Projecte tancat a partir de 2014. Tanmateix tots els continguts dels de 1994 fins a 2013 inclòs continuen consultables. Les eines (cercador, comptador de notícies,...) continuen en funcionament.

Article

Any 2005

Imprimir    Recomanar article
Ronaldo de Assís Moreira, Ronaldinho

Fes-ho còrrer Fes-ho còrrer
  • twitter
  • facebook
Paraules clau Paraules clau
Esportistes, entrenadors, dirigents esportius (558)
Futbol (1129)
Trofeus, campionats, medalles, rècords (1378)
Personatges Personatges
David Seaman (2)
David Beckham (11)
Edson Arantes do Nascimento (3)
Hristo Stòitxkov (30)
Joan Laporta (171)
Johan Cruyff (68)
Luís Suárez (2)
Luiz Felipe Scolari (2)
Roberto de Assís Moreira (2)
Ronaldo de Assís Moreira (42)
Ronaldo Luiz Nazário de Lima (40)
Vitor Borba Ferreira (36)
Entitats Entitats
Copa Confederacions (4)
FIFA World Cup (59)
FIFA World Player (14)
France Football (16)
Futbol Club Barcelona (971)
Grémio de Porto Alegre (4)
Lliga Futbol Professional Espanyola (153)
Paris Saint Germain (7)
Pilota d`Or (26)
Selecció Brasilera de Futbol (18)
28 lectures d'aquest article
Ronaldinho
Barça
Ronaldo de Assis Moreira, més conegut com a Ronaldinho> (el petit Ronaldo en portuguès) o Ronaldinho Gaúcho>, estava considerat un dels millors futbolistes del món.

Ronaldinho> va renovar el 31 d’agost de 2005 el seu contracte amb el FC Barcelona fins el 30 de juny de l’any 2010, amb una opció de pròrroga i amb la ferma voluntat per totes dues parts d’explorar fórmules d’ampliació fins el 2014. La clàusula de recissió del jugador va quedar fixada en 125 milions d’euros durant tota la durada del contracte.

Ronaldinho Gaúcho> va ser presentat a Barcelona el 21 de juliol de 2003 davant 25.000 aficionats que es van aplegar a les grades del Camp Nou per veure la presentació oficial del gran fitxatge de la junta encapçalada per Joan Laporta per a la temporada 2003-2004. Es tractava del mitja punta brasiler Ronaldinho Gaúcho>, que el Barça havia contractat per cinc temporades, després d’haver competit pels seus serveis amb clubs com el Manchester United i el Reial Madrid. Ronaldinho> arribava precedit d’una gran fama per la seva tècnica exquisida, una velocitat i un driblatge inversemblants i una habilitat per a la passada definitiva que el feien un jugador capaç d’actuar com a centrecampista ofensiu o davanter. Però ja des d’aquell dia, en què va fascinar el públic amb malabarismes impossibles, va fer-se evident una altra característica del crac brasiler: la capacitat de gaudir i fer gaudir mentre jugava a futbol, així com una simpatia innata que connectava perfectament amb l’afició blaugrana.

Nascut a Porto Alegre el 21 de març de1980, Ronaldo de Assis Moreira va créixer immergit en la passió futbolística. El 1988, amb només set anys, va entrar a l’Escola del Gremio de Porto Alegre. El seu germà gran, Roberto, que actualment n´és el representant, també havia entrat a l’escola als nou anys. Als setze Roberto ja jugava en la primera plantilla del Gremio i, amb dinou, era una de les estrelles de l’equip, la mascota oficial del qual era Ronaldinho>, amb tan sols deu anys. El seu pare, que va morir molt jove, també havia estat jugador del Gremio.

Ronaldinho> va aconseguir el primer èxit internacional a la Copa del Món sub-17 jugada a Egipte el 1997. El Brasil va guanyar aquell campionat i Ronaldinho> en va ser el màxim golejador i va ser declarat millor jugador del torneig. El 1998 va aconseguir la titularitat en el primer equip del Gremio Porto Alegre, però l’aleshores entrenador, Sebastião Lazaroni, no li va fer confiança i només va disputar quatre partits al màxim nivell.

El 1999 va ser l’any de la seva explosió definitiva. Va marcar 15 gols en 14 partits i, a més, va debutar –el 26 de juny– amb la selecció brasilera absoluta davant Letònia. Quan va fitxar pel Barça ja havia vestit en trenta-nou ocasions la canarinha, amb la qual havia anotat 13 gols. Un d’aquests gols, el que va marcar a la Copa Amèrica del 1999 davant Veneçuela, va ser comparat amb un dels dos que va aconseguir Pelé> a la final del Mundial-58 contra Suècia. El 1999, a més de guanyar la Copa Amèrica, va ser Pichichi de la Copa Confederacions.
Després d’un llarg litigi que el va apartar set mesos del terreny de joc, l’agost de 2001 Ronaldinho va fitxar pel París Saint Germain, on va jugar fins arribar al Barça. En la primera temporada a França, va jugar 28 partits de Lliga i va aconseguir nou gols. Aquell any l’equip francès va guanyar la Copa Intertoto.

El 2002 Luiz Felipe Scolari el va convocar per al Mundial de Corea i Japó i, tot formant triplet amb Rivaldo i Ronaldo, va donar el cinquè títol mundial al Brasil. La seva vaselina des de quaranta metres al porter anglès David Seaman va ser un dels millors gols del torneig. El juny de 2005 va capitanejar la seva selecció a la Copa Confederacions jugada a Alemanya, que novament es va endur, amb comoditat, i va guanyar l’eterna rival Argentina pel resultat de 4-1.

La seva segona temporada al París Saint Germain no va ser tan feliç com s’esperava –tot i que va jugar 31 partits i va aconseguir 9 gols–, i va decidir provar un altre futbol. Malgrat l’interès del Manchester, que va traspassar David Beckham amb la idea de fitxar Ronaldinho>, o del Madrid, el brasiler va preferir fitxar pel Barça, un club que considerava més adaptat al seu estil de joc i al seu tarannà personal.
Pel seu caràcter simpàtic, però sobretot pel seu joc espectacular, Ronaldinho> es va convertir ràpidament en el nou ídol del Camp Nou, malgrat que a la seva primera temporada l’equip no va assolir cap altre títol que la Copa Catalunya. En aquella primera temporada va marcar 15 gols a la Lliga.

Amb un equip més consolidat, la segona temporada de Ronaldinho> al Barça, tot i no ser tan espectacular des del punt de vista individual, va resultar més efectiva a nivell de títols, i va conquerir a més de la Copa Catalunya, la seva primera Lliga espanyola. Assolí 9 gols a la Lliga, tot i que aquella temporada va destacar més com a passador que com a golejador. També va tenir un rol molt destacat en tots els partits de la Lliga de Campions.

El 2005 va ser un gran any pel jugador: a més de triomfar com a davanter al Barça, el 28 de novembre, Ronaldinho> va rebre a París la pilota d’Or que concedeix la revista France Football, premi que l’acreditava com a millor jugador de futbol del món l’any 2005. El crac brasiler es convertia en el cinquè jugador del FC Barcelona que obtenia aquesta distinció després de Luis Suárez (1960), Johan Cruyff (1973-1974), Hristo Stoichkov (1994) i Rivaldo (1999).

Ronaldinho> va dedicar el premi a l’afició del Barça i va declarar: “aquest premi és la consecució d’un somni, espero tornar aquí més anys”. A finals d’any, el 19 de desembre, Ronaldinho> va ser proclamat, a Zurich, guanyador del premi World FIFA Player que el va acreditar com el millor jugador del món de l’any 2005 a judici dels entrenadors i capitans de les seleccions de tot el món. El brasiler va rebre 956 vots.

Palmarès

Millor jugador de la Copa Confederacions (1999)
Màxim golejador de la Copa Confederacions (1999)
Màxim golejador de l’estat de Río Grande do Sul (1999)
Pilota de plata brasiler (2000)
Millor gol de la Lliga de Campions (2004-2005)
Millor davanter de la Lliga de Campions (2004-2005)
Millor jugador sudamericà de la lliga espanyola (2004)
2 Fifa World Player (2004 i 2005)
Pilota d’or (2005)