Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2003

Imprimir    Recomanar article
Joan Laporta

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Eleccions i processos electorals (1758)
Futbol (1129)
Nomenaments, investidures, dimissions, cessaments (1880)
Personatges Personatges
Albert Vicens (4)
Alfons Godall (6)
Alfons Castro (2)
Clàudia Vives-Fierro (3)
Constanza Echevarría (1)
Ferran Soriano (13)
Jaume Ferrer (4)
Jaume Llauradó (22)
Joan Laporta (171)
Joan Gaspart (62)
Johan Cruyff (68)
Jordi Moix (4)
Jordi Monés (2)
Jordi Majó (4)
Josep Cubells (4)
Josep Lluís Núñez (63)
Josep Maria Bartomeu (7)
Josep Maria Minguella (5)
Juan Echevarría Puig (1)
Lluís Bassat (18)
Marc Ingla (10)
Sandro Rossell (16)
Toni Rovira (3)
Xavier Cambra (4)
Xavier Faus (1)
Entitats Entitats
Fundació Barcelona Promoció (2)
Futbol Club Barcelona (971)
Laporta & Arbós (1)
Nissan (29)
Òmnium Cultural (140)
Universitat de Barcelona (193)
Indrets geogràfics Indrets geogràfics
Barcelona (3483)
37 lectures d'aquest article
60 impressions d'aquest article
Joan Laporta
Barça
Joan Laporta Estruch va ser elegit nou president del Futbol Club Barcelona el 16 de juny del 2003, amb 27.138 vots, el 52,57% del total, en les eleccions amb més participació de la història. Laporta es va enfrontar a Lluís Bassat, que va obtenit el 31,80% dels vots (16.412); Jordi Majó, amb el 4,63%, 2.388 vots; Josep Maria Minguella, amb un 3,62%, 1.867 vots, i Jaume Llauradó, amb l’1,91%, 987 vots. Aquest amplíssim suport responia al fet que durant la campanya Laporta havia encarnat el canvi i ressorgiment del Barça, després de 25 anys de nuñisme i postnuñisme.

Joan Laporta va néixer a Barcelona el 29 de juny del 1962, en el si d’una família de classe mitjana, i va començar el estudis a l’Escola Maristes del seu barri, l’Eixample. Soci del Barça des del 1973, té el número 27.869. Sempre explica que va “mamar el barcelonisme i el catalanisme de la mà del seu pare”. Aficionat al futbol, al pati del col·legi feia de davanter, i des de ben petit va jugar a les categories inferiors de la PB Anguera, fins a arribar al Sant Andreu, on ocupava el lloc de davanter centre amb els números 9 i 14 a l’esquena, els mateixos que duia Johan Cruyff.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, és un bon comunicador, domina l’anglès i treballa en el seu bufet d’advocats, Laporta & Arbós, especialitzat en assumptes mercantils. Està casat amb Constanza Echevarría, filla del gran patró de Nissan Motor Ibèrica Juan Echevarría Puig, a qui va conèixer quan tots dos eren estudiants a la Universitat de Barcelona. Tenen tres fills, Pol, Guillem i Jan.

El nom de Laporta va comerçar a sonar dins del Barça quan ell i altres socis de marcat caràcter catalanista van impulsar la plataforma l’Elefant Blau, que el 1998 va aconseguir forçar una moció de censura contra el llavors president Josep Lluís Núñez. Tot i que els socis no van donar suport majoritari a la iniciativa, va representar l’inici del final del llarg regnat absolut de Núñez. Des d’aquella època se l’ha vinculat sempre amb Cruyff, amb qui tenia relacions professionals.

A les eleccions del 23 de juliol del 2000 que van posar Joan Gaspart al capdavant del club blaugrana, Laporta va formar part de l’equip renovador de Lluís Bassat, però posterioment els seus camins es van separar fins al punt d’esdevenir els principals contrincants a les eleccions del 2003. Laporta representava la renovació total, mentre que Bassat buscava l’entesa amb els antics nuñistes, convençut que era el camí més adequat per guanyar sense provocar fractures al club. Finalment, la victòria de Laporta va demostrar que la profunditat de la crisi del Barça havia fet que els socis optessin per un canvi radical.

Defensor de les seleccions catalanes, soci d’Òmnium Cultural i catalanista explícit, no està vinculat a cap partit polític, encara que forma part de la Fundació Barcelona, un òrgan bastant pròxim a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que reuneix professionals liberals barcelonins de diferents sensibilitats amb la inquietud d’aprofundir en la renovació del catalanisme.

Aquesta personalitat feia coincidir en Laporta els tres grans eixos de revitalització que requeria el FC Barcelona: l’esportiu, l’econòmic i el socioinstitucional. Tres eixos que quedaven perfectament reflectits en la composició de la seva junta, on coincidien joves empresaris d’èxit, persones viculades al catalanisme i el món de la cultura i experts en gestió esportiva. Els membres de la junta eren els vicepresidents Ferran Soriano, Marc Ingla, Sandro Rosell, Albert Vicens i Alfons Godall, i Toni Rovira, Jordi Moix, Alfonso Castro, Xavier Cambra, Jordi Monés, Josep Cubells, Jaume Ferrer, Josep Maria Bartomeu, Clàudia Vives-Fierro i Xavier Faus.

El tarannà d’aquesta junta encapçalada per Joan Laporta va començar a manifestar-se amb una política de contenció en les despeses de fitxatges, en l’obsessió per equilibrar el pressupost i renegociar el deute del club, en el disseny d’una planificació esportiva a llarg termini, en la tolerància zero amb els grups violents (fet que li va comportar, al nou president, rebre tot tipus d’amenaces) i, per damunt de tot, amb una nova relació de confiança i complicitat entre els dirigents del club, els socis, els seguidors i tot el conjunt de la societat catalana i les seves institucions.