amb una actuació molt pobre tant en joc com en resultats.

La decepció a la competició europea es va afegir a una crisi de joc en la competició de Lliga, on malgrat la superioritat teòrica de la seva plantilla l'equip semblava incapaç d'imposar el seu joc sobre rivals teòricament més febles. La situació va arribar a un punt crític el 28 de novembre, dia en que van inaugurar-se els actes oficials de commemoració del centenari del Barça. Aquell dia, després d'una solemne cerimònia festiva i amb el camp ple de gom a gom, l'equip blau-grana va perdre contra l'Atlético de Madrid per 0 a 1 i la festa va acabar amb una mocadorada general i crits demanant la destitució de l'entrenador Louis Van Gaal. La situació es va agreujar amb una derrota al camp del Deportivo de la Corunya i especialment després de perdre al Camp Nou contra el Vila-real, un dels equips més modestos de la divisió, per 1 a 3, una derrota que va provocar que per primera vegada els crits es dirigissin directament contra el president Josep Lluís Núñez. Malgrat el triomf a la següent jornada al camp del Valladolid -que va salvar el cap de l’entrenador-, el Barça va acabar l’any en novena posició, havent aconseguit només 22 punts en 15 partits: 6 victòries, 4 empats i derrotes.

L’ambient contra Van Gaal i Núñez, no era però fruït d’un dia sinó que tenia arrels molt fondes. Unes arrels que van anar creixent a mesura que l’entrenador adoptava decisions contràries als sentiments de la massa social i que el president li donava suport incondicional. Una primera decisió polèmica de l’any, el mes de març, va ser la de fer fora Hristo Stòitxkov un jugador que, evidentment, ja no estava en el seu millor moment però que seguia sent molt estimat pels seguidors blau-granes. Però molt més polèmica encara va ser la marxa d'Iván de la Peña.

El jugador càntabre, de 22 anys, va ser traspassat a final de temporada a l'equip romà del Lazio per 2.500 milions de pessetes. Iván de la Peña era jugador del Barça des dels 14 anys i era un dels principals símbols del planter blau-grana. Però, malgrat l'apreci de l'afició i que tenia un dels sous més alts de tot l'equip, cap dels tres entrenadors que en tres temporades consecutives l'havien tingut a l'equip havia confiat en ell com a titular fix. Finalment De la Peña va acceptar l'oferta, que millorava àmpliament el seu contracte amb el Barça, amb un sou de 463 milions per temporada, el lloguer d'una mansió a la zona residencial de Roma i un Mercedes de luxe a la seva disposició. A més, per a vèncer la resistència del jugador i l'oposició de l'afició, el vice-president Joan Gaspart va imposar a última hora una condició per la què dos anys després, el Barça podria recomprar el jugador. En la mateixa operació s'hi va afegir el traspàs del defensa portuguès Fernando Couto, fins un pagament total de 3.000 milions de pessetes. Eren uns diners que li venien molt bé al Barça per continuar el procés de renovació de l'equip dissenyat per Louis Van Gaal.

Al final de la temporada 1997-98 van deixar el club blaugrana, a més de De la Peña, jugadors com Albert Ferrer, traspassat al Chelsea anglès per 550 milions, o Guillermo Amor, que portava 19 anys al club i es va assabentar de la decisió de no renovar-li el contracte quan es trobava concentrat amb la selecció per jugar el Mundial de França i va acabar fitxant per la Fiorentina italiana. Un altre jugador estimat per l'afició que va deixar el club va ser el davanter Juan Antonio Pizzi, que va ser fitxat pel River Plate de Buenos Aires. També, poc abans d'acabar la temporada 97-98 va anunciar la seva marxa l'entrenador Bobby Robson que, desprès de haver estat substituït per Van Gaal havia estat mantingut dins el cos tècnic del club. Robson, de 65 anys, anunciava que se n'anava al PSV Eindhoven per entrenar l'equip holandès la temporada següent.

Poc després del Mundial de França, celebrat al més de juny, el Barça va anunciar els fitxatges dels holandesos Philip Cocu i Bolo Zenden, tots dos procedents del PSV Eindhoven, el club que havia anat a entrenar Robson. Cocu, de 28 anys, era un centrecampista polivalent que destacava per la seva capacitat física i que tant podia jugar en tasques defensives com en posicions avançades. El Barça va aprofitar que Cocu havia acabat el seu contracte per fitxar el jugador sense haver de pagar traspàs. Per contra va pagar 600 milions de pessetes per Boudewijn "Bolo" Zenden, un extrem esquerre de 22 anys que havia estat una de les revelacions de la selecció holandesa, semifinalista al Mundial, on havia estat comparat amb el seu compatriota Marc Overmars, considerat el millor del món en aquest lloc. D'altra banda a mitja temporada 97-98 s'havia incorporat el defensa Winston Bogarde, un altre dels jugadors de l'Ajax campió d'Europa amb Van Gaal.

Però el Barça no va aconseguir el què havia de ser el fitxatge estrella de la temporada, el dels bessons de l'Ajax d'Amsterdam Frank i Ronald de Boer. Van Gaal estava especialment interessat en Frank de Boer, considerat com un dels millors defenses centrals del món, per cobrir un dels llocs del seu esquema de joc en el que tenia més problemes. El Barça havia arribat a un acord amb els germans De Boer i aquests, que tenien contracte amb l'Ajax fins l'any 2004, van intentar que la directiva del club holandès arribés a un acord econòmic per al seu traspàs. Però finalment, desprès de negociacions entre les dues directives i un dictamen desfavorable de la Comissió d'Arbitratge de la Federació Holandesa, els dos bessons van haver-se de quedar a l'Ajax, com a mínim per una temporada més.

En trencar-se definitivament les negociacions amb el club holandès, el Barça va decidir incorporar a última hora el defensa argentí Mauricio Pellegrino i el davanter holandès Patrick Kluivert. Un altre de les incorporacions al primer equip va ser la del defensa nigerià Samuel Okunowo, de 19 anys i que jugava en el filial, forçada per la lesió de Winston Bogarde a l'estiu, en el Mundial, que el va deixar apartat de l'equip la resta de l'any. Una de les reincorporacions més esperades durant 1998 era la del capità Josep Guardiola que, desprès d'haver estat lesionat durant tota la temporada anterior, havia refusat participar en el mundial i no va poder tornar a l’equip fins el mes de desembre. La baixa de Guardiola va propiciar la incorporació del jugador del filial Xavi Hernández, que va aprofitar l'oportunitat per a demostrar la seva qualitat i fer-se un lloc a l'equip. També al principi de la temporada va incorporar-se a l'equip tècnic l'ex-jugador blaugrana Ronald Koeman, que tornava després d'haver estat ajudant del seleccionador holandès Guus Hiddink durant el mundial de França.

Un altre dels canvis del Barça per a la temporada 1998-99 va ser el del proveïdor de l'equipament esportiu, es va rescindir unilateralment el contracte amb Kappa, a qui el club va haver de pagar 1.000 milions de pessetes, i es va acceptar una oferta de Nike.

Al marge de les polèmiques i del pobre joc de l’equip, si alguna cosa va unir a tots els seguidors va ser l’expectativa de la commemoració del centenari del Futbol Club Barcelona, que oficialment se celebraria el 29 de novembre de 1999. Al llarg del any es van anar presentant els principals símbols de la commemoració. El logotip era d'Amèrica Sánchez, autor també del símbol de la candidatura olímpica de Barcelona’92. El cartell era obra d'Antoni Tàpies, en el que dins de l'estil característic de l'artista es recollia el més destacat de l'esperit del Barça. La mascota, "Clam", era obra de l'il·lustrador Francesc Capdevila, conegut amb el pseudònim de "Max", i representava un nen vestit amb els colors del Barça i amb un sol ull. Finalment l'himne oficial, el Cant del Centenari, va ser composat per Antoni Ros Marbà amb lletra de Ramon Solsona.

La inauguració dels actes del centenari, que durarien tot un any, es va fer el 26 de novembre al Camp Nou, en una festa en la que hi van ser presents totes les seccions del club amb els trofeus més importants aconseguits al llarg de la seva història. El públic hi va participar amb la composició de dos mosaics gegants amb la bandera catalana primer, que desprès es convertia en la bandera i l'escut del Barça, mentre l'Orfeó Català interpretava el Cant del Centenari. També hi van participar penyes de tot el món amb missatges que van ser retransmesos pels marcadors electrònics. Va cloure la cerimònia el cantant Joan Manuel Serrat, interpretant a capella l'himne del Barça.

Va ser una gran festa, però entelada per la derrota davant l’Atlètic de Madrid en el partit de lliga posterior a l’acte commemoratiu i perquè entre els convidats pel club no hi havia algunes de les persones que més havien fet pel Barça al llarg de la història, com Johan Cruyff. El que havia començat com una festa va acabar amb el camp, ple per primer cop en molts mesos, demanant la dimissió de Van Gaal i també la de Núñez. Al final, la grada va composar un mosaic no previst pels organitzadors de l’acte: una immensa mocadorada.