Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Els jugadors del Barça celebren el títol de Lliga durant la rúa que els va portar per Barcelona

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
Alejandro Echevarría (4)
Anderson Luis de Souza (20)
Carlos Figueroa (7)
Demetrio Albertini (2)
Dusko Ivanovic (11)
Joan Laporta (171)
Joan Montes (8)
Johan Cruyff (68)
Jordi Moix (4)
Josep Maria Bartomeu (7)
Lionel Messi (95)
Luis de Val (2)
Manolo Flores (9)
Marinus Michels (6)
Mark Van Bommel (2)
Maxi López (2)
Ronaldo de Assís Moreira (42)
Samuel Eto'o (26)
Sandro Rossell (16)
Santi Ezquerro (5)
Víctor Valdés (20)
Xavi Hernández (51)
Xavier O´Callaghan (6)
Xesco Espar (6)
Entitats Entitats
Ajax d`Amsterdam (17)
Atalanta B.C. (2)
Athletic de Bilbao (35)
Balonmano Ciudad Real (14)
Baskonia Vitoria (22)
Chelsea (14)
Club Atlético Osasuna (19)
Club Atlético River Plate (5)
Copa del Rei de Futbol (102)
Copa d`Europa d`Hoquei patins (10)
Elefant Blau (10)
Estadi Santiago Bernabéu (13)
F.C. Porto (14)
FIFA World Player (14)
France Football (16)
Futbol Club Barcelona (971)
Golden Boy Trophy (2)
Juventus de Torí (23)
Llevant Unió Esportiva (35)
Lliga ACB (53)
Lliga Europea de Bàsquet / Eurolliga (40)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Pilota d`Or (26)
PSV Eindhoven (11)
Real Betis Balompié (24)
Real Club Deportivo Mallorca (59)
Real Madrid Club de Futbol (194)
Recopa d`Europa de Futbol (15)
Selecció Holandesa de Futbol (7)
Stamford Bridge (2)
Supercopa d`Europa (21)
Supercopa d´Espanya de futbol (29)
Trofeu Joan Gamper (18)
Tuttosport (2)
UEFA Champions League (133)
Victoria Libertas (2)
Werder Bremen (4)
67 lectures d'aquest article
11 impressions d'aquest article
La primera lliga del nou cicle
Barça
A l’inici de l’any 2005, el primer equip del Barça havia de fer front a un dens calendari i ho feia amb una plantilla molt curta a causa de nombroses baixes per lesió. Això va fer que l’equip es reforcés amb dos fitxatges al mercat d’hivern: el migcampista italià Demetrio Albertini, provinent de l’Atalanta, que arribava al club català amb un contracte de cinc mesos, i el davanter argentí Maxi López, de 20 anys i provinent de River Plate, que va fitxar per quatre temporades i mitja, fins a finals de 2009.

Tot i que la Lliga ja semblava encarrilada, calia mantenir la distància amb els rivals i obtenir el títol com mes aviat millor per afrontar amb la màxima tranquil·litat les eliminatòries de la Lliga de Campions, el gran objectiu del club. Les coses van anar bé a la Lliga però a Europa, l’equip va caure eliminat de la màxima competició continental a principis de març, als vuitens de final. Els blaugrana, que en el partit d’anada contra el Chelsea havien guanyat 2-1, van perdre a la tornada, disputada a Stamford Bridge, per 4-2. Aquest resultat va estar envoltat de polèmica ja que l’últim gol, el que eliminava el Barça, va tenir lloc després d’una falta clara sobre el porter Victor Valdés. En qualsevol cas, donats els resultats, el Barça va concentrar les seves aspiracions de títols a la Lliga, ja gairebé sentenciada. Només un últim contratemps va fer patir una mica més als aficionats, abans de poder celebrar el títol. En el partit de la trenta-uena jornada de Lliga, que enfrontava el Barça contra el Reial Madrid a l’estadi Santiago Bernabéu, ple a vessar amb la presència d’uns 75.000 espectadors, els blancs van vèncer per 4-2 reduint la distància amb els blaugrana fins a només sis punts. Finalment, a falta de dues jornades perquè s’acabés la competició, el FC Barcelona va guanyar la Lliga de futbol en empatar 1-1 al camp del Llevant gràcies a un gol del camerunès Samuel Eto’o. Després de cinc anys sense guanyar cap títol, el Barça s’adjudicava una lliga que feia ja moltes jornades que tenia amo. Tant bon punt es va acabar el partit, desenes de milers de barcelonistes es van concentrar a la Rambla de Canaletes per celebrar la dissetena lliga blaugrana. En la festa oficial de celebració del títol, més de 900.000 seguidors van omplir els carrers de Barcelona per aclamar el campió. Els jugadors blaugranes, sobre un autocar de dos pisos descobert, van fer una rua per la ciutat que va acabar amb una gran festa musical i esportiva al Camp Nou, en què es van congregar 100.000 seguidors.

Abans de començar les vacances d’estiu, el club blaugrana va anunciar el fitxatge de dos jugadors per tal d’acabar de consolidar la plantilla: el davanter de l’Athletic de Bilbao Santi Ezquerro i l’holandès Mark van Bommel, que venia del PSV Eindhoven després de ser proclamat millor jugador holandès l’any anterior. Amb aquests reforços i un cop recuperats els jugadors lesionats, semblava que el Barça disposava de l’equip necessari per igualar o, fins i tot millorar, els bons resultats de la temporada anterior. La confiança en l’equip era tanta que es va decidir allargar els contractes dels jugadors claus de l’equip. El brasiler Ronaldinho Gaúcho va renovar el seu contracte fins el 30 de juny de l’any 2010, amb una opció de pròrroga i amb la ferma voluntat per totes dues parts d’explorar fórmules d’ampliació fins al 2014. La clàusula de rescissió del jugador quedava fixada en 125 milions d’euros durant tota la durada del contracte. El capità blaugrana, Carles Puyol, va renovar fins l’estiu de 2010 amb un salari de fins a 7,5 milions d’euros anuals, un milió més del que estava cobrant. Així mateix, Anderson Luis da Souza, Deco, Eto’o, Xavi Hernández i l’entrenador, Frank Rijkaard van ampliaven el seu contracte fins al 2010. Per si aquestes renovacions no fossin suficients per consolidar el projecte, el davanter argentí provinent del filial Lionel Messi, que a l’estiu havia obtingut el títol de campió del món sub-21 juntament amb els de millor jugador del torneig i màxim golejador, obtenia la doble nacionalitat, i podia competir com a jugador comunitari. El jove jugador, de només 18 anys, va signar un nou contracte que el lligava al club blaugrana fins al 2014 i que establia una clàusula de rescissió de 150 milions d’euros.

Els inicis de temporada no podrien ser més prometedors en el terreny esportiu: el Barça es va endur el primer títol de la temporada 2005-2006 tot just començar-la. Es tractava del prestigiós trofeu Carranza, que va obtenir en vèncer per un gol a tres el Cadis. Tot i que els andalusos es van avançar en el marcador, Eto’o va obrir el compte blaugrana, que Ronaldinho va arrodonir amb dos gols de falta. Dues setmanes més tard, els blaugrana van guanyar la Supercopa espanyola davant del Betis. Tot i perdre el partit de tornada, celebrat al Camp Nou, per 1-2, el resultat de l’anada, 0-3 va ser suficient per aconseguir el títol sense massa patiments. Val a dir que abans del partit es va celebrar l’assemblea de compromissaris on el president del club, Joan Laporta, va anunciar que les properes eleccions del club serien a la primavera de 2007. L’últim trofeu de la pretemporada va ser el Joan Gamper, que arribava a la quarantena edició. El Barça i el Juventus es van disputar el títol al Camp Nou, davant 90.000 espectadors. El resultat va ser de 2-2 al final dels 90 minuts i el Juventus es va imposar a la tanda de penals. Feia 10 anys que el FC Barcelona no perdia aquest trofeu mentre que la Juventus, campiona d’Itàlia, el disputava per primer cop.

Durant el primer trimestre de la temporada, el Barça va continuar dominant la Lliga i va veure consolidat el seu projecte amb la renovació dels seus jugadors clau. El Barça portava pas ferm a la lliga i dominava la classificació. A la jornda 12, els blaugrana estaven empatats a punts amb l’Osasuna, mentre que el Madrid era quart. Precisament en aquesta jornada es va donar un fet força inusual. El Barça va derrotar al Reial Madrid per 0 gols a 3en el partit de lliga disputat al Santiago Bernabéu, davant 78.000 espectadors. Un gol de Samuel Eto’o al minut 15 i dos de Ronaldinho, de jugada magistral, als minuts 59 i 78 consolidaven al Barça com a líder de la lliga. El partit va ser tota una exhibició de joc de l’equip català que va acabar essent aplaudit pels seguidors de l’etern rival. Després de la victòria blaugrana, centenars de seguidors es van traslladar a Canaletes per celebrar-lo i un miler de seguidors van anar fins a l’aeroport per rebre l’equip, ja de matinada.

Uns dies més tard, a finals de novembre, el Barça es va assegurar l’accés a vuitens de final de la UEFA Champions League com a primer de grup en guanyar per 3-1 al Werder Bremen en un partit jugat al Camp Nou. A finals de desembre, els blaugrana quedaven emparellats amb el Chelsea, el club que els havia eliminat l’any anterior, per a la disputa, ja el 2006, dels vuitens de final de la competició.

La brillant trajectòria de l’equip, que es consolidava com un dels millors d’Europa, va fer que tres jugadors blaugranes rebessin importants guardons. El 28 de novembre, Ronaldo Assís de Moreira, Ronaldinho, va rebre a París la pilota d’Or que concedia la revista France Football i l’acreditava com el millor jugador de futbol d’Europa l’any 2005. A mitjan desembre, Ronaldinho afegiria a aquest premi el World FIFA Player que l’acreditava com al millor jugador del món de l’any 2005 a judici dels entrenadors i capitans de les seleccions de tot el món. En aquest segon guardó, Samuel Eto’o va quedar en tercera posició. El mateix Eto’o va ser nomenat millor jugador africà per segon any consecutiu. Per la seva banda, el jove Lionel Messi va rebre el trofeu Golden Boy com a millor jugador sub-21 d’Europa, segons el diari italià Tuttosport, que reconeixia la seva ascensió meteòrica dins del Barça i el seu gran potencial. Aquest gran inici de temporada dels blaugrana només va quedar enterbolit per la lesió del migcampista Xavi Hernández, cervell de l’equip, que a finals d’any es va trencar un lligament del genoll i va quedar pràcticament descartat per la resta de la temporada.

Fora del terreny de joc, l’any 2005 van ser notícia dues persones estretament vinculades al futbol blaugrana. D’una banda, al final de la temporada 2004/2005, Miquel Àngel Nadal, de 38 anys, es va retirar després de 19 anys en actiu. Nascut a Mallorca, va debutar a primera divisió el 19 d’abril de 1987 amb el Mallorca, on va jugar des del 1986 fins al 1991. Posteriorment va fitxar pel Barça on, des del 1991 fins al 1999, va ser una peça clau del dream team entrenat pe Johan Cruyff. Finalment, va tornar al Mallorca per acabar la seva carrera esportiva. El seu palmarès constava de 5 lligues, 1 copa d’Europa, 1 Recopa d’Europa, 2 Copes del Rei, 2 Supercopes d’Europa i 4 Supercopes d’Espanya. D’altra banda, a principis de març va morir l’exentrenador del Futbol Club Barcelona Rinus Michels, de 77 anys, a causa de problemes cardíacs a la localitat belga d’Aalst. Michels va ser el creador del concepte de “futbol total” que representava l’excel·lència tècnica, tàctica i física en el terreny de joc. Va ser jugador de l’Ajax i el 1965 es va convertir en entrenador del club holandès, on va dirigir a Cruyff i on en sis temporades va transformar totalment el club fins a convertir-lo en campió d’Europa. Durant tota la seva carrera va estar vinculat a la selecció holandesa de futbol. El 1971 va fitxar com a entrenador del Barça, on hi va treballar dues etapes, de 1971-1975 i de 1976-1978.

A part del futbol, altres seccions del FC Barcelona van tenir un paper destacat durant la segona part de la temporada 2004-2005. La secció d’hoquei, comandada per Carlos Figueroa, que deixaria la banqueta després de deu anys en acabar la temporada, va guanyar el març a Reus la seva setzena Copa del Rei, en vèncer el Vic per dos gols a zero. Més endavant, a mitjan maig, l’equip va guanyar la cinquena Copa d’Europa en sis anys en superar el Porto per 3-2 i també es va adjudicar la lliga a finals de juny, després de vèncer el Reus a la final per 0-5. Aquest, era l’últim títol de l’era Figueroa que havia donat a l’equip una trentena de títols, entre ells 8 Lligues i 5 Copes d’Europa.

L’handbol, per la seva banda, també va viure una gran temporada, amb la consecució de la Copa d’Europa en un any que teòricament era de construcció d’un nou projecte. Els homes de Xesco Espart es van imposar per 29-27 al Ciudad Real en el partit de tornada al Palau Blaugrana i es van adjudicar el títol. En aquesta secció cal destacar l’adéu a principis d’any del jugador Xavier O’Callaghan, que deixava el club després d’haver-hi jugat durant dinou anys, quinze dels quals al primer equip.

Però, no totes les seccions vivien una època dolça. El bàsquet estava immergit a principi de temporada en una crisi profunda. Els mals resultats van provocar l’adéu del tècnic del primer equip Joan Montes, que seria substituït per Manolo Flores. No obstant, el canvi d’entrenador no seria un bàlsam per la secció. Tant bon punt Flores va ser designat nou entrenador, el que havia passat a ser directiu responsable de la secció, Josep Maria Bartomeu, va ser destituït pel president Joan Laporta per les seves crítiques, tot i que continuaria al club. A més, els resultats tampoc acompanyaven l’equip que cauria eliminat als quarts de final de l’Eurolliga davant l’Scavolini de Pesaro. L’equip tampoc va fer un bon paper a la lliga ACB on va caure eliminat a la primera eliminatòria dels play-off. Tot això va provocar que en acabar la temporada, Manolo Flores deixés el càrrec i s’iniciés un nou projecte a la secció, amb Dusko Ivanovic, provinent del Tau, com a entrenador.

Tampoc no va ser tranquil l’any a la directiva blaugrana. A principis d’any, les diferències entre el president Joan Laporta i el vicepresident esportiu, Sandro Rosell, van desembocar en una crisi oberta. Tot i que, a principis de febrer, la junta va donar per superades les diferències, les acusacions dels partidaris de Rosell, que asseguraven que no s’havia estat fidel al projecte inicial, anaven en augment i aviat van arribar les primeres dimissions. A finals de maig, va dimitir el directiu responsable de l’àrea mèdica, Jordi Monés, per “coherència amb el projecte original”. Monés, va assegurar que les seves discrepàncies li havien provocat una progressiva marginació, a la vegada que acusava Johan Cruyff d’influir en el club i “des del primer dia, a la meva àrea”. Dos dies més tard, el dos de juny, van dimitir Sandro Rossell i els directius Josep Maria Bartomeu i Jordi Moix per discrepàncies amb la forma de governar l’entitat. Amb aquestes dimissions el president Joan Laporta va donar per tancada la crisi interna de la directiva, alhora que acusava els dimissionaris de “deslleials” i remarcava que “el projecte continuava fidel” a l’original. Rossell va acusar Laporta de falta de “democràcia, transparència i independència” i va demanar a Johann Cruyff que “s’apartés del Barça”. Uns mesos més tard, a l’octubre, quan la directiva gaudia ja d’un ambient tranquil, un altre escàndol va sacsejar el club. L’exdirectiu Luis de Val va fer pública la vinculació a la Fundación Francisco Franco del membre de la junta i responsable de seguretat del FC Barcelona Alejandro Echevarría. Tot i que en un primer moment Laporta, havia defensat a ultrança la tasca d’Echevarría, cunyat seu, finalment el directiu presentava la seva renúncia davant la impossibilitat de tancar la crisi. El càrrec d’Echevarría, el va assumir el directiu responsable de patrimoni del Barça, Alfons Castro, que havia estat al costat de Laporta des dels temps de l’Elefant blau.